El Cercle d’Economia organitza la 39ª Reunió Cercle d’Economia (RCE) sota el títol “El món a prova. Estratègies per impulsar la productivitat i el benestar en temps de canvi” que enguany se celebrarà al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona, del 22 al 24 de maig.
La RCE analitzarà els diversos fronts oberts en un món en transformació i abordarà estratègies per garantir el progrés econòmic, polític i social. Tot plegat el 2024, que és l’any amb més convocatòries electorals i amb més conflictes armats de la història.
Europa i el seus reptes, entre els quals el suport a Ucraïna, la guerra Israel-Hamas, les relacions amb la Xina i amb els Estats Units amb la incògnita d’un possible segon mandat de Trump o l’ampliació cap a l’est, centraran la reunió. En parlarà Federica Mogherini, rectora del College of Europe i ex-alta representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat. El nou mapa polític sortint de les properes eleccions europees, així com les eleccions als Estats Units i la incògnita de la possible reelecció de Donald Trump també seran objecte de debat a la RCE amb Eugene J. Dionne, columnista del Washington Post i senior fellow en estudis de governança a la Brookings Institution.
La RCE també posarà el focus en la importància d’impulsar la productivitat i el benestar per al progrés econòmic, polític i social del país des de diverses perspectives. D’una banda, es parlarà de l’educació com a palanca per a la productivitat.
L’últim informe PISA situa Catalunya entre els pitjors resultats d’Espanya i dels països de l’OCDE en els tres àmbits d’avaluació: matemàtiques, lectura i ciència. El sistema educatiu està en qüestió, també en relació a si és capaç de generar futurs professionals que contribueixin a potenciar la productivitat de les empreses i, en definitiva, de l’economia. El director d’educació de la OCDE Andrea Schleicher, considerat el pare de les proves PISA, ho analitzarà.
La tecnologia i la innovació són a llarg termini els determinants de la productivitat i el creixement econòmic. La intel·ligència artificial obre noves portes a desenvolupament de l’economia i tindrà un impacte important en la ocupació i els salaris. El catedràtic d’Economia de la Universitat de Columbia Xavier Sala-i-Martín farà un exercici de prospectiva, aterrant-lo al cas de Catalunya, Espanya i Europa. Encara sobre intel·ligència artificial i de quines són les claus perquè aquesta estigui efectivament al servei de la productivitat, en parlaran Carme Artigas, copresidenta de l’Òrgan Consultiu d’Alt Nivell sobre la Intel·ligència Artificial de Nacions Unides, i Ulises Cortés, director del grup d’Intel·ligència Artificial d’Alt Rendiment al Barcelona Supercomputing Center
Els eixos claus per a la productivitat centraran una taula rodona amb Óscar Garcia Maceiras (CEO d’Inditex), Juanjo Cano (CEO de KPMG) i Pau Relat (president de Fira de Barcelona). Enguany també tindran protagonisme les empreses familiars europees, que representen més del 60% de les empreses de la Unió Europea, amb Simone Bagel-Trah (presidenta del Comitè d’Accionistes i el Consell de Supervisió de Henkel), Ermenegildo Zegna (president i director executiu del Grup Zegna) i Marc Puig (president de Puig).
Els reptes de la sostenibilitat i la transició cap a una economia verda i circular són molt rellevants. Com hi faran front les empreses? Els riscos climàtics han de considerar-se com a riscos empresarials fonamentals i la seva mitigació com a part de l’estratègia empresarial? En parlaran, entre d’altres, la responsable global de sostenibilitat del Grup Zurich Alison Martin i la CEO de Vueling Carolina Martinoli en una taula rodona centrada en els reptes de la sostenibilitat per a l’economia i l’empresa.
Finalment, també es farà èmfasi en la urgència de la simplificació administrativa. L'excés de burocràcia frena l'economia: cada any es publiquen al voltant d’un milió de pàgines als butlletins oficials de les diferents administracions, una gran part de les quals són normatives noves o modificacions de les anteriors que es tradueixen en tràmits. Espanya ocupa el lloc 30è en el rànquing del Banc Mundial sobre la facilitat per fer negocis, molt per darrere del pes que té la seva economia en el món. En parlaran Víctor Lapuente, catedràtic de Ciència Política a la Universitat de Göteborg, i Cristina Herrero, presidenta de l’AIREF, entre d’altres.
També comptarem amb una important participació de polítics espanyols, amb els quals establirem diàlegs. Estan confirmats els següents representants polítics i institucionals: Pedro Sánchez (president del Govern), Alberto Núñez Feijoo (president del Partit Popular), Carlos Cuerpo (ministre d’Economia, Comerç i Empresa), Pere Aragonès (president de la Generalitat de Catalunya) i Pablo Hernández de Cos (governador del Banc d’Espanya).
El Premi Cercle d'Economia a la Construcció Europea reconeixerà la tasca d'Uğur Şahin i Özlem Türeci, cofundadors de BioNTech, l’empresa de biotecnologia que va desenvolupar la primera vacuna del món contra la COVID-19. El jurat ha decidit atorgar el premi a Şahin i Türeci per les seves contribucions a la ciència, amb un enorme impacte en el benestar dels europeus i l'enfortiment de la recerca científica a Europa. La seva recerca no només ha salvat milions de vides, sinó que també ha inspirat una nova generació de científics a Europa. Durant la seva tasca investigadora en els inicis de BioNTech, Şahin i Türeci van ser beneficiaris d'ajuts europeus a la recerca, destacant el paper crític que el finançament estratègic europeu pot tenir per la recerca científica transformadora. L’èxit de les seves investigacions són mostra de la importància i èxit dels programes de foment de la recerca a nivell europeu, amb una incidència immediata en la vida dels ciutadans europeus i, en aquest cas, per a fer front de manera efectiva al major repte recent de salut global a què ha hagut de fer front la comunitat internacional i la Unió Europea en particular. L’acte de lliurament del Premi serà presidit per Sa Majestat el Rei.
El Premi Cercle d’Economia a la Construcció Europea va néixer el 2020 amb l’objectiu de reconèixer la trajectòria d’aquelles personalitats rellevants que han contribuït, per la seva trajectòria política, econòmica, cultural o social, a la construcció d’Europa i la consolidació de la Unió Europea.
En el marc del lliurament del Premi, tindrà lloc una taula rodona sobre els reptes de la medicina del futur amb la participació, entre d’altres, del cardiòleg Valentí Fuster i del director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) Josep Tabernero.
D’altra banda, el Cercle també atorgarà els Premis Lara a l’ambició i el propòsit empresarial.
Uns dies abans de la celebració de la RCE, el Cercle d’Economia presentarà, com cada any, una nota d’opinió al voltant de la temàtica central de la Reunió Cercle d’Economia. Enguany la nota estarà relacionada amb la productivitat. En la mateixa línia, es donaran a conèixer les conclusions d’un informe que també recollirà la visió de les empreses sobre aquesta qüestió.
