El primer judici (The Economist) a Donald Trump continua el seu curs a la ciutat de Nova York. Tres analistes del New York Times analitzen com progressen les sessions, que aquesta setmana han estat marcades per la declaració de l’advocat que va fer d’intermediari: Michael Coen. Joe Miller (FInancial Times) explica l’impacte de les seves declaracions. Trump hi suma una complicació: el jutge li ha insistit que no pot parlar públicament del que hi passa, o acabarà a la presó. Quelcom que destarota els plans del magnat a ulls de Calder Mchugh (Politico).
Trump vol utilitzar el judici per reforçar les teories de la conspiració sobre que l’stablishment el persegueix i justificar així les mesures que anunciava fa uns dies en una entrevista a la revista Time. Per fer-ho també es val de la metamorfosi que ha forçat al partit republicà. Michael Goldberg (New York Times) ens explica com és. Brendan Buck (Politico) creu que ha acabat amb la cultura del partit, amb líders com Marjorie Taylor Greene que a ulls de Jemima Kelly (Financial Times) és, fins i tot, massa trumpista per Trump. Val la pena llegir com ho descriu l’actual líder de la majoria republicana a una entrevista a Politico.
L’expresident sembla liderar les enquestes als estats clau. Així ho recull David Brooks (New York Times). Tres claus donaran el guanyador: la capacitat de penetrar entre la classe treballadora industrial (The Economist), l’aprovació de Biden (Paul Krugman New York Times) i la seva capacitat per explicar les seves polítiques econòmiques (Martin Wolf Financial Times).
A l’altra banda de l’oceà esclarirem qui lidera (The Economist) el lustre vinent abans que els americans. Karl Mathiesen i Aitor Hernández-Morales (Politico) analitzen el paper que jugarà l’ecologisme en els comicis europeus. Daniel Gros (Project Syndicate)fa el mateix amb la competitivitat econòmica. Dues opinions contraposades: Jan Jambon (Politico) creu que ens juguem la cultura europea mentre que Alberto Alemano (Project Syndicate) és més pessimista i no creu que la població tingui consciència europea.
Lideri qui lideri Sylvie Kauffmann (Financial Times) reclama que els líders europeus facin un pas endavant. Com l’ha fet Macron aquests dies trobant-se amb Xi Jinping, tot i que Clea Caulcutt (Politico) creu que no va acabar d’anar del tot bé. Així i tot, Joseph S. Nye (Project Syndicate) encara creu que la cooperació entre Xina, Estats Units i Europa és possible.
Els nous (o renovats) lideratges que surtin del 2024, a banda i banda de l’oceà, hauràn de gestionar els conflictes globals. Com el d’Israel, que es troba en el seu punt més delicat. The economist analitza cap a on muta el conflicte, que ha ocupat molts titulars darrerament, fins i tot els d’Eurovisió, Jakob Hanke (Politico) explica per què. Gideon Rachman (Financial Times)analitza el paper de Netanyahu en tot això.
De fet, els lideratges són claus per al moment actual, en què, segons alerta Anne Applebaum (The Atlantic), cal fer front a un nou estil d’autòcrates que governen a Rússia, la Xina, i qui sap si aviat els Estats Units, amb l’objectiu de crear propaganda per acabar amb la llibertat.
El món a les urnes
Posem el focus a la Gran Bretanya, on el partit conservador està sota mínims (The Economist). De fet, tant és així que segons Rober Shrimsley (Financial Times) els seus líders han renunciat a la idea d’acabar amb el mandat del primer ministre Rishi Sunak i pretenen utilitzar-lo ara com a cap de turc. Però Janan Ganesh (Financial Times) recorda que no n’és l’únic culpable i repassa com ha anat l’evolució del partit en la seva dècada i escaig d’hegemonia.
