El Cercle d’Economia i la Fundació Naturgy han organitzat conjuntament una jornada centrada en les perspectives del sector energètic en una conjuntura internacional complexa, posant el focus a Espanya i Europa.
En l’obertura de la jornada, el director general del Cercle d'Economia, Miquel Nadal, ha afirmat que la integració física dels mercats en matèria d'energia és la resposta als reptes que afronta el sector energètic a dia d'avui, si bé "la Unió Europea no està avançant prou ràpid en aquesta direcció". A més, ha assenyalat el gran pes que tenen actualment els factors geoestratègics en el desenvolupament dels mercats energètics. També ha reivindicat la figura de Josep Piqué en la reforma del sector energètic, la reestructuració del sector del carbó i la privatització d'algunes empreses públiques.
Per la seva banda, Rafael Villaseca, president de Fundació Naturgy, ha destacat que el sector afronta qüestions que ha de resoldre, com les interconnexions amb Europa, la modificació del mercat o les mesures de transició energètica. Sobre aquest últim punt s'ha preguntat: "Què passa amb les mesures de transició en els períodes en què cal mantenir el suport als fòssils o deixar d'estigmatitzar-los per garantir que seguim tenint energia quan no bufa el vent?" En relació amb la situació del mercat i amb les acusacions d'oligopoli de fa relativament poc temps, Villaseca ha posat en evidència “l'horrible” d'aquestes afirmacions amb la situació actual de preus negatius en què es paga per vendre i no es cobra.
La jornada ha comptat amb les intervencions de Gonzalo Escribano, director del Programa d'Energia i Canvi Climàtic del Real Institut Elcano; Andris Piebalgs, ex-comissari d'Energia de la Comissió Europea i membre de l'Escola de Regulació de Florència; Nemesio Fernández-Cuesta, tècnic comercial i economista de l'Estat i exsecretari d'Estat d'Energia; i Oriol Guixà, president de FEMCAT i president de La Farga, que han participat en un debat moderat per Núria Mas, professora d'Economia d'IESE i membre de la Junta Directiva del Cercle d'Economia.
Gonzalo Escribano, que ha analitzat la situació geopolítica del sector energètic, ha afirmat que "el mercat del gas s'ha reconfigurat pel conflicte al Mediterrani oriental i a Rússia, que ha deixat de subministrar a Europa, però ho està fent cap a Àsia, la qual cosa suposa problemes afegits de trànsit als principals canals, com el de Suez". En aquest sentit, ha assenyalat que "els desviaments pel Cap de Bona Esperança impliquen reajustaments de costos i, a més, augmenten la petjada de carboni per a tota la indústria".
Sobre el futur de l'hidrogen a Espanya ha cridat al realisme. "En la meva opinió, no hem de tenir unes expectatives molt altes. A l'hidrogen som una illa, no un hub. Mentre es construeixen les interconnexions, vam tenir 10 o 15 anys per posicionar-nos en aquest mercat".
Per la seva banda, Andris Piebalgs ha afirmat que "Europa necessita anticipar i pensar de manera estratègica. Necessitem autonomia estratègica. La guerra no només ha afectat l'energia, sinó que també ha afectat el model econòmic". A més, ha assenyalat que "la Unió Europea travessa canvis en els mercats majoristes, entre els quals destaca el descens del consum de gas, la reducció de la demanda elèctrica i una major freqüència de preus negatius d'electricitat", ha assenyalat.
Pel que fa al gas, l'excomissari d'Energia ha apuntat que "l'era del gas rus per gasoducte s'ha acabat i 2025 marcarà el final de l'arribada d'aquest gas per tub". Sobre la demanda, ha posat de manifest que "la demanda industrial de gas sembla haver arribat al punt de no recuperar-se i això pot ser un problema de cara a la independència estratègica. No obstant això, aquesta caiguda en la demanda no és pel gas sinó pel canvi en l'estructura industrial". Així, ha volgut posar de manifest que alguns estudis indiquen que part de la reducció de gas es pot deure a una pèrdua irreversible d'indústria a la UE.
L'impacte mediambiental, considera Piebalgs, és positiu atesa la baixada d'emissions que s'estan registrant. "És una bona notícia que s'hagi eliminat l'estigma a la generació nuclear. El paquet de legislació climàtica a la UE és extens i amb impacte en diferents tipus d'indústria", ha afirmat. De cara a futur, "en el sector energètic cal ser pragmàtics. No hi ha alternativa a la transició, però cal ajustar la senda d'aquesta transició de manera realista i avançada. La pròxima Comissió Europea podrà fer-ho, però tot dependrà dels resultats electorals".
Per la seva banda, Nemesio Fernández-Cuesta, sobre la situació del sector energètic a Espanya, ha incidit que "produïm electricitat més barata que a la resta d'Europa. Això és un avantatge competitiu que cal traslladar a la factura. Els càrrecs són decisions polítiques i hi ha uns 7.000 milions d'euros que haurien de sortir de la factura i anar a pressupostos. La demanda creix quan baixen els preus". En aquesta mateixa línia, però pel que fa a la generació, ha insistit que "Espanya té un avantatge competitiu en la generació d'electricitat, la qual cosa representa una gran oportunitat per a la indústria, però caldria traslladar aquests baixos preus a la factura".
També ha ofert una visió pessimista en el curt termini pel que fa a l'hidrogen: "no hi és i l'espera serà llarga, ja que és complicat desenvolupar una producció industrial verda. Per tant, és difícil apostar ja per l'hidrogen, i apostar per ser un hub exportador no és d'aquest món a data d'avui".
Segons la seva opinió, l'electrificació hauria de suposar una gran expansió de línies elèctriques, però a Espanya la inversió està limitada a un percentatge del PIB. "Calen línies per electrificar l'economia. Tenim un dels sistemes més controlats d'Europa per a creació i remuneració de línies, i per això França quadruplica en planificació. Electrificar així és impossible".
Oriol Guixà ha centrat la seva intervenció en la visió empresarial, fent referència a la situació mundial. "La competència entre EUA i la Xina té una gran influència global. Després dels impactes soferts per la indústria durant el Covid, EUA va canviar el seu model a un de més local, però Europa segueix depenent de la Xina". En la seva opinió, "Europa hauria de plantejar-se com protegir la indústria europea que es troba amb problemes d'escala en la seva competència amb la Xina".
Pel que fa a la situació de les empreses ha afirmat que "la indústria és globalitzada i es veu afectada pels esdeveniments, passin on passin". En aquest sentit, ha apuntat que "això ha suposat una marxa enrere en la globalització. A Europa hem fet coses que en algun cas no han estat decisives". Per tant, assenyala la necessitat de fer un plantejament "com ho va fer EUA amb proteccions a la seva indústria: Europa hauria de fer un pas cap a la protecció de la indústria en el seu conjunt".
En el tancament de la jornada, Francisco Reynés, president executiu de Naturgy, s'ha referit als tres principals reptes als quals s'enfronta el sector energètic: la garantia de subministrament, l'assequibilitat de l'energia i la descarbonització. Així, en relació amb el procés de transició energètica ha posat de manifest que avança a gran velocitat però que el desenvolupament de la generació elèctrica renovable es troba "amb un dels grans colls d'ampolla com és la qüestió dels permisos administratius". Això, segons la seva opinió, suposa una gran incoherència amb els objectius polítics de descarbonització. En aquesta línia, el president de Naturgy ha evidenciat el problema que suposa la falta d'inversions a les xarxes d'electricitat per a l'expansió de la generació renovable, atès el fonamental del seu paper.
Aquest coll d'ampolla en el permitting també el troben els projectes de producció de biometà, que són una gran solució per resoldre la qüestió dels residus orgànics i per a la substitució dels combustibles fòssils. Així, en el procés de descarbonització ha demanat no pensar només en l'electrificació, ja que hi ha altres tecnologies, com la dels gasos renovables, que també contribueixen a l'avanç de la transició energètica.
Pel que fa a la seguretat de subministrament ha posat de manifest el compromís d'algunes companyies energètiques, com Naturgy, amb una part substancial del seu balanç a disposició d'Estats i clients per garantir el subministrament. A més, també ha volgut recordar com Naturgy, amb les seves iniciatives de reducció de preus, ha pres decisions per assegurar el subministrament d'energia a preus raonables. "Això té a veure amb el compromís de les empreses que també es demostra en la seva política comercial", ha afirmat Reynés.
Per la seva banda, Jaume Guardiola, president del Cercle d'Economia, ha assenyalat la importància per al Cercle "de viure immers en el debat per influir i participar del debat públic. Que el món de la política i economia escolti la societat civil il·lustrada". També ha convidat a tots els assistents a inscriure’s a la Reunió Cercle d’Economia 2024 que tindrà lloc del 22 al 24 de maig al Palau de Congressos de Catalunya i ha destacat els ponents i les temàtiques que s’hi abordaran.
La cloenda de la jornada ha anat a càrrec de Natàlia Mas, consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, que ha afirmat que “és indiscutible la necessitat de realitzar una transició cap a un nou model amb fonts d'energia neta”. Mas ha apuntat a 5 punts importants per aconseguir-ho. En primer lloc, la consellera ha assegurat que “hem d'avançar en l'electrificació de la demanda energètica i desplaçar els consums tèrmics fòssils cap a consums elèctrics renovables” i ha recordat que “el setembre vam signar un conveni pioner amb l'OCDE per identificar mesures per accelerar la transició i que ampliarem la xarxa territorial de punts de recàrrega de vehicles elèctrics als edificis públics”.
El segon punt clau, segons Natàlia Mas, és “aplicar mesures d'estalvi i eficiència per reduir el consum energètic" i ha apuntat que "hem engegat el Pla d'estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments de la Generalitat de Catalunya per al període 2023-2027”.
La consellera ha afirmat que el tercer punt és que “l'electrificació de la demanda energètica ha d'avançar de forma compassada amb l'augment de la generació d'energia" i ha explicat que “el govern ha generat un punt d'inflexió reactivant la tramitació administrativa d'instal·lacions, fent que avui Catalunya sigui el setè territori en potència elèctrica renovable instal·lada amb gairebé 4.000 MW i 2.100 MW d'energia renovable autoritzats en 3 anys".
El quart punt, segons la consellera, és basa en què “el nou model necessita de més infraestructura i per això hem iniciat les obres de l'eix elèctric de 118 quilòmetres entre Lleida i Barcelona i després de més de 10 anys, hem resolt el projecte del ramal de 400 quilovolts de Riudarenes".
L'últim punt a destacar és “la necessitat de maximitzar l'ús d'altres fonts o vectors d'energia neta que complementin les renovables” i en aquest sentit, “el govern ha aprovat l'Estratègia catalana de biogàs i posicionat Catalunya en l'ecosistema europeu de l'hidrogen verd".
Natàlia Mas ha conclòs subratllant que “l’adopció d’un nou model d’energia neta comporta actuar de manera coordinada en diferents àmbits. Requereix inversió, infraestructures i innovació. Recordem que no tenim cap altra opció que preservar el planeta i que, per tant, hem d’actuar".
