Les claus econòmiques del mes. Febrer 2024

Un bon 2023 per a l’economia espanyola. I el 2024?

El Cercle d’Economia, juntament amb CaixaBank Research, us ofereix cada mes una anàlisi breu de la situació econòmica global.

Claus econòmiques Febrer 2024 | Un bon 2023 per a l’economia espanyola. I el 2024?

pdf, 1 MB

Descàrrega

Tot apuntava que el 2023 seria un any difícil per a l’economia espanyola. Quan va començar, CaixaBank Research pronosticava un creixement de l’1,0% i ressaltava els riscos a la baixa que envoltaven l’escenari. El consens dels analistes era una mica més pessimista i esperava que l’avanç de l’activitat seria inferior. Finalment, l’economia espanyola va tancar el 2023 amb un creixement del 2,5%, molt per damunt del que s’esperava.

Les sorpreses a l’alça van ser constants al llarg de l’any. L’economia no només va aconseguir evitar la recessió. Va mantenir un ritme d’avanç notable i, lluny de perdre tracció, va tancar l’exercici amb una lleugera acceleració. En el darrer trimestre, el creixement va repuntar fins al 0,6% intertrimestral, davant del 0,5% registrat en la mitjana dels cinc trimestres precedents.  

Quan comparem aquestes xifres amb les de la major part dels països desenvolupats, i especialment amb els europeus, el missatge es torna encara més positiu. En un context de crisi energètica, inflació elevada i tipus d’interès a l’alça, l’avanç de la zona de l’euro va quedar finalment en el 0,5% i algun país, com ara Alemanya, va anotar una lleugera reculada de l’activitat. A diferència de l’economia espanyola, l’europea sí que va seguir de prop el guió previst.  

Serà capaç l’economia espanyola de mantenir aquest ritme de creixement? La valoració dels diferents factors que van impulsar l’activitat l’any passat ens n’hauria de donar algunes pistes. El creixement del PIB del 2023 el van impulsar pràcticament a parts iguals el consum de les llars, el consum públic i el sector exterior. Concretament, van aportar al creixement 1 p. p., 0,8 p. p. i 0,9 p. p., respectivament. Per arribar al 2,5% que va créixer el conjunt de l’economia cal tenir en compte la caiguda de la inversió, que va restar 0,1 p. p. al creixement del PIB. A més, els segons decimals de vegades no ajuden que surtin els comptes quan s’arrodoneixen les xifres a un sol decimal.

Pel que fa al sector exterior, va ser un dels principals impulsors de l’economia al començament de l’any. Les exportacions de béns i serveis van arribar a créixer prop del 10% en el 1T 2023. Però es van anar desaccelerant a mesura que els principals socis comercials es debilitaven, i van tancar l’any amb un avanç de l’1,2% interanual. El dèbil context internacional no convida a l’optimisme, especialment l’atonia dels països europeus. El 2024 s’espera que vagin de menys a més, però en el conjunt de l’exercici probablement mantindran un creixement similar al del 2023. Així, és poc probable que les exportacions recuperin el vigor que van mostrar al començament de l’any passat.

El consum públic probablement tampoc no podrà continuar creixent amb tant dinamisme.  Les noves regles fiscals europees, tot i que més flexibles que les anteriors, recorden la importància de sanejar els comptes públics quan es forma part d’una unió monetària, i el Govern ja va fixar com a objectiu arribar a un dèficit públic del 3,0% del PIB enguany. Encara falta conèixer el detall dels nous pressuposts i tampoc no es coneix el dèficit amb què va tancar el 2023. Però, com a referència, el 3T 2023 el dèficit públic del conjunt de les administracions (acumulat de quatre trimestres) encara se situava per damunt del 4%. L’ajust que caldrà dur a terme enguany per complir amb l’objectiu serà notable.

Tot plegat podria quedar compensat parcialment per un major dinamisme del consum de les llars. La robustesa del mercat laboral, juntament amb un creixement notable dels salaris, va permetre que la renda de les llars creixés per damunt del 10% en el 3T 2023 i que la taxa d’estalvi repuntés. Així, la situació financera del conjunt de les llars, menys tensionada del que s’esperava, juntament amb una inflació i uns tipus d’interès que probablement es reduiran una mica més ràpidament del previst, haurien de permetre que el consum continuï creixent de forma dinàmica enguany. A més, és raonable pensar que la inversió deixarà de caure amb les baixades dels tipus d’interès que es preveuen i els avanços en el desplegament dels fons NGEU.

CaixaBank Research preveu un creixement de l’1,4% per al 2024, però comencem l’any assenyalant els riscos a l’alça. Les bones dades de creixement del 4T 2023 i la millora de les perspectives de consum de les llars ens portarà a revisar el creixement i situar-lo a la vora del 2,0%. No obstant això, per superar els bons registres del 2023, la millora de la inversió hauria de ser substancial. Això seria una gran notícia, no només per al bon rendiment de l’economia a curt termini. L’ampliació i la modernització de l’estoc de capital és clau perquè la productivitat millori i el creixement sigui sostenible a mitjà i llarg termini.

Per Oriol Aspachs, Director d’Economia Espanyola a CaixaBank Research