La Fundació Cercle d'Economia i la Fundació BCN Formació Professional han organitzat conjuntament la sessió "Les empreses i institucions davant del repte de la formació dual” per tal d’abordar el nou marc normatiu de la formació dual amb la nova Llei de Formació Professional i la nova llei d’Universitats, així com amb l’objectiu de conèixer diverses experiències institucionals i empresarials en aquest àmbit.
El president de la Fundació Cercle d’Economia Pedro Fontana ha donat la benvinguda als assistents destacant que “la formació dual presenta múltiples beneficis per als estudiants i les empreses, però també fomenta una estreta col·laboració entre el món acadèmic i professional que facilita la transferència de coneixements i la innovació i promou el desenvolupament de solucions pràctiques als reptes del món real”. “Des de la Fundació Cercle d’Economia donem tot el suport necessari perquè la formació dual es converteixi en un dels puntals de formació i educació dels nostres joves”, ha afegit Fontana. El president de la Fundació Cercle d’Economia ha recordat que, juntament amb la Fundació Bosch i Gimpera i la Facultat d’Econòmiques de la UB, van crear el programa EUS (Empresa, Universitat, Societat) per tal que alumnes del darrer any de carrera facin pràctiques a les empreses. “Aquest programa es va iniciar de la mà del llavors degà i soci del Cercle, Fernando Casado, i de Carlos Güell de Sentmenat, president de la Fundació Cercle d’Economia, que van mobilitzar el sector empresarial de Catalunya perquè per primera vegada un grup d’alumnes destacats poguessin compaginar la formació acadèmica amb pràctiques a empreses”, ha comentat. Pedro Fontana també ha mencionat el Premi Ensenyament Fundació Cercle d’Economia que reconeix i impulsa projectes i iniciatives d’escoles i instituts d’ensenyament primari, secundari obligatori, batxillerat i formació professional.
En els parlaments inaugurals, el conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya Joaquim Nadal ha volgut reconèixer el Cercle d’Economia com una “institució amb arrels profundes en el teixit empresarial i intel·lectual de Catalunya”. Nadal ha admès que “si bé en l’àmbit de la formació professional la formació dual té un recorregut consolidat, reconegut, acceptat i valorat, en l’àmbit universitari és encara en molt bona mesura una assignatura pendent”. El conseller Nadal ha afirmat que “el món de la universitat va per darrere de la formació professional pel que fa a la possibilitat d’establir el lligam entre el món de l’empresa i la formació” i ha assegurat que “això passa en part perquè fins l’any 2021 no hi havia un marc que ho regulés”. “Amb el marc normatiu actual ha de ser possible acreditar i verificar la menció dual de graus i màsters de forma extensa”, ha subratllat Nadal. El conseller de Recerca i Universitats s’ha compromès a “intentar aconseguir que la formació dual a la universitat deixi de ser incipient i passi a ser un itinerari reconegut, acceptat i desitjat”. Joaquim Nadal també ha destacat que “un altre repte pendent del nostres sistema de recerca és la transferència de coneixement i innovació, així com la tangibilitat del seu impacte social i territorial”. “El futur d’aquest país passa sense cap mena de dubte per la recerca, la ciència i el coneixement”, ha conclòs el conseller, que també ha puntualitzat que “si hi ha pressupostos avançarem una mica més”.
A continuació, el president executiu de l’Agència Pública de Formació i Qualificació de la Generalitat de Catalunya Fabián Mohedano ha parlat de la relació amb l’entorn productiu de la nova Llei de Formació Professional assegurant que “estem en un moment disruptiu on som a punt de tancar les ferides que van generar les lleis dels 70 i 90 segons les quals els llestos anaven a un costat i els tontos a un altre”. Fabián Mohedano ha afirmat que, en el moment en el que estem ara, “ja no és un tema de llestos i tontos” perquè “els necessitem a totes i a tots davant dels reptes de la digitalització, l’especialització i els idiomes en un món global”. Mohedano ha recordat que “a Europa a partir del 2030 només hi haurà feina per poc més d’un 10% de persones amb baixa qualificació i ara mateix aquesta xifra està en un 28%”. El president executiu de l’Agència Pública de Formació i Qualificació de la Generalitat de Catalunya ha assegurat que “ens trobem en un moment de transició cap a centres de formació professional integrada especialitzats, altament tecnificats, referents d’un sector o d’un territori i amb capacitat de dinamització local". Fabián Mohedano ha afegit que “la planificació de l’oferta de formació professional ha d’anar principalment basada en la prospectiva i la prospecció”. Mohedano també ha apuntat 10 vies de col·laboració empresa-formació, entre les quals impulsar els processos d’acreditació de competències, l’elaboració de plans de formació o el disseny d’accions de visibilitat d’oficis.
Seguidament, el president del Consejo Económico y Social de España (CES) Antón Costas s’ha centrat en presentar els resultats d’un estudi del CES sobre situació i perspectives de la formació dual a Espanya. Costas ha iniciat la seva intervenció defensant que “un dels reptes existencials que tenim com a societat liberal i capitalista és recuperar la inclusió social i la prosperitat compartida que hem perdut els últims quaranta anys”. En aquest sentit, ha remarcat que “necessitem més bons llocs de feina, per a moltes persones i en molts més llocs del país, i a la vegada les empreses necessiten bons treballadors que tinguin les capacitats i qualitats que el món nou demanda” i ha destacat que la formació dual té una capacitat extraordinària per “emparellar aquestes dues necessitats” i fer de “celestina”. El president del CES ha explicat les principals dades del seu informe sobre la formació dual, destacant que “està associada a menys abandonament, a menys temps entre acabar els estudis i firmar un contracte, a una millora en la qualitat d’aquests contractes, a major retenció dels estudiants a les empreses i fins i tot a una retribució superior”. Antón Costas ha afirmat que “les condicions d’èxit de la formació dual són la corresponsabilitat, la cooperació i la confiança entre els centres educatius i les administracions, les empreses i les institucions i els alumnes i les famílies”. Finalment, ha apuntat que “si volem donar oportunitats de feina a la gent, és fonamental que a banda de diners, disseny i organització hi incorporem acompanyament i orientació primerenca”.
Finalment, a la sessió sobre les empreses i institucions davant del repte de la formació dual ha tingut lloc una taula rodona per conèixer les experiències de diverses empreses públiques i privades de diversa grandària moderada per la directora general de la Fundació BCN Formació Professional Neus Pons.
La directora de Finançament Europeu i Afers Públics d’Ametller Origen Marta Angerri ha explicat que “a Ametller necessitem carnissers, peixaters, reposadors, caps de torn... i costa molt de trobar-los ja que els nostres joves volen ser programadors, tiktokers i instagramers” i per això com a empresa “tenim la funció de formar els nostres treballadors”. Angerri ha afirmat que “abans de crear una escola d’oficis interna, que és un pas molt gran, hem optat per fer un programa pilot de formació professional dual ocupacional per formar nous carnissers en un projecte que hem impulsat amb Mercabarna i la cooperativa social Eduvic amb finançament dels fons europeus Next Generation”.
El conseller delegat d’Aigües de Barcelona Felipe Campos ha recordat que “per la nostra companyia és imprescindible contribuir al desenvolupament econòmic i social del territori on estem amb diversos programes i iniciatives i amb una aposta decidida per la formació professional dual des de fa més de 10 anys”. Campos ha explicat que “estem desenvolupant un acompanyament important en l’adquisició de coneixements i en aquest sentit és clau la figura de les persones de l’empresa que participen en els processos de formació professional dual com a tutors”. També s’ha mostrat orgullós del fet que "més del 80% dels alumnes de la nostra formació professional dual s'incorporen a l'empresa".
Estefanía Muñoz, directora de comunicació i RRHH de SIGMA, empresa que ofereix solucions tecnològiques a universitats, ha afirmat que “les empreses hem de ser part activa de la formació dels futurs treballadors i col·laborar més i millor amb els centres de formació professional” i ha destacat “l’alta inserció laboral associada a la formació dual, especialment en les famílies professionals tecnològiques”. Muñoz ha afegit que “necessitem més estudiants que vulguin fer formació professional dual per assemblar-nos més a països veïns com Alemanya o Suïssa, on pràcticament el 70% de les modalitats de formació professionals són duals”.
El gerent de persones, organització i administració electrònica de l’Ajuntament de Barcelona Javier Pascual ha recordat que “al consistori tenim un desplegament important d’atracció i oferta a persones que estan en l’àmbit acadèmic” i ha subratllat que “en FP dual tenim unes 300 persones cada any en pràctiques, unes 2.200 en els 11 anys que fa que tenim en marxa el programa”. Pascual ha comentat que “forma part de la responsabilitat social de l’administració pública donar oportunitats als estudiants”.
La titular de l’oficina de farmàcia Vilaplana Montse Vilaplana ha agraït “l’oportunitat de fer visibles als farmacèutics i a la petita empresa” i ha qualificat la seva experiència amb estudiants en pràctiques de formació professional dual a la seva farmàcia de “molt positiva”. Vilaplana ha comentat que “les joves estudiants en pràctiques ens aporten il·lusió i ganes” i els ha volgut agrair la feina i els moments compartits.
