En el món multilateral en què vivim les Cimeres – definides pel diccionari com reunions d’alts dignataris – prenen més protagonisme que mai. Aquesta setmana, les tensions entre la Xina i els Estats Units s’han transportat a dues cimeres celebrades alhora. Els Estats Units es trobaven a Hiroshima amb el G7 on les set potències mundials van unificar criteris per fer front a la Xina i Rússia, respectivament. El consell editorial del Financial Times ha fet balanç, majoritàriament positiu, de la reunió. Mentre que Martin Wolf (Financial Times) ha analitzat quin poder té realment el G7 en les relacions internacionals actuals. Per la seva banda, Takatoshi Ito (Project Syndicate) assenyala els líders que en surten més reforçats. Un d’ells és el primer ministre japonès, Fumio Kishida. Sobre ell i el paper que juga el país nipó en la partida d’escacs amb la Xina n’ha escrit Jennifer Lind (The New York Times). En un últim apunt sobre la Xina, Peter Coy (The New York Times) assenyala allò que els estatunidencs obvien del país del sol naixent.
L’altre gran protagonista de la cimera ha estat la invasió russa d’Ucraïna. David French, analitza al The New York Times per què són tan necessàries aquestes aeronaus per als ucraïnesos. Tot i el pas endavant que significa el possible nou armament, Gideon Rachman (Financial Times) alerta de la importància que el suport internacional a Zelensky no decaigui.
De tornada als Estats Units, Biden s’ha trobat el panorama electoral revolucionat, sobretot al bàndol republicà. A inicis de setmana, Gail Collins i Bret Stephens conversaven sobre la possibilitat que Tim Scott i Ron DeSantis saltessin a l’arena electoral. Quelcom que s’ha confirmat aquesta setmana. Els analistes del The New York Times han radiografiat què implica la seva candidatura. Per Charles M. Blow, l’entrada a la cursa del governador de Florida exemplifica com polítics poc preparats estan inundant les darreres campanyes electorals.
