Pol Morillas, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia, va fer notar que una “geopolítica complexa” impregna el debat internacional i el dia a dia en àmbits com l’empresarial, les administracions públiques i el món acadèmic, entre altres, amb un creixent nombre d’actors amb interessos propis en els principals assumptes globals i en el marc de dinàmiques complexes que tenen en les pandèmies, els conflictes armats i les relacions comercials els principals indicis d’una crisi global.
En la seva intervenció, Federica Mogherini, rectora de College of Europe, va argumentar que els reptes en matèria política, però també els vinculats amb la intel·ligència artificial i els d’origen natural i climàtics –sense oblidar qüestions relatives a l’ús de recursos, la demografia o la migració– són de caire global. Situats en aquest punt va lamentar que “no disposem d’un sistema de governança multilateral que funcioni” i que, en la seva absència, és precisament a través dels conflictes bèl·lics que es tracten de gestionar aquestes dinàmiques i tendències globals.
Per a Mogherini, exalta representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat i també exvicepresidenta de la Comissió Europea, la Unió Europea (UE) “és el resultat de la comprensió que l’arquitectura de governança multilateral és més convenient que les lluites o que la política de poder”.
En coherència amb aquesta reflexió, va advocar per “construir aliances globals per trobar maneres de donar eficiència, eficàcia i representació” a una arquitectura que faci possible fer front als “problemes complexos” que afrontem. I va alertar dels perills que suposa una “fragmentació de poders” que, en la seva opinió, deriva en un “sistema multipolar sense multilateralisme”.
La guerra a Europa: l’ONU, una altra de les seves víctimes
En parer de la italiana, “l’agressió russa contra Ucraïna està molt relacionada amb els elements disfuncionals del sistema multilateral de governança al món”. Va destacar d’aquesta guerra que “és el primer cop que un membre permanent del Consell de Seguretat, també potència nuclear, envaeix un país veí mitjançant una invasió militar en tota regla”. En conseqüència, “una de les majors víctimes de l’agressió russa no és només Ucraïna, sinó l’ONU: és un atac contra el sistema de Nacions Unides, la seva credibilitat i la seva funcionalitat”, va sentenciar.
Sobre l’evolució d’aquest conflicte armat, Mogherini va aventurar que Vladimir Putin està pendent de les eleccions nord-americanes de novembre: “Crec que Putin en particular té clarament un interès en una victòria de Donald Trump”, va apuntar.
Lluita per l’hegemonia sobre la causa palestina i “voluntat política”
Preguntada per Morillas per la situació a l’Orient Mitjà, Federica Mogherini va raonar que la que enfronta Israel amb Hamàs “no és només una guerra pel territori”, tota vegada que “hi ha encara alguns actors a la regió que qüestionen la mateixa existència d’Israel com a estat i el seu dret a la seguretat”. Al costat d’això, va destacar els esforços per “tractar de guanyar l’hegemonia sobre la causa palestina” per part de Hezbollah (Líban) i Iran, en suport de Hamàs, com a un altre dels ingredients novedosos de l’enfrontament.
La ponent va prosseguir la seva resposta advertint que la gestió del postconflicte bèl·lic serà molt complicada: “Qui governarà a Gaza quan la guerra acabi? Quin tipus d’autoritat palestina és legítima i, alhora, capaç des de l’òptica operativa, per reconstruir un territori i una societat completament devastats?”, va preguntar-se. Al mateix temps, va defensar que la solució dels dos Estats és l’única sortida possible –aquí “no hi ha res a inventar, perquè no hi ha moltes alternatives”, va asseverar–, però que per poder-la dur a terme “el més important és la voluntat política”. A ulls de Mogherini, la incògnita és saber qui presidirà els Estats Units l’any 2025, perquè aquest factor condicionarà la situació a l’Orient Mitjà.
Eleccions als Estats Units: repeteix Biden o torna Trump?
L’exvicepresidenta de la Comissió Europea va indicar que les presidencials de novembre als Estats Units seran “molt controvertides, molt polaritzadores, fins i tot divisives”. Va admetre tenir la impressió que “si Donald Trump torna com a president, aquest segon mandat serà del tot diferent al primer i creuarà els límits que probablement va enfrontar en el seu primer mandat”. Mogherini va especular sobre els possibles efectes d’una nova presidència de Trump en qüestions com la integritat d’Ucraïna, la configuració o la mateixa pervivència de l’OTAN i el grau de polarització que es podria viure internament als Estats Units: “No em sorprendrien coses que van molt més enllà de la nostra imaginació”, va verbalitzar.
La seva recepta per a Europa és clara: “Cal cercar aliances i buscar socis en matèries concretes, tot plegat des d’un enfocament creatiu”. Però també, “desenvolupar encara més la nostra autonomia estratègica, com ja hem fet durant la darrera dècada”.
Relacions amb la Xina: bilateralitat abans que un triangle amb els Estats Units
En resposta a l’interès de Pol Morillas sobre les relacions de la Unió Europea (UE) amb la Xina, Mogherini va precisar que l’esquema actual es basa en el marc definit l’any 2019, que al seu parer segueix essent “vàlid”. Aquest considera la Xina un “soci estratègic” en alguns camps (per exemple, en la lluita contra el canvi climàtic), un “competidor” en altres àmbits (principalment, de caire econòmic) i un “rival sistèmic” (en matèries relacionades amb el sistema polític i la democràcia, i també els drets humans). Sigui com sigui, va prioritzar mantenir un “esquema bilateral” en les relacions amb Xina perquè, en la seva opinió, “les relacions entre la UE, els Estats Units i la Xina són i seran diferents en el context dels reptes actuals i futurs”.
