En la seva presentació Miguel Trias (vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia) va emmarcar la sessió en dos eixos temàtics principals: d’una banda, les eleccions nord-americanes i, de l’altra, la guerra de Gaza, en aquest cas amb els possibles efectes de la situació a l’Orient Mitjà en el desenllaç de les presidencials de novembre.
Abans d’entrar en l’anàlisi prospectiva dels comicis presidencials d’Estats Units, Eugene J. Dionne, columnista del Washington Post i senior fellow en estudis de governança a la Brookings Institution, va elogiar Barcelona i Espanya “per la seva transició democràtica”, la qual va comparar “amb esdeveniments històrics com la caiguda del mur de Berlín”. I ja en matèria, va destacar la “incertesa” del futur i la “importància” dels esdeveniments dels pròxims mesos: “d’aquestes eleccions (als Estats Units) ningú hauria d’assumir que s’han decidit, perquè no ho han fet.”
En una evocació de les presidencials del 2016 (Donald Trump va imposar-se aleshores a Hillary Clinton), va descriure que la polarització entre zones metropolitanes i àrees rurals va ser un “factor clau” en l'ascens de Trump, al costat de qüestions com les guerres, la immigració, els efectes de la crisi del 2008 i el suport dels votants de classe treballadora. Sobre el pronòstic per al novembre va indicar que "és essencialment un empat".
Quant a l’actual president, Joe Biden, va raonar que haurà de sobreposar-se a la “percepció negativa de molts votants sobre la situació econòmica”, als preus elevats dels productes quotidians que “han augmentat en comparació amb el 2019” i als alts tipus d’interès que “tot i solucionar la inflació, són una càrrega real per a molta gent”. Va reflexionar sobre la “complexitat” de les coalicions progressistes actuals, va referir la importància del grup dels double hater -aquells votants que, si bé no coincideixen ni amb Trump ni amb Biden, “són més proclius a votar Biden”- i va assenyalar els votants majors de 65 anys perquè “la seva naturalesa del vot ha canviat.” Sobre la participació electoral i, especialment la del col·lectiu de joves d’entre 18 i 29 anys, Dionne va assegurar que “és difícil de preveure”.
En relació amb el cas penal a què fa front l’expresident Donald Trump, el columnista del Washington Post va recórrer a les estadístiques per remarcar que una condemna podria fer que “una part significativa dels votants sigui menys propensa a votar-lo, però això encara és incert.” I en allò que té a veure amb els altres casos judicials pendents, va considerar que aquests no es jutjaran abans de les eleccions.
El conflicte a l’Orient Mitjà: una “trampa estratègica” per a Israel
En matèria exterior, Eugene J. Dionne va expressar que el conflicte a Gaza representa un problema significatiu dins del Partit Demòcrata ja que “rep un suport fort tant dels jueus com dels musulmans nord-americans, generant un conflicte intern.” A més, “Biden es troba en una posició difícil: tot i ser crític amb Israel en alguns aspectes, és un ferm defensor d'Israel i de la solució dels dos estats, el que li genera crítiques de diversos fronts”. I va matisar que “hi ha una diferència generacional en les actituds cap a Israel i els palestins, especialment entre els progressistes”.
Per la seva part, Esther Solomon, directora de la versió en anglès de Haaretz, va indicar que “des del 7 d'octubre, Israel ha patit un cop dur del qual encara no s'ha recuperat” i que el país “es troba atrapat en una trampa estratègica”. “Hi ha un intens conflicte polític intern, exacerbat pel govern extremista establert a finals del 2022”, va sentenciar. I mentre constatava la “impopularitat” del primer ministre i que “la guerra, tot i tenir suport públic, es considera un desastre estratègic”, va contraposar els èxits assolits -la destrucció parcial de túnels de Hamàs i el retorn de més de 100 ostatges- amb l’“alt cost humanitari a Gaza, amb desenes de milers de morts, risc de fam i desplaçament massiu de civils”.
Solomon va afirmar que “les relacions amb els Estats Units s'han deteriorat i la posició d'Israel a Occident ha empitjorat, amb molts joves que fan de Gaza una causa generacional”. “Israel es troba en una situació crítica amb un futur incert tant internament com internacionalment, sense una solució clara als reptes estratègics que afronta”, va afirmar.
Sobre la viabilitat d’un Estat palestí a propòsit de la solució dels dos estats, la periodista de Haaretz va fer seva la idea que l’Autoritat Palestina és una alternativa viable a Hamàs perquè “no és teocràtica ni violenta i té capacitat de govern”, tot i les crítiques per corrupció i col·laboració amb Israel. Per a ella, aquest és un element clau del pla dels Estats Units i l'Aràbia Saudita per obtenir el suport de Benjamin Netanyahu. Alhora, va destacar que “Netanyahu insisteix que el govern de Gaza després de la guerra ha de ser administrat per habitants de Gaza sense connexió amb Hamàs” i va considerar que “cal un govern amb capacitat i experiència per gestionar una zona devastada, on la majoria dels edificis estan danyats i la població desplaçada.”
Dels polítics, del carisma i de la llibertat
La sessió protagonitzada pels dos periodistes va concloure amb una interpel·lació directa del moderador, que va preguntar-los “perquè el nivell dels polítics ha baixat tant”. Esther Solomon va respondre que es tracta de polítics "espavilats i carismàtics" que apel·len al populisme i al nacionalisme, i que “les acusacions de corrupció contra Netanyahu no afecten el seu suport”, el que reflecteix un culte personalista al voltant seu que és extrapolable a altres dirigents.
En el cas d’Eugene J. Dionne, va opinar que el terme “polític” i des d’un punt de vista social, té sovint una connotació negativa, però també va voler manifestar que “hi ha polítics admirables”. I va concloure amb la següent declaració de principis: “tot i les imperfeccions dels polítics en una democràcia, valoro aquells que estan disposats a negociar i construir coalicions per preservar la llibertat”.
