Milers d’estudiants universitaris han iniciat una onada de protestes a campus universitaris per donar suport a Palestina. Els últims dies, les protestes han desembocat en aldarulls i en intervencions policials. Els fets han obert, un cop més, el debat sobre la llibertat d’expressió i els seus límits quan xoca amb d’altres drets. Per Serge Shmemann (New York Times), protestar i revoltar-se és part del procés educatiu. David French (New York Times) hi coincideix, però alerta que cal garantir els drets de tots els membres dels campus. La resposta policial (The Economist) també ha estat al focus. Per Edward Luce (Financial Times), el gran problema és la gestió dels adults de les protestes juvenils. Mentre que Nicholas Kristov (New York Times) proposa altres maneres d’ajudar als palestins des de les universitats americanes.
Biden ha intentat passar desapercebut en la gestió de les protestes. Com diu Peter Baker (New York Times), va passar desapercebut a les que es van dur a terme quan ell era jove. Conscient que els joves són un públic clau (The Hill) de cara a la reelecció al novembre, Biden busca centrar l’atenció en la part positiva de la seva gestió. Janan Ganesh (Financial Times) ens recorda algunes de les lliçons més valuoses.
L’aprovació, per fi, de les ajudes internacionals (The Economist) a Ucraïna, Israel i l’Indo-pacífic reforcen Biden. Malgrat això, Ross Douthat (New York Times) reclama al president un canvi de rumb en la campanya. Veient, tal com recull Mara Gay (New York Times), el gir cap a l’esquerra que ha patit el partit.
L'aprovació de l’acord també impacta en la campanya republicana. A ulls d’Anne Applebaum (The Atlantic), qui també afirma que suposa un nou impuls pels de Zelenski en la gestió de la Guerra, la facció més radical de Trump és la derrotada de la votació. L’expresident, que segons Jemima Kelly (Financial Times) afronta la campanya com una estrella pop, segueix assegut al banc dels acusats (Nancy Isenberg Project Syndicate) mentre manté una retòrica de la confrontació que distancia cada cop més a la societat nord-americana. Sobre on acabarà aquesta retòrica en parlen Michelle Cottle i Carlos Lozada al podcast del New York Times.
A l’altra banda de l’oceà, el clima electoral també marca el pas. A un mes aproximadament de les eleccions europees, Politico va organitzar el primer debat en què Ursula von der Leyen, la candidata popular a repetir com a presidenta de la Comissió Europea, no va tancar la porta a una coalició de dreta i extrema dreta antieuropeista que acabés amb la gran coalició de centre que ha governat sempre la Unió Europea. Per aconseguir-ho, Giorgia Meloni encapçalarà la llista del seu partit a les eleccions, David Broder (New York Times) n’analitza el perquè. Mentrestant, a opinió de Mark Leonard (Project Syndicate), a l’altre costat de l’hemicicle, Macron intenta liderar l’espai europeu davant les amenaces de l’extrema dreta.
Qui lideri Europa haurà d’afrontar reptes claus. El més important és decidir quin paper ha de jugar el Vell Continent en el món actual. I, segons Martin Sandbu (Financial Times), serà clau la capacitat que tingui d’augmentar la producció. També caldrà afrontar molts reptes globals. Entre ells la immigració (The Economist), la necessitat de reforçar la cultura democràtica (Thomas B. Edshall - New York Times) davant el neoliberalisme creixent (Joseph E. Stiglitz - Project Syndicate) o la lluita contra la pobresa i la desigualtat (Martin Wolf - Financial Times). Tot això és el que es decideix en aquest any electoral clau.
El món a les urnes
A l’Índia han començat les eleccions presidencials que duren 44 dies. Modi sembla destinat (The Economist) a revalidar el seu tercer mandat. Gideon Rachman (Financial Times) analitza els reptes que enfronta el president del país més habitat del món i que ja és la cinquena economia global.
I a Escòcia, on les eleccions no estan previstes fins al 2025, també s’ha viscut un daltabaix polític (The Economist) després de la dimissió del primer ministre. El Partit Nacionalista escocès busca substitut (Politico). Andrew Mcdonald (Politico) reconstrueix els cinc dies que van acabar amb la renúncia del líder independentista.
