A Espanya i a Catalunya, com en altres molts llocs a Europa, l'accés a l'habitatge constitueix un problema social i econòmic de primer ordre que afecta especialment els més vulnerables i els joves. Un problema que ve de lluny i que s'ha accentuat de forma alarmant els últims anys. La Llei pel Dret a l'Habitatge del 2023 planteja diferents mesures per resoldre l'emergència habitacional.
El Cercle d'Economia va presentar aquesta setmana una nota d'opinió sobre aquesta qüestió. Amb el títol "De la desconfiança a la col·laboració: d'una bandanariada entre el sector públic i el privat que resolgui de veritat el problema de l'accés a l'habitatge a Catalunya i a Espanya" proposa eliminar el control de preus que estableix la Llei pel Dret a l'Habitatge del 2023. També planteja un lloguer concertat per ajudar les famílies vulnerables, entre altres mesures.
Sobre aquestes propostes ha parlat la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana Isabel Rodríguez en un diàleg amb la directora general corporativa de Colonial i vocal de la Junta Directiva del Cercle d'Economia Carmina Ganyet i el soci de Cuatrecasas i vocal de la Junta Directiva del Cercle d'Economia Miguel Trias.
En l'obertura de l'acte, el president del Cercle d'Economia Jaume Guardiola ha recordat que "l'habitatge és un tema cabdal per a la productivitat de l'economia espanyola". Per la seva banda, el director general del Cercle d'Economia Miquel Nadal ha detallat les propostes que es recullen en la nota d'opinió del Cercle sobre habitatge, destacant que proposa un pacte per l'habitatge entre les administracions, el sector privat i els partits polítics.
En la seva intervenció, la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, ha anunciat que, a partir del juliol, el ministeri començarà a treballar en el proper Pla Estatal d'Habitatge (PEV), que substituirà el que està en vigor per al període 2022-2025. "I ho vam fer amb més rigor en les dades, per tenir un millor diagnòstic, i incorporant una major participació de la ciutadania, per la qual cosa interpel·lo també les empreses i el sector econòmic", ha explicat.
Isabel Rodríguez també ha apel·lat "a la suma d'esforços dels sectors públic i privat per assolir l'objectiu comú que no hi hagi ningú que hagi de dedicar més del 30% de la seva renda al pagament del lloguer o la quota de la seva hipoteca", a més d'apostar per "acordar primer amb la societat per després forjar els acords polítics".
"El problema de l'habitatge a Espanya conserva algunes cicatrius del passat, però estem en millors condicions ja que hi ha determinació política, bona marxa de l'economia i recursos públics" per afrontar aquest assumpte que "s'ha convertit en el centre de les preocupacions", ha afegit.
"La situació en determinades zones d'Espanya és d'emergència social, que s'agreuja en les àrees especialment tensionades", ha subratllat la ministra, qui ha afegit que "el problema de l'habitatge ens afecta a tots i totes, i s'ha convertit en un assumpte transversal que repercuteix en la immensa majoria de la població espanyola, encara que és un problema que no és exclusiu d'Espanya".
Per a la ministra, "no podem negar que encara avui patim els col·lapses de l'esclat de la bombolla immobiliària de fa poc més d'una dècada, que no només va devastar un important sector econòmic tan important com l'immobiliari, sinó que va llastar considerablement l'ocupació, i la seva cara més amarga, a més de la destrucció d'ocupació, van ser els desnonaments".
En aquest sentit, la ministra ha ratificat el seu compromís de reforçar l'oferta d'habitatge assequible al nostre país mitjançant la construcció de nous habitatges, així com procedir a la rehabilitació del parc existent. "El nostre objectiu és superar el 9% parc públic d'habitatge que hi ha de mitjana a Europa i amb la mirada posada a assolir el 20%".
Isabel Rodríguez també ha recordat que el ministeri que dirigeix està desenvolupant el Pla d'habitatge de lloguer assequible, amb l'objectiu inicial de 184.000 habitatges, mitjançant accions directament executades pel Ministeri i també a través de l'entitat Sepes, Sareb o el Fons Social d'Habitatges de lloguer. "Hem superat l'objectiu que ens havíem marcat de 20.000 habitatges i ja hem assolit els 25.000 de lloguer assequible en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) destinant 1.000 milions d'euros. En aquests moments, aquests habitatges es troben conveniats, en construcció o ja entregats", ha detallat la ministra.
Pel que fa a l'altra gran necessitat, la de millorar el parc d'habitatge existent a través de la seva rehabilitació, la ministra ha recordat que el Govern ha posat a disposició de les comunitats autònomes gairebé 4.000 milions per a actuacions que abasten des de rehabilitacions integrals fins a altres puntuals com façanes, finestres, ascensors, energia fotovoltaica o calefacció i que cobreixen àmbits d'habitatges, edificis i barris.
