La decisió que prendran els nord-americans al novembre no és menor. No només pels canvis que pot suposar a l’interior del país, sinó que marcarà la configuració dels eixos globals. Putin ha renovat el poder per a un nou mandat en un procés electoral que per Anne Applebaum (The Atlantic)no es pot classificar sota el concepte ‘eleccions’. Casey Michel (Politico) ens planteja cinc escenaris que podem esperar en aquest nou període encetat per Putin.
El repte més important continuarà sent la relació (The Economist) entre Rússia, Xina i l’Iran que Carl Bildt (Project Syndicate) ha analitzat. Zhang Jun i Tomas Casas-Klett ens ajuden a entendre millor com són les polítiques econòmiques a la Xina. I, especialment, com s’hi volen relacionar els Estats Units donada la vaguetat de les posicions de Trump al respecte. Dos exemples: les ajudes a Ucraïna (Martin Wolf – Financial Times) i els límits a Tiktok als Estats Units (David French - New York Times).
Estratègies que segueix, segons diversos analistes, per acontentar les seves bases. Però, com són les bases republicanes de Trump? Jane Coaston (New York Times) busca la resposta en aquesta pregunta, mentre que David Brooks (New York Times) s’entrevista amb alguns votants de Trump que ja no l’aguanten més.
L’agenda internacional també condiciona Biden. Les seves bases demanen que apugi el to contra Netanyahu pel conflicte Israelià-palestí (Guideon Rachman – Financial Times). Ho fa en concret Nicholas Kristof (New York Times), que l’assenyala com una de les maneres per guanyar les eleccions.
El món a les urnes
Al Regne Unit les eleccions estan previstes per aquest mateix any. Aquest recull d’enquestes del Financial Times és una bona eina per veure cap a on avança el país. Robert Shrimsley (Financial Times) analitza en quin punt es troben els partits destacats i el pes de l’economia en els comicis.
Per altra banda, les eleccions europees entren en plena precampanya. Janan Ganesh (Financial Times) fa un repàs de com es troba Europa ara mateix. En la mateixa línia David Miliband (Politico) demana que les eleccions treguin el millor de la unió. Només així estarà preparada, a ulls de Ben Bland (Politico), per fer front als reptes de futur que li esperen, com és, per exemple, la relació amb la Xina.
Escollir bé els lideratges serà clau per recuperar polítiques que facin créixer l’economia. Així ho creu Tej Parikh (Financial Times). L’alternativa a lideratges sans és la ‘zombificació’ de la política, concepte que presenta Jan-Werner Muller (Project Syndicate), i el resultat és la consolidació de lideratges forts com el de Javier Milei, que 100 dies després de ser escollit, compta amb una gran popularitat i aprovació (The Economist).
