El fenomen de la immigració té un fort impacte local. En un debat moderat per Nacho Corredor, politòleg i soci del Cercle d'Economia, els alcaldes de Badalona, Badia del Vallès, Guissona i Manresa han abordat les seves estratègies municipals en la gestió de la immigració en la tercera sessió del cicle “La immigració als països avançats: problema o solució?” presentada per la vicepresidenta del Cercle Teresa Garcia-Milà.
L’alcalde de Badalona Xavier Garcia Albiol ha iniciat la seva intervenció afirmant que “hem de ser un país d'acollida, però dins de les nostres possibilitats" i ha afegit que no comparteix les polítiques d'acollida "sense límit ni control que després deixen als nouvinguts campant al seu aire i sense poder treballar en condicions". "Si hem de ser tan solidaris i hem de deixar entrar tothom, que tinguin papers i puguin treballar. Si no, és un discurs d'hipocresia", ha assegurat. Garcia Albiol ha admès però que “Badalona no té un problema d’immigració a nivell quantitatiu, ja que estem per sota de la mitjana catalana”. Xavier Garcia Albiol també s'ha mostrat "contrari al multiculturalisme i a favor de la pluralitat". "Només demano als qui vulguin venir a Badalona que s'adaptin als nostres valors, per exemple, a la igualtat entre l'home i la dona", ha dit, admetent que la immensa majoria dels qui venen ho fan així. "Drets, però també obligacions", ha afirmat.
L’alcaldessa de Badia del Vallès Eva Menor s’ha contraposat a les idees d'Albiol, reclamant un pacte polític sobre aquest tema i aclarint que el seu municipi, amb només un 5% d'immigrants, presenta també problemes de ciutadans arrelats que generen conflictes "i ningú els demana el NIE". Menor ha assegurat que “la immigració és una qüestió multifactorial que no es pot simplificar” i ha afegit que reduir la immigració als efectes en un àmbit concret com la seguretat "pot acabar tenint un cost econòmic". També ha assegurat que la immigració "té un impacte positiu, aporta riquesa, suposa un 1% del PIB i nodreix la guardiola de les pensions". “La taxa d'aturats de joves menors de 30 anys és només 1 punt superior als dels nascuts aquí”, ha subratllat.
L’alcalde de Guissona Jaume Ars ha explicat que, al seu municipi, “amb una població de 7.800 habitants, tenim un 52%-53% d’immigració de 43 nacionalitats, i només un 2%-2,5% d’atur gràcies en gran part a BonÀrea”. Jaume Ars ha destacat que “tenim una taula de cohesió que per a nosaltres és la gran eina per a la convivència i per a avançar en, jo no diria acollida, sinó en cohesió social”. “Hem de buscar la manera de fer corresponsables els nouvinguts” ha apuntat Ars, que ha afegit que “hem integrat un seguit d'identitats sense perdre la nostra". L’alcalde de Guissona ha subratllat que “poder tenir aquesta diversitat no és tant un repte com una oportunitat” i ho ha exemplificat amb la piràmide d’edat “invertida” de Guissona: “la població més nombrosa, del 40% o 45%, és de franges d’edat entre zero anys i trenta”. Jaume Ars ha reclamat, això sí, “més competències en immigració".
L’alcalde de Manresa Marc Aloy ha senyalat que la ciutat ha superat els 80.000 habitants, un 21% dels quals són immigrants, i 107 nacionalitats. Amb una població envellida, "la joventut la porten els immigrants". Aloy ha recordat que Catalunya és un país "que necessita mà d'obra perquè hi ha moltes feines que la població autòctona no vol fer". També ha volgut posar èmfasi en la contradicció d'una llei d'estrangeria que “permet que les persones que arriben tinguin salut i educació, però no puguin tenir dret a residència i feina”. “La llei d’estrangeria és una llosa per la gestió del fet migratori perquè fa que les persones que arribin estiguin tres anys sense poder regularitzar la seva situació”, ha subratllat. Marc Aloy s’ha queixat del fet que hi hagi ciutats que acullin moltes més persones que unes altres. "És imprescindible que l’estat procuri una distribució equitativa del fet migratori i dels recursos per poder donar solucions. Si no, els municipis estem perduts”, ha afirmat.
Els quatre alcaldes han coincidit a demanar més recursos econòmics per als municipis, així com a defensar la necessitat d’apostar pel català com a element unificador i cohesionador de la població.
A preguntes del públic sobre el retard en l’empadronament d’immigrants com algunes ONG denuncien que passa a Badalona i Manresa, l’alcalde de la capital del Bages ha respost que “si l’immigrant té contracte de lloguer o de compra abans d’empadronar-se és molt fàcil, però si no, tot és molt lent, i han de fer visites que demostrin que viuen a la ciutat. Aloy ha admès que “hem tingut un pic d’arribada que en ha fet anar tard, però ara ja no”. “Com veieu, el PP i ERC tenen problemes comuns”, ha afirmat l’alcalde de Badalona Xavier Garcia Albiol. El batlle de Guissona ha explicat que ells fan empadronament lliure perquè “garanteix la targeta sanitària, l’educació i la sanitat.” L’alcaldessa de Badia del Vallès, per la seva banda, ha assegurat que “negar l’empadronament no serveix de res”.
