2024: de menys a més
El Cercle d’Economia, juntament amb CaixaBank Research, us ofereix cada mes una anàlisi breu de la situació econòmica global.
2024 comença amb unes perspectives relativament favorables. És cert que diversos indicadors suggereixen que el ritme de creixement s’està desaccelerant als principals països desenvolupats, i probablement el to seguirà sent dèbil uns quants mesos més. Però tot indica que els factors que frenen el ritme d’avanç s’aniran dissipant durant els pròxims trimestres, i això hauria de donar pas a un dinamisme creixent de l’economia, tant a nivell global com també en l’economia espanyola. Darrere d’aquest escenari hi ha cinc hipòtesis clau que caldrà que es compleixin.
S’espera que enguany el cicle inflacionista es pugui donar pràcticament per tancat. La reducció de les pressions inflacionistes ja s’ha anat materialitzant durant els últims mesos, i la contenció dels preus de l’energia i de les matèries primers, juntament amb uns efectes de segona ronda limitats, permet un cert optimisme. Així, als Estats Units s’espera que la inflació se situï al voltant del 2,0% a mitjan l’any, i que continuï disminuint durant el segon semestre fins tancar el 2024 per sota de l’objectiu de la Fed. A la zona de l’euro, el patró podria ser similar, tot i que la moderació probablement serà una mica més lenta i l’any tancaria amb una taxa lleugerament per damunt del 2,0%.
Les condicions financeres es relaxaran al llarg de l’any. Aquesta és la segona hipòtesi clau de l’escenari i està estretament relacionada amb la primera. L’actuació de la Fed i del BCE fins ara ha estat molt prudent, ressaltant en tot moment la necessitat d’assegurar el control de la inflació. Però la millora de les perspectives en aquesta dimensió ja va propiciar, al final del 2023, una notable correcció de les expectatives de tipus d’interès cotitzades als mercats financers. En els pròxims mesos, a mesura que les taxes d’inflació es vagin apropant a l’objectiu del 2,0%, cal esperar que els principals bancs centrals comencin a reduir els tipus d’interès de referència. Tot això traurà pressió a moltes empreses i famílies, i facilitarà que l’economia comenci a guanyar tracció en la segona meitat de l’any.
La bona evolució del mercat laboral és un altre factor de suport clau perquè l’activitat resisteix el sotrac actual. El mercat laboral sol reaccionar amb un cert retard a l’evolució de l’activitat. Només quan el debilitament de l’economia s’allarga, les empreses ajusten les plantilles. Això podria fer témer que la situació actual, si continua, doni pas a una certa destrucció de l’ocupació en els pròxims trimestres. No obstant això, en la mesura que es mantinguin les expectatives que la desacceleració econòmica serà moderada i transitòria, i que la demanda aviat començarà a guanyar tracció, el mercat laboral podria seguir sent un factor de suport. És poc probable que les empreses ajustin les plantilles durant un període de temps breu, ateses les dificultats per trobar treballadors que es reporten en molts sectors.
Un dels principals riscos de l’escenari econòmic global procedeix de la Xina. La major part de les cases d’anàlisi, inclosa CaixaBank Research, assumeix que el profund ajustament que està experimentant el sector immobiliari xinès, amb caigudes en el volum de compravendes que superen el 40%, tindrà lloc sense que la resta del sectors s’hi vegi excessivament afectat. Fins al moment, les mesures que ha pres l’executiu xinès han estat efectives, i el conjunt de l’economia ha seguit creixent a bon ritme. S’espera que aquest escenari es mantingui durant l’any, però el repte que queda per davant és important i qualsevol ensurt podria tenir repercussions a nivell global.
Finalment, el principal interrogant perquè es complexi l’escenari econòmic global prové de la geopolítica. En general, s’assumeix que els conflictes actius, com ara la guerra a Ucraïna i entre Israel i Hamàs, no aniran a més. Això és de summa importància, no només pel drama humà que generen, sinó també per les repercussions que puguin tenir en l’economia global, pressionant el preu de les matèries primeres o dificultant les principals rutes comercials.
Com és habitual en els darrers anys, la incertesa que envolta l’escenari de previsions és molt elevada, però les hipòtesis de treball que avui dia són més raonables permeten ser cautelosament optimistes. Malgrat que l’any comença amb diversos indicadors que suggereixen una moderació del ritme de creixement, el 2024 hauria d’anar de menys a més.
