El resultat de les eleccions europees ha sigut més eleccions. La decisió de Macron d’avançar les eleccions legislatives (The Economist) després dels resultats europeus, a ulls de Cole Stangler (The New York Times), posa França en perill. Zaki Laïdi (Politico) busca una explicació a una convocatòria electoral que posa el lideratge de Macron en risc. També a l’economia, que segons Giorgio Leali i Carlo Martuscelli (Politico) pot ser la gran damnificada dels comicis prematurs. Ben Hall (Financial Times) avisa que aquesta elecció presidencial decidirà el futur de l’extrema dreta populista a Europa. Un populisme que, segons Janan Ganesh (Financial Times), es debilitarà si se l’exposa a governar.
Sławomir Sierakowski (Project Syndicate) assenyala als guanyadors de les eleccions europees de la setmana pasada, mentre que Eddy Wax (Politico) busca també als perdedors i als derrotats. Von der Leyen, Meloni i Le Pen són els noms propis (The Economist), tot i que la gran coalició manté totes les possibilitats de repetir la majoria. Politico recull l’estat de les negociacions, que semblen ja molt encaminades, sobre quins han de ser els nous líders europeus. Von der Leyen, Costa, Metsola i Kallas són els noms a seguir.
La presència de l’extrema dreta, tot i que quedi fora dels òrgans de govern, obre nous debats – és el cas de la immigració tal com recull Alan Beattie al Financial Times – i reobre ferides internes a països com a Alemanya on, a ulls de Matthew Karnitschnig (Politico), a Olaf Scholz se li està acabant el temps.
També als Estats Units s’han mirat de prop el resultat europeu. Politico apunta com ha reaccionat la campanya de Biden a l’escalada ultra: amb atenció, però no amb preocupació. En la mateixa línia, Anne Applebaum (The Atlantic) afirma que Trump no és la versió americana de Le Pen. És pitjor. Edward Luce (Financial Times) hi coincideix i en desgrana alguns motius.
A cinc mesos de les eleccions, Donald Trump lidera la majoria de les enquestes (The Economist). S’està coordinant molt més amb els seus representants parlamentaris per preparar les polítiques que vol dur a terme i Politico explica les dificultats d’aquesta coordinació. Moltes, segons Paul Krugman (New York Times), disfressades de llibertat. Per tot això, Breth Stephens (New York Times) reclama a Biden que faci el gest més valent que podria fer: retirar-se. I més després de la sentència contra el seu fill, que no és bona per a ningú (The Economist).
I acabem a la Gran Bretanya, on tots els focus estan posats en la desintegració del partit conservador en les imminents eleccions (Esther Webber - Politico). George Parker (Financial Times) l’analitza posant el focus en els anys de govern, mentre que per John Burn-Murdoch (Financial Times) les causes es troben al 2019. Tot i que Bethany Dawson (Politico) ho té clar: el problema és que el discurs Tory no agrada a ningú.
