Després de donar la benvinguda al president de la Generalitat, Pere Aragonès, i a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, Jaume Guardiola, president del Cercle d’Economia, va posar èmfasi en la transcendència de la productivitat, amb el següent argument: “És clau si volem millorar el nostre nivell de benestar, si volem que les nostres empreses puguin pagar salaris més alts i si volem poder redistribuir millor la renda i reduir els nivells de pobresa. També ho és si volem tenir un debat rigorós entorn la possibilitat de reduir la jornada de treball”. Des d’aquesta perspectiva, va lamentar el baix creixement de la productivitat de les economies catalana i espanyola, que va atribuir al fet que “han basat la seva evolució en sectors intensius en mà d’obra però de baixa productivitat”. Va alertar també d’una “escletxa creixent entre el nord i el sud d’Europa, preocupant des del punt de vista de la cohesió del projecte europeu” i va destacar alguns dels aspectes protagonistes del debat en aquesta nova edició de la Reunió del Cercle d’Economia (educació, tecnologia i intel·ligència artificial, simplificació administrativa, compatibilització de la sostenibilitat amb la millora de la competitivitat industrial, entre molts d’altres) que, en la seva opinió, són d’utilitat a l’hora d’emprendre una anàlisi multifactorial sobre el present i el futur de la productivitat i “identificar possibles solucions al problema que tenim plantejat”.
En el camp de la política, el president del Cercle d’Economia va referir-se a les eleccions catalanes ja celebrades ”el seu resultat dibuixa un canvi profund en el mapa polític, però també un escenari fragmentat”, i va pronosticar la importància de les eleccions europees i de les presidencials nord-americanes previstes per al 2024.
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va expressar la seva gratitud per la celebració de les Jornades del Cercle a la ciutat des del 2019 i va lloar la temàtica d’enguany. En el context previ a les eleccions al Parlament Europeu, va remarcar que aquests comicis són “crucials” per defensar els valors de la Unió Europea (UE): “pau, cohesió, democràcia i prosperitat, especialment davant l’amenaça de les ideologies d’extrema dreta”. Va destacar que la democràcia europea és imprescindible per a la productivitat i el benestar, “uns valors que reivindiquen aquestes jornades”. També va presentar Barcelona com un model de prosperitat i democràcia -amb “capitalitat científica i tecnològica”- i va recalcar-ne els èxits en termes de creixement poblacional, baixa desocupació i un PIB rècord de 100.000 milions d'euros. “El repte actual és transformar aquest creixement en una reducció de les desigualtats, amb el talent, la tecnologia i la diversificació econòmica”, va apuntar.
Va fer una crida a les forces polítiques catalanes a arribar a acords i evitar un bloqueig polític que “podria perjudicar projectes vitals com la promoció d’habitatges assequibles, millores en l’assistència sanitària i l’expansió de la infraestructura ferroviària”. Collboni va emfatitzar la necessitat de la presa de decisions valentes: “Barcelona està preparada per competir i compartir els seus èxits amb tot el país”. “Són temps de decisió, coratge i lideratge”, va concloure.
L’economia catalana, “robusta i ben preparada”
Per la seva part, el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, va agrair al Cercle d’Economia l’oportunitat de compartir idees sobre el progrés econòmic i va parlar del procés de conformació del nou Parlament de Catalunya. Va ressaltar que, tot i els desafiaments (pandèmia, alta inflació, guerra a Ucraïna i sequera), l’economia catalana s'ha demostrat “robusta i ben preparada”, amb una solidesa estructural en termes de creixement, prosperitat i oportunitats. Aragonès va subratllar que el 2023 va ser un any de creixement accelerat per a l'economia catalana, amb un PIB en augment del 0,8% en el primer trimestre del 2024 i un creixement interanual del 2,6%, superant la resta d'Espanya i la zona euro. Va destacar el creixement industrial i la creació de 370.000 nous llocs de treball, amb la taxa d’atur més baixa en 16 anys.
El president va mencionar la importància de les inversions en reindustrialització i va insistir en la necessitat de millorar la productivitat per sostenir l'estat del benestar davant desafiaments demogràfics i culturals, com també “orientar bé les inversions cap a la recerca, el desenvolupament i la innovació”. Va cloure la seva intervenció posant en valor la “base industrial sòlida” de Catalunya i el seu compromís amb la recerca i el coneixement, però també amb els reptes de l’autonomia estratègica europea.
Diàleg amb Pere Aragonès
Jaume Guardiola va lloar la decisió de Pere Aragonès d’apartar-se de la primera línia política, tant des de l’òptica personal com per a la institució que representa. I va donar pas al president de la Generalitat, que va abordar diverses qüestions. Aragonès va analitzar els mals resultats d'ERC en les eleccions catalanes i va apostar per reforçar les institucions de Catalunya, que “són el llegat més valuós de les generacions anteriors”, alhora que es va comprometre a fer un bon traspàs i a una transició acurada. També va expressar preocupació pel creixement generalitzat de l’extrema dreta, un fenomen que atribueix a la “pèrdua de prestigi de les institucions”. En productivitat, va analitzar que aquesta depèn de factors com la composició sectorial i empresarial -”influenciats per condicions històriques”- i altres factors gestionables.
En relació als “decebedors resultats” de PISA en educació, Aragonés va atribuir-los a la “inestabilitat de la gestió educativa amb cinc consellers en set anys i la resistència al canvi per part dels sindicats”. Va defensar que les decisions polítiques tenen efectes a llarg termini: “Les polítiques d'austeritat passades han afectat els resultats educatius actuals, però els increments recents de recursos començaran a mostrar millores”. Amb relació al traspàs de Rodalies, va reblar que és una “qüestió complexa” que demana “treball intens” i que ha d’anar acompanyat de les inversions necessàries per millorar un servei “molt deficient”.
Finalment, a propòsit de l'acord entre ERC i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez, va fer notar que inclou la condonació del deute, el referit traspàs de Rodalies i la promesa d'obrir una taula de negociació per buscar solucions al problema del finançament. ERC, va insistir, “seguirà treballant perquè aquests acords es compleixin”, mentre subratllava la necessitat d'un canvi significatiu en el model de finançament per sostenir l'estat del benestar a Catalunya.
