El somni utòpic de la ciència, imitar el cervell humà sense les seves imperfeccions, i la vertiginosa acceleració de la intel·ligència artificial, ens condueixen sense remei cap a una civilització en la que conviuran éssers humans i màquines. A "Civilización artificial", José María Lassalle analitza les conseqüències culturals, geopolítiques i filosòfiques d'aquest fenomen.
N'hem parlat en una conversa al Cercle d’Economia amb l'autor del llibre, consultor, escriptor i membre de la Junta Directiva del Cercle d'Economia José María Lassalle, el membre de la Direcció General i d'Estratègia d'Esade Alberto Núñez i la directora de l'Escola Artística del CERN a Ginebra (Organització Europea per a la Investigació Nuclear) Mónica Bello.
José María Lassalle ha iniciat l’acte explicant que el seu llibre és “un intent de mirar la intel·ligència artificial des d’un punt de vista cultural i filosòfic, més enllà de la tecnologia”. Lassalle ha comentat que “la intel·ligència artificial és una voluntat de poder” i ha afegit que “en el fons la intel·ligència artificial és l’últim reducte de la utopia i d’un cert determinisme científic que acompanya el desenvolupament d’aquesta tecnologia des del seu naixement fa 70 anys”.
Lassalle ha destacat que “el valor que aportaven els éssers humans es veu cada vegada més en qüestió pels sistemes d’intel·ligència artificial que operen en diversos àmbits” i ha assegurat que “hi ha una depreciació del valor de la feina, sobretot la intel·lectual”.
L’autor del llibre “Civilización artificial” ha afirmat que “amb la intel·ligència artificial estem desenvolupant quelcom que aspira a ser algú conscient, però sense la consciència ni els condicionants morals que acompanyen l'existència del creador a qui replica: l'ésser humà”. Lassalle també ha apuntat que “en la intel·ligència artificial, hi ha un biaix cultural i relatiu a la civilització”.
José María Lassalle ha abordat “el repte del nihilisme tecnològic sobre el qual segueix assentada la nostra societat” i s’ha referit a la corrent liderada pels Estats Units i la Xina per assolir la hegemonia mundial mentre Europa busca una alternativa “més humanista”, una intel·ligència artificial “amigable, governada per una saviesa aristotèlica que reservi als éssers humans un rol decisori i decisiu dins la civilització artificial cap a la que ens dirigim”.
El membre de la Direcció General i d'Estratègia d'Esade Alberto Núñez ha afirmat que “el problema de la intel·ligència artificial és essencialment teològic, ja que és una creació de l’ésser humà que el farà esclau”. També ha comentat que “el pecat original de la intel·ligència artificial és que està destinada a substituir l'ésser humà, no a ajudar-lo” i ha recordat que “el que ens fa essencialment humans és la superació de la fragilitat o la capacitat de donar-li sentit al dolor”.
La directora de l'Escola Artística del CERN a Ginebra (Organització Europea per a la Investigació Nuclear) Mónica Bello ha subratllat que “falta explicar millor com la intel·ligència artificial està transformant la societat” i ha afegit que “encara creiem molt en la ciència, que defineix el nostre món”. Bello ha comentat que “la pregunta clau és el propòsit i la utilitat de la intel·ligència artificial”.