Evolució de la productivitat a Europa: una mirada regional

Papers del Cercle a càrrec de:

Oriol Aspachs Bracons, director d’Economia Espanyola a CaixaBank Research i Secretari Tècnic de la Junta Directiva del Cercle d’Economia.
Erik Solé Vives, ajudant d’investigació a CaixaBank Research.

Evolució de la productivitat a Europa: una mirada regional

pdf, 1.004 KiB

Descàrrega

Resum:

El creixement de la productivitat és clau per al dinamisme econòmic i el benestar de la població. A les diferents regions europees NUTS 2, la relació entre productivitat, els ingressos de la població i les hores treballades és molt estreta. Així mateix, una major productivitat se sol associar amb una reducció de la població en situació de pobresa. Les darreres dues dècades, l’augment de la productivitat ha estat generalitzat a pràcticament totes les regions europees, però el ritme de creixement s’ha desaccelerat. Hi ha diferències notables entre regions. L’augment de la productivitat ha estat més elevat a les regions del centre i del nord d’Europa, i la distància entre les regions més productives i les menys productives s’ha eixamplat. El creixement de la productivitat a Espanya ha estat molt baix, cosa que ha fet que el nivell de productivitat s’allunyi del de la Unió Europea i de les regions més productives, i que s’apropi al de les regions menys productives. La majoria de les regions espanyoles tenen un nivell de productivitat relativament baix. El creixement de la productivitat de l’economia catalana i de la madrilenya també ha estat molt baix els darrers anys, i s’allunyen de les regions europees més productives. Les regions de França i d’Itàlia experimenten una davallada a la part alta de la distribució, i les regions de Grècia, a la part baixa. Aquest article també constata que l’efecte d’aglomeració de la productivitat és molt elevat i que la capital europea de la productivitat s’allunya de Catalunya i d’Espanya i es desplaça cap al nord-est d’Europa.

Resum executiu:

• El creixement de la productivitat millora el dinamisme econòmic d’un país i el benestar dels seus ciutadans. Un augment de l’1% de la productivitat d’una regió s’associa amb un augment del PIB per capita i dels ingressos dels seus ciutadans del 0,9% i el 0,7%, respectivament, amb una reducció de les hores treballades per ocupat del 0,2% i amb una disminució significativa de la pobresa.
• El creixement de la productivitat s’ha reduït els darrers anys a Europa i als principals països avançats. A Europa, la productivitat va créixer un 1,9% anual de mitjana entre els anys 2000 i 2006, i un 0,9% entre el 2007 i el 2022. Als Estats Units, des de la crisi financera el creixement de la productivitat també s’ha reduït més d’1 p. p.
• Les diferències regionals són significatives. Les regions europees s’agrupen en dos nivells de productivitat, un de relativament baix i un altre amb una productivitat dues vegades superior. La diferència entre la productivitat d’un grup i l’altre ha augmentat de manera notable les darreres dues dècades.
• El creixement de la productivitat a Espanya les darrers dues dècades ha estat molt baix, el que ha fet que el nivell de productivitat s’allunyi del de la Unió Europea i s’apropi al de les regions menys productives. Entre els anys 2000 i 2022 la distància respecte la Unió Europea s’ha doblat. La productivitat ha passat de ser un 6% inferior a un 12%. La majoria de les regions espanyoles tenen un nivell de productivitat relativament baix. Només el País Basc presenta un nivell de productivitat relativament elevat i s’apropa al de les regions europees més productives.
• El creixement de la productivitat de l’economia catalana i de la madrilenya ha estat molt baix els darrers anys. La productivitat d’aquestes regions s’allunya de la de les regions europees més productives. La distància respecte les regions més productives ha augmentat un 16% en el cas de Catalunya i un 21% la madrilenya.
• La mobilitat en el rànquing regional de productivitat és molt elevada. El 46% de les regions europees canvien de categoria en una escala de l’1 al 5 les dues darreres dècades, i un 36% de les regions que se situaven al grup de productivitat més elevada l’any 2000 ja no hi és l’any 2022.
• Les regions del centre i nord d’Europa reforcen el seu lideratge en la distribució geogràfica de la productivitat. L’any 2022, el 82% de les regions amb el nivell de productivitat més elevat es troben en un corredor que, de nord a sud, va de Dinamarca, Bèlgica i els Països Baixos, baixa fins a Alemanya i acaba a Àustria.
• França i Itàlia perden pistonada i pràcticament ja no tenen cap regió capdavantera en productivitat. La meitat de les regions que baixen dels grups de productivitat més elevada pertanyen a aquests dos països.
• Les regions gregues han caigut a la cua de la productivitat europea mentre varies regions de l’est d’Europa han millorat de manera significativa la seva posició. El 79% de les regions que baixen al grup de productivitat més baixa entre els anys 2000 i 2022 pertanyen al país hel·lè, mentre que el 100% de les regions que surten d’aquest grup són de països de l’est d’Europa.
• La concentració geogràfica de la productivitat és important. El 94% de les regions més productives tenen com a mínim una regió veïna amb un nivell de productivitat similar al seu.
• Una regió difícilment podrà millorar la seva productivitat si les del seu voltant es queden enrere. Si més de la meitat de les regions adjacents tenen un nivell de productivitat superior, la probabilitat d’escalar posicions en el rànquing de productivitat és del 41%. En canvi, si més de la meitat de les regions veïnes tenen una productivitat inferior, la probabilitat de pujar és del 21% i la de baixar, del 38%.
• La capital europea de la productivitat se’n va cap al nord-est d’Europa. Abans de la crisi financera, la capital europea de la productivitat se situava a Suïssa, entre Davos, Milà i Basilea, a 1.066 quilòmetres de Barcelona en cotxe. En canvi, actualment es troba entre Baden-Württemberg i Baviera. Concretament, entre Nuremberg, Stuttgart i Munic, a 1.381 quilòmetres de la Plaça Sant Jaume.