Pol Morillas, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia, va introduir la taula rodona amb Jannis Emmanouilidis (Director d’Estudis i Director Executiu Adjunt del European Policy Centre) i Jan Techau (Director per Europa d’Eurasia Group) plantejant la qüestió de si les eleccions europees de juny del 2024 poden ser les més importants que la Unió Europea (UE) ha viscut, alhora que va destacar les importants decisions preses per la UE durant els darrers temps amb motiu de la pandèmia del Covid-19 i la resposta a la guerra d’Ucraïna.
Jannis Emmanouilidis, Director d’Estudis i Director Executiu Adjunt del European Policy Centre, va destacar l’actual context d’extrema incertesa geopolítica i geoeconòmica i va subratllar desafiaments com “la relació amb la Xina i les transicions polítiques, verdes, digitals i demogràfiques”. Va assenyalar la transcendència de les eleccions al Parlament Europeu a propòsit de les “prioritats estratègiques” en un entorn persistent de “permacrisi”. Va advertir del risc que els resultats electorals afavoreixin les forces d’extrema dreta, el que “podria exercir pressió addicional sobre els governs nacionals i dificultar la cooperació entre els estats membre en una conjuntura de desafiaments creixents”.
Jan Techau, Director per a Europa d’Eurasia Group, va abordar la sessió posant èmfasi en dues qüestions. En primer lloc, el “caràcter determinant” de les eleccions europees per comprovar “si la dreta populista pot assumir, per primera vegada, un paper de definició d'agenda”. En segona instància i pel que fa al panorama geopolític per als propers cinc anys, s’hi va referir com “el període més tumultuós i desafiador en la història de la Unió Europea”. “Són les eleccions que comportaran la tria dels líders que dirigiran la Unió en aquest context complicat”, va afirmar.
Els ponents van coincidir, en qualsevol cas, en la rellevància d’uns comicis que “han de triar els líders que dirigiran la UE en aquest context difícil”.
Incertesa al Parlament Europeu
En clau de Parlament Europeu, Emmanouilidis va indicar que els partits tradicionals, com seria el cas del Partit Popular Europeu i el Partit Socialista Europeu, “probablement mantindran el seu nivell de suport actual”. Va valorar que “els liberals podrien perdre suport, mentre que els partits de dreta, en tot el seu espectre, estan en ascens”, si bé va condicionar-ho tot a la participació electoral.
Techau va coincidir amb l'avaluació del representant del European Policy Centre i va ponderar que “la cooperació entre els partits d'extrema dreta no és segura, com mostra la recent ruptura entre la francesa Marine Le Pen i el partit AfD a Alemanya. Encara que l'extrema dreta serà influent, és probable que els partits centristes necessitin negociar amb ells per obtenir una majoria absoluta en certes votacions”.
També es va abordar la “situació política complexa” als diversos estats membre i el seu eventual impacte en l'elecció de líders europeus. Jannis Emmanouilidis va posar en relleu la “falta de lideratge polític tant a nivell europeu com nacional”, mentre que Jan Techau va incidir en els “desafiaments interns significatius, com el creixement econòmic dèbil i les limitacions fiscals” que enfronten els governs nacionals de la regió. En definitiva, unes dificultats internes que “fan difícil mantenir una visió europea unificada” i en què “la cohesió i el lideratge seran crucials per afrontar les pressions geopolítiques externes i preservar la unitat europea després de les eleccions”, van coincidir.
Més integració política
També es va debatre sobre l’exigència d'avançar en una major integració en àrees polítiques de la UE. Aquí Techau va identificar tres camps clau: política exterior, política fiscal i control de fronteres, encara que “són difícils com a conseqüència de la resistència dels estats membre a cedir sobirania”. I va prioritzar la seguretat i la defensa com l'àrea més urgent, si bé va admetre que “això suposa un desafiament significatiu”. Emmanouilidis va verbalitzar que “la integració en aquestes àrees és essencial”. I van advocar per “més inversió” a nivell europeu per reeixir en aquests reptes, però van reconèixer la “resistència” dels estats membre a proporcionar més fons.
En relació amb el procés d’ampliació, el Director per Europa d’Eurasia Group va argumentar que “la integració fiscal és més factible si es defineix amb un propòsit clar i limitat, com va ocórrer amb el deute mutualitzat durant la pandèmia del Covid-19 i podria repetir-se per donar suport a Ucraïna”. No obstant això, va proferir que “una ampliació general del pressupost comunitari mitjançant deute mutualitzat és improbable a causa de la resistència dels ministres de finances”.
Jannis Emmanouilidis va exposar que l'ampliació ha esdevingut una “necessitat geopolítica, especialment després de la guerra a Ucraïna”. Va sostenir que “la UE ha de reformar-se internament no només per l'ampliació, sinó també pels desafiaments a què fa front”. “La reforma i l'ampliació han de pensar-se en paral·lel per mantenir la confiança mútua entre els països membre actuals i els candidats a unir-se”, va reivindicar.
La integració d'Ucraïna com un projecte geopolític -que “intensificarà el conflicte amb Rússia”-, les relacions de la UE amb el Regne Unit o una possible reelecció de Donald Trump als Estats Units -que “tindria un impacte negatiu en les relacions internacionals- van ser, així mateix, objecte de reflexió durant la sessió.
