La política i l’economia a l’Argentina d’avui centren la quarta sessió d’Actualitat en Cercle

En la quarta sessió del cicle ‘Actualitat en Cercle’, l’assessor de comunicació i consultor polític Antoni Gutiérrez-Rubí i l’investigador sènior del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), professor d'investigació a la Barcelona School of Economics (BSE) i professor adjunt a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Alberto Martín han analitzat el context polític i social que ha fet guanyar Javier Milei a l’Argentina, així com les variables econòmiques que hi han incidit.

L’assessor de comunicació i consultor polític Antoni Gutiérrez-Rubí ha donat 10 motius que explicarien la victòria de Javier Milei a les eleccions argentines. En primer lloc ha apuntat al “nivell de desaprovació del govern d’Alberto Fernández” recordant que “8 de cada 10 ciutadans en feien una mala valoració”. També ha fet referència a com Milei ha apel·lat al “sentiment anti-política” i a la “narrativa de la casta”. En tercer lloc ha mencionat “la personalització de la política i la crisi d’eficàcia als partits”. A més ha subratllat l’ús intel·ligent per part de Milei dels mitjans amb la seva presència a la televisió i a l’ecosistema llibertari a les xarxes socials, així com la seva habilitat tècnica per entendre i gestionar mitjans alternatius. En cinquè lloc s’ha referit a com Milei va representar i personificar el “canvi discursiu, estètic i simbòlic”. També ha apuntat a la “guerra fraticida a Juntos por el Cambio” i a la incomoditat del “ministre-candidat Massa”. En vuitè lloc ha destacat la “percepció de governabilitat que li va donar a Milei l’acord amb Macri, que va ser capaç de reagrupar tot el vot de Juntos por el Cambio cap a Milei”.  A més ha apuntat a com Milei va aconseguir una “base heterogènia transversal sociològicament, territorialment i ideològicament”. Finalment ha recordat que “el peronisme no guanya en segona volta”.

Antoni Gutiérrez-Rubí, assessor de comunicació i consultor polític

Gutiérrez-Rubí ha comentat a continuació què es pot esperar avui de Milei, destacant que “malgrat l’ajustament, Milei manté l’expectativa, amb la meitat de la població que li segueix tenint confiança”. També ha apuntat a “la batalla cultural permanent per consolidar el seu nucli dur” i a la “baixa o nul·la capacitat de negociació amb el Congrés a l’espera de les eleccions que renovaran una part de la cambra el 2025”. Gutiérrez-Rubí ha afegit que “Milei té un gran control de l’agenda mediàtica, amb la bandera de la seguretat i la lluita contra el narco”. Tot i així, ha apuntat a una “fràgil tolerància social, les internes dins del seu propi espai polític i a una política exterior marcada per la ideologia i els interessos personals, amb forts vincles amb el trumpisme i Elon Musk”.

Consultat per la política exterior de Milei, Antoni Gutiérrez-Rubí ha apuntat que “aquesta mira sobretot cap a Estats Units i Israel” i ha recordat que “té fortes connexions amb la dreta radical”. “És una presidència atrapada per la seva pròpia personalitat i ideologia”, ha conclòs.

Alberto Martín, investigador sènior del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), professor d'investigació a la Barcelona School of Economics (BSE) i professor adjunt a la Universitat Pompeu Fabra (UPF)

L’investigador sènior del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), professor d'investigació a la Barcelona School of Economics (BSE) i professor adjunt a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Alberto Martín ha repassat la situació econòmica que es va trobar Milei, amb unes reserves internacionals negatives de -11.200 milions de dòlars, un dèficit fiscal del -5,4%, una bretxa del 170% i una inflació del 211%. Segons Martín, “Argentina ve de moltes crisis i en el centre de les causes està el problema fiscal i un sistema públic que ha estat permanentment en dèficit”. “La despesa pública va augmentar significativament entre 2003 i 2015”, ha afegit.

Alberto Martín ha fet un balanç econòmic dels primers mesos de Milei al poder amb una política econòmica basada en “apagar incendis a base de re composar reserves, reduir el dèficit fiscal i evitar una espiralització inflacionària, que pot tenir un cost enorme en termes d'activitat”.

Alberto Martín ha destacat que “des que Milei és president, les reserves netes han augmentat en 7.700 milions de dòlars, fruit d’una forta devaluació del dòlar oficial, d’un règim de liquidació d’exportacions i d’un impost a les importacions del 17,5% amb un fort impacte en la inflació”. Martín també ha subratllat que “el gener del 2024 va ser el primer mes amb superàvit financer en més d’una dècada i que s’han encarrilat 3 mesos de superàvit”. Segons l’investigador del CREI i professor de la BSE i de la UPF, el pla de reducció del dèficit fiscal s’ha basat en “la moto serra i la liquadora”.

Sobre el futur immediat i si funcionarà el pla econòmic de Milei per baixar la inflació, Alberto Martín ha afirmat que “en algun moment la combinació de fort ajustament fiscal i ortodòxia monetària aconseguirà esfondrar la inflació, però amb un cost en termes d’activitat enorme”. Sobre si podrà el govern Milei sostenir el pla, Martín ha assegurat que “dependrà de si manté el suport de l’opinió pública amb una bona comunicació i de si aconsegueix baixar la inflació ràpid i amb menor cost en activitat i ocupació”.

Consultat per si és possible la dolarització de l’economia argentina, Alberto Martín ha respost que “avui no és factible i té costos a llarg termini”.