De quina manera influeixen els lobbies en les polítiques públiques? Quins reptes tenen per davant? Aquestes i d’altres qüestions s’han abordat en un debat al Cercle d’Economia moderat per la directora del diari ARA Esther Vera amb els juristes Joan Ridao i Irene Araguàs, autors del llibre Los lobbies. Presente y futuro de la regulación de los grupos de interés en España y en Europa, on s'analitza la regulació existent actualment a Espanya -especialment en l'esfera autonòmica i local-, així com el marc legislatiu en alguns estats europeus i en l'àmbit interinstitucional de la Unió Europea.
Consultats sobre la definició de lobby, Joan Ridao ha afirmat que “la millor definició és la de qualsevol persona física o jurídica, grup, xarxa o organització que té origen en la societat civil que desenvolupa activitat d’influència o de pressió per assolir els seus objectius”. Per a Irene Araguàs, “el problema és que es posa el focus en el subjecte i no en l’activitat que fan”.
Pel que fa al balanç actual de la llei catalana, Joan Ridao ha assegurat que “la regulació dels grups d’interès a Catalunya és globalment positiva” i afegeix que “a Catalunya vam ser pioners en incloure la regulació dels lobbies, tot i que ara s’ha quedat una mica obsoleta”. Ridao ha subratllat que “a Catalunya la situació és força positiva en comparació amb la resta de l’estat, on no hi ha regulació, i amb la Unió Europea, on només 11 dels 27 estats ho tenen contemplat”. Irene Araguàs ha comentat que “el fet que Espanya no tingui una llei que reguli els lobbies és per falta de voluntat política” i s’ha mostrat convençuda que “regular els grups d’interès no millorarà directament el funcionament de les institucions, però fa falta fer-ho, ja que no pel fet de no regular-los aquests deixaran d’existir”.
Joan Ridao ha destacat que “el lobbisme a Espanya és molt informal perquè no té incentius per fer-ho d’una manera reglada i transparent” i ha recordat que “tenim un registre estàtic però no dinàmic sobre els lobbistes i la petjada que deixen les empreses quan entren en contacte amb l'administració”.
Finalment, en relació a les portes giratòries, Irene Araguàs ha assegurat que “no té gaire sentit que quan surts d’un alt càrrec tinguis una carència de dos anys abans de poder incorporar-te a l’empresa privada perquè la situació durant aquest temps no canvia” i ha subratllat que “el que fa falta és transparència, llum i taquígrafs”.
