Setmana de debats intensos en quatre punts cardinals d’occident. A Atlanta, s’ha celebrat el primer cara a cara entre Donald Trump i Joe Biden. Tot i les constants mentides de l'expresident, el fet que Biden semblès desorientat i, fins i tot, inintel·ligible, han copsat tots els titulars. Adam Wren (Politico), alertava unes hores abans de per què era un debat tan important. Els analistes del New York Times coincideixen en l’anàlisi: és un desastre per a Biden.
Peter Baker (New York Times) recull que els demòcrates ho han vist tan cru, que comencen a pensar a reemplaçar Joe Biden. Steven Shepard (Politico) alerta que només poden canviar de candidat si Biden vol. Una opció que els analistes de Politico també creuen que val la pena considerar. Fins i tot, Thomas L. Friedman (New York Times) hi coincideix, i afirma que, després del debat d’avui, Biden no te cap opció de continuar. Un mal debat que arriba després que, tal com explica David Leonhardt (New York Times), Biden hagués aconseguit retallar distàncies a les enquestes.
Unes hores abans que als Estats Units, a Brussel·les se celebrava l’últim debat del Consell Europeu que ha acabat amb l’acord per a renovar els alts càrrecs europeus. Moens i Wheaton (Politico) reflexionen sobre el procés d’elecció d’aquests “top jobs” i la seva legitimitat. Per altra banda, Matina Stevis-Gridneff (New York Times) analitza qui és qui entre els nous lideratges i Eddy Wax posa el focus en els reptes que enfrontaran.
Qui no ha acabat massa satisfeta amb l’acord és Giorgia Meloni que esperava poder treure més rèdit dels resultats dels partits ultraconservadors europeus. Politico analitza les conseqüències de la discrepància de la primera ministra italiana. Antonio Costa serà el responsable de posar-hi solució des de la que per The Economist és la feina política més complexa del món: presidir el Consell Europeu. El primer repte, a ulls de Barbara Moens (Politico), serà gestionar la presidència hongaresa del Consell de la Unió.
Londres és el tercer punt on els debats marquen l’agenda aquest mes. El 4 de juliol els anglesos decidiran qui ha de liderar el país els pròxims anys. Totes les enquestes (The Economist) asseguren que els laboristes - encapçalats per Keir Starmer - posaran fi a catorze anys de govern conservador. De fet, Rosa Prince (Politico) assegura que Starmer va perdre el debat de la BBC i, així i tot, guanyarà. Un debat en què el Primer Ministre Rishi Sunak no va poder trobar el punt d’inflexió que buscava, segons Stephen Bush (Financial Times).
De fet, Bethany Eliot (Politico) apunta una dada important: també el comtat d’Essex, històricament conservador, podria optar pels laboristes. Fins i tot l'estrambòtic Nigel Farage els podria superar. Un apunt de Noah Kate (Politico) per identificar el personatge: assegura que Trump va aprendre d’ell. Segons The Economist, un dels motius de la desfeta Tory és que els britànics voten en funció de la percepció de seguretat econòmica. Valentina Romei (Financial Times) assenyala els reptes econòmics que enfrontarà el govern vinent.
París és la darrera capital en què posem el focus. Diumenge 30 es viurà la primera volta d’unes eleccions provocades per la desfeta del partit de Macron a les eleccions europees de principis de mes. El candidat continuista, el jove Gabriel Atall, guanya en la proximitat dels debats davant d’un Jordan Bardella que parla als seus (Le Monde). Tot i això, el candidat de Le Pen parteix com a favorit (The Economist).
Olivier Blanchard (Financial Times) mira d’entendre què li ha passat a Macron per arribar fins aquí. Mentre que Nicholas Vinocur (Politico) analitza què es pot esperar d’un govern de l’extrema dreta. A The Economist, per la seva banda, posen el focus en com podria afectar les relacions entre França i Europa. La possibilitat d’un govern ultra ha posat en alerta molts actors. Le Monde demana preservar la democràcia en aquestes eleccions i Clea Caulcutt i Victor Goury-Laffont (Politico) recullen la que podria ser la solució per evitar-ho: un govern tecnòcrata de concentració.
Aquests són els quatre punts en què els debats han marcat l’agenda internacional i dels quals han de sorgir els actors responsables de posar fil a l’agulla als reptes que enfronten les democràcies liberals. I, com a democràcies, l’elecció la faran els mateixos ciutadans. Així ho veu Daron Acemoglu (Project Syndicate), qui alerta que, si no afavoreix als treballadors, acabarà morint en caure en mans de l’extrema dreta.
