La Unió Europa enfila el seu camí cap a les urnes (Politico) amb la vista posada en el creixement (esperat) de l’extrema dreta. The Economist analitza les dues cares visibles d’aquest auge: Giorgia Meloni i Marine Le Pen, mentre que Politico dissecciona què podem esperar d’una Eurocambra escorada a la dreta.
Olaf Scholz i Emmanuel Macron exposen en un article conjunt a Financial Times com volen fer front a la situació: apel·lant a la sobirania europea. Tot i que Nicolas Vinocur (Politico) ja els avisa que no ho tindran tan fàcil per controlar l’agenda després de les eleccions. Caldrà un compromís unànime de l’europeisme per mantenir polítiques com el European Green Deal,així ho creu Simone Tagliapietra (Project Syndicate).
Abans de parlar de conseqüències, anem a les causes. Com assenyala Hanne Cokelaere (Politico), part de responsabilitat de l'esperat creixement de l'extremisme sembla que pot recaure sobre la gent jove. Per això, Guy Chazan (Financial Times) busca els motius que porten els més joves a votar aquesta opció. Una última lectura recomanada en clau europea de la mà de Politico que analitza qui opta a formar part de la futura Comissió Europea.
Les eleccions del 9 de juny seran les primeres en què ja no participaran els habitants del Regne Unit, després que el Brexit es fes oficial el 2020. Però això no impedirà que se citin amb les urnes. Serà el 4 de juliol, després de la convocatòria del primer ministre Rishi Sunak. Janan Ganesh (Financial Times) apunta què li ha passat al líder Tory.
Les enquestes (Politico) auguren una plàcida victòria laborista. The Economist ens presenta el seu candidat Keir Starmer. Per la seva banda, Robert Shrimsley (Financial Times) intenta explicar l’estratègia dels conservadors per evitar la desfeta absoluta. En aquesta línia, Bethany Elliott (Politico) ja assenyala quines lliçons podrien treure de confirmar-se la derrota.
A l’altra banda de l’oceà, Donald Trump s’ha convertit en el primer president de la història en ser condemnat per un delicte penal. Ankush Khardori (Politico) dona algunes claus que han determinat les conclusions. Adam Wren i Lisa Kashinsky (Politico) analitzen com pot afectar la condemna a Trump, mentre que Jesse McKinley i Kate Christobek (New York Times) analitzen quines són les conseqüències del judici.Segons Richard Sherwin (Projet Syndicate) ha servit als republicans per tornar a “entronitzar” a Trump. Finalment, Epstein i Nehamas apunten com pot reaccionar la campanya demòcrata a la sentència.
Mentrestant. Biden tracta de refer-se de les males enquestes mobilitzant el votant negre (clau històrica de les victòries demòcrates). Per això, tal com recullen Maya King i Nicholas Nehamas (New York Times), han focalitzat la campanya en mobilitzar i convèncer aquests votants. Per la seva banda, Jerel Ezell (New York Times) creu que poden aglutinar als afroamericans parlant de quelcom més que el racisme: la lluita contra el canvi climàtic. Un últim apunt: Thomas B. Edsall (New York Times) analitza els desplaçaments ideològics dels joves de les eleccions del 2020 a les d’enguany. Aquest és un dels elements que fa tan difícil saber qui guanyarà les eleccions. Gary Gerstle (Project Syndicate), reflexiona precisament sobre aquesta dificultat.
Els nous lideratges, que sorgeixin de les diferents cites amb les urnes, hauran de gestionar els conflictes latents actualment. És el cas d’Israel, on Occident ha dit prou a les agressions israelianes, segons recull Šejla Ahmatović (Politico), així com Ucraïna, on - a ulls de Richard Haass (Project Syndicate) - caldria redefinir què es considera una operació exitosa.
Abans que Europa, Mèxic decidirà qui lidera el país en els sis anys vinents i agafarà el relleu d’Andrés Manuel López Obrador. Cal llegir The Economist sobre què es decideix a Mèxic el 2 de juny i el Financial Times sobre què està en joc a part de la presidència. Guanyi qui guanyi, per Matthew Kaminski (Politico), del mandat de López Obrador se’n poden treure moltes conclusions.
També Sud-àfrica ha celebrat eleccions aquesta setmana. Per primera vegada l’Assemblea Nacional (partit fundat per Nelson Mandela) veu perillar la majoria absoluta. Així ha canviat el país en aquests 30 anys (The Economist). Rob Rose i Kaith Fray (Financial Times) intenten explicar els motius del canvi amb algunes dades.
Amb la col·laboració de:
