Dos actors internacionals han estat els protagonistes de les últimes setmanes. Es tracta, en primer lloc, de Carles III, coronat fa uns dies Rei d’Anglaterra, mesos després de la mort de la Reina Isabel II. Anne Applebaum (The Atlantic), analitza quin és el futur que espera al nou Rei mentre que Tanya Gold (Politico) ha analitzat el simbolisme de la coronació. Una coronació que ha suscitat burles des de l’altre banda de l’Atlàntic, doncs els nord-americans han fet befa de l’existència d’un rei en ple segle XXI. Unes burles que, per Jemima Kelly (Financial Times), amaguen una forta inseguretat dins el si dels Estats Units.
Precisament a l’altra banda de l’oceà es troba el segon protagonista de la setmana: Donald Trump. L’expresident va protagonitzar una entrevista a la CNN que no va deixar indiferent. Frank Bruni (New York Times), ha analitzat els titulars que va deixar el magnat. Després d’aquesta entrevista el Financial Times va dedicar la seva editorial a destacar el perill que pot suposar la seva tornada a la Casa Blanca. Precisament Rich Lowry ha escrit a Politico sobre les oportunitats de Trump, i l’estratègia que ha de seguir per tornar al Despatx Oval.
Sigui capaç o no d’obrar el retorn, el que és innegable és que Trump ha desplaçat el partit republicà cap a l’extrem. Thomas B. Edsall (New York Times) ha analitzat com ha sigut aquest moviment del partit i com posa en perill el joc democràtic. Un dels aspectes en que més s’ha desplaçat el partit conservador és en la negociació d’aspectes bipartits com el límit de deute. Per Mike Lofgren (New York Times) aquesta nova política fiscal republicana posa en perill el nivell de vida dels americans.
La capacitat econòmica de l’administració Biden marcarà també la seva agenda internacional. En concret, la seva capacitat d’operar en la confrontació amb la Xina. Nouriel Roubini (Project Syndicate) ha analitzat quina és la situació actual del conflicte. Dani Rodrik (Project Syndicate) analitza el canvi de discurs econòmic que ha implementat la Casa Blanca.
Les accions de Trump no només tenen impacte a escala interna. La seva obra s’estén arreu del món, diuen Maciej Kisilowski i Anna Wojciuk (Project Syndicate), com per exemple a Turquia o Polònia. En certa manera, Trump ha posat en marxa el seu propi regnat.
