Com han de participar les empreses i les organitzacions socials en el debat públic? Quin paper tenen en les democràcies consolidades? De quina manera podem sumar a la ciutadania en les grans transformacions econòmiques?
La incidència pública s'ha convertit en un nou superpoder per a les organitzacions. Aquesta pràctica empresarial, consolidada en el món anglosaxó i practicada a Espanya pel tercer sector, porta anys demostrant que qualsevol gran canvi ha de ser contrastat i validat per l'opinió pública i els grups d'interès. Només així s'aconseguirà generar un impacte positiu en la societat, promovent una visió més integradora i col·laborativa per afrontar els desafiaments actuals i futurs.
Al llibre “Incidencia pública. El poder en el siglo XXI”, la primera guia sobre incidència pública en castellà, el politòleg Nacho Corredor i l'economista Adrian Jofre Bosch proposen una aproximació per liderar aquest procés d'enorme transcendència. En parlem amb ells, el conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya Carles Campuzano, la CEO de Savills Barcelona Anna Gener i el director general del Cercle d'Economia Miquel Nadal en una conversa al Cercle d'Economia.
El director general del Cercle d'Economia Miquel Nadal ha donat la benvinguda a l’acte lloant el títol del llibre: “la traducció d’advocacy per incidència representa una bona i polièdrica síntesi”. També ha destacat que “es nota que és un llibre escrit per practitioners i per joves” i l’ha qualificat “d’oportú i útil”. En aquest sentit ha explicat que “vivim en un moment de desigualtats creixents i això suposa grans canvis en la forma de fer dels diferents actors socials i polítics, fent que no n’hi hagi prou amb els impostos per aconseguir una distribució raonable de la renda i es plantegi la regulació ex ante”. Nadal ha subratllat la “reivindicació que fa el llibre d’un nou pacte social, cosa que s’ha defensat també des del Cercle”. D’altra banda, el director general del Cercle ha apuntat que els canvis que estem vivint també porten a un canvi en les empreses, que van més enllà de guanyar diners. Finalment, ha mencionat el canvi tecnològic que “ha empoderat molt els individus”, cosa que no vol dir necessàriament que tinguin incidència.
A continuació, el conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya Carles Campuzano ha defensat que el llibre és “una recepta pràctica per bastir estratègies que abordin i resolguin problemes i un exercici de decodificació d’allò públic entès com tot el que compartim”. Campuzano ha afirmat que "allò que es pot aportar en la incidència publica no és tan facilitar l’accés sinó construir una estratègia per abordar un problema". En aquest sentit ha recordat que “sorprenentment, hi ha molta gent del món empresarial que té molt poc coneixement de quin és el procés de decisió política”. També ha volgut posar èmfasi en el fet que “el llibre és sobretot una defensa aferrissada del pluralisme ideològic, la necessitat de renovar el contracte social i de la negociació com a principis democràtics bàsics”.
Seguidament, la CEO de Savills Barcelona Anna Gener ha assegurat que “les empreses hem d’anar molt més enllà de cuidar els accionistes, l’equip humà, els clients i els proveïdors i connectar-nos amb els reptes i el sentir de la societat”. Gener ha afegit que “les empreses que no estiguin en aquesta línia seran irrellevants a curt termini perquè els costarà captar el millor talent i per tant tenir els millors projectes”. També ha afirmat que “el llibre és un crit d’alerta d’un canvi de paradigma, definitori del segle XXI, segons el qual les organitzacions han de tenir una incidència pública entesa com la voluntat d’aportació i de generació d’un impacte positiu en la societat”. A més ha volgut destacar tres aspectes del llibre segons els quals “incidir públicament és un dret i un deure, així com que qui té capacitat d’incidència pública té poder si, i només si, té un impacte positiu en la societat”. Finalment, Anna Gener ha conclòs afirmant que “hem de tenir incidència pública no només perquè la nostra organització no esdevingui irrellevant en el curt termini ni perquè el teixit empresarial sigui millor, sinó perquè així aconseguirem una millor societat”.
L’economista i coautor del llibre Adrian Jofre Bosch, ha volgut iniciar la seva intervenció agraint al Cercle d’Economia el facilitar la presentació del llibre i ha afirmat que “el Cercle ens explica, ens connecta amb la història i ens projecta cap al futur”. Jofre Bosch ha subratllat que “alinear l’objecte i l’objectiu social de l’empresa és la millor estratègia de negoci” i ha afegit que “el poder cada vegada és més contextual” i per això “és important que a les empreses hi hagi persones que sàpiguen llegir el que passa fora de l’empresa”. També ha afegit que “les empreses tenen dret a participar socialment”. A més ha alertat que “hi ha molt pocs espais de socialització entre les elits empresarials i polítiques” i ha apuntat que “hi ha una gran diferència entre l’elit empresarial catalana i la de Madrid, sent la d’aquí més vinculada a la preocupació cap als treballadors”.
El politòleg i coautor del llibre Nacho Corredor, ha assegurat que “el llibre comparteix una visió de la relació entre el món públic i privat”, una distinció que cada vegada té menys sentit perquè “el privat és més públic i el públic no s’explica sense el privat”. Corredor ha explicat que el llibre és “una crida a l’atenció perquè s’expressi més el compromís de les nostres elits i també a les propietats i els directius de les empreses perquè mirin cap a fora de les companyies, així com a la ciutadania perquè participi socialment”. També ha destacat que “no hi ha cap gran transformació que es pugui fer avui sense la visió i el diagnòstic compartit del món públic i privat”, afegint que “un dels problemes que ens trobem per abordar les transformacions necessàries tenen a veure amb la desconfiança entre els mons públic i privat, cosa que segurament té a veure amb la manca històrica d’espais de socialització entre aquests àmbits”.
