Mentre l’Argentina decideix si s’entrega a l’excèntric Milei i renuncia al peronisme, Polònia ha decidit canviar de rumb. De fet, els canvis de lideratges són una tònica constant en el context actual. Hi coincideix Joseph E. Stiglitz (Project Syndicate)que reclama recuperar espais globals de colideratge, especialment en matèria econòmica.
En paral·lel, als Estats Units els republicans ja tenen nou líder del Congrés després de fer fora a Kevin McCarthy. El conservador Mike Johnson és l’escollit. Brendan Buck l’analitza a Politico mentre que Michelle Collete (New York Times) recull qui ha generat aquest canvi. Thomas B. Edsall (New York Times) en fa una lectura interna en clau republicana i, sobre el paper de Trump, de qui diu que ha pogut vetar noms però no aconseguir materialitzar la seva aposta.
Quan encara s’està escollint la tercera autoritat del país, la primera, Joe Biden, mira de mantenir el lideratge mundial davant l’amenaça de la Xina, sobre el que Edward Luce (Financial Times) en destaca un canvi. Encara amb el focus a l’orient, Martin Wolf (Financial Times) analitza en aquest especial de quatre articles el futur econòmic del país. Janan Ganesh (Financial Times) analitza la relació de Xi Jinping amb els seus presumptes aliats. Un d’ells, Putin, està assolint – a ulls de Hanna Notte (New York Times) – reforçar el seu lideratge en un context geopolític complex.
El reforça gràcies a la desestabilització de zones com el Pròxim Orient amb el conflicte entre Israel i Palestina on els lideratges també juguen un rol important. Anne Applebaum (The Atlantic), analitza el protagonisme de Netanyahu en un moment tan important. El mateix fa Gershom Gorenberg (New York Times) en aquest breu pòdcast. De fet, la reacció d’Israel als atacs terroristes de Hamas ha estat en el punt de mira dels analistes internacionals. John Sawers (Financial Times) alerta de la dificultat d’acabar amb l’organització terrorista. Per Carl Bildt (Project Syndicate) el dret inalienable de defensa d’Israel és compatible amb la sensibilitat humanitària amb les víctimes civils.
Netanyahu ha estat la cara visible com a primer ministre d’Israel des de l’inici dels atacs terroristes, comparant-los amb l’11 de setembre de 2001. Giddeon Rachman (Financial Times) ho fa a les lliçons, 22 anys després, de l’atemptat al cor dels Estats Units.
Un últim apunt, o reconeixement, sobre Gaza: Breth Stephens (New York Times) remarca la important tasca dels periodistes sobre el terreny que expliquen el conflicte. Sense ells (i el seu lideratge), tampoc tindríem Lectures.
