El director del CIDOB Pol Morillas i el director d’Economia Espanyola a CaixaBank Research Oriol Aspachs -membres de la Junta Directiva del Cercle d'Economia- han abordat les qüestions que marcaran l'agenda econòmica i geopolítica l’any 2024 en la primera sessió del cicle ‘Actualitat en Cercle’ que té per objectiu interpretar i analitzar l'actualitat de la mà d’experts.
El director del CIDOB Pol Morillas ha destacat que “el 2024 serà un any d’urnes i armes” i ha recordat que “mai en la història recent hi havia hagut tantes eleccions mobilitzant a tanta gent en un mateix any". En aquest sentit, ha apuntat a les eleccions als Estats Units, al parlament europeu, però també a la Índia o a Taiwan, “a banda de les suposades eleccions en règims autoritaris o híbrids com és el cas de Rússia, Veneçuela o 10 països africans”. Morillas ha comentat que “aquest any súper electoral” arriba després de les últimes dues dècades en què hem viscut “una clara degradació democràtica”.
D’altra banda, el director del CIDOB ha admès que vivim en un món “cada vegada més conflictiu” i ha subratllat que “estem en el moment posterior a la segona guerra mundial amb més conflictes en actiu”. “Uns conflictes molt geopolititzats que s’expliquen per la incidència de les potències grans i mitjanes que volen jugar un paper”, ha afegit. A més, ha apuntat a una “pèrdua de legitimitat de les institucions internacionals multilaterals”.
Pol Morillas s’ha referit específicament a dos conflictes que preocupen especialment. D’una banda a la situació a Gaza i a la preocupació per la possible regionalització del conflicte i a l’amenaça que suposa per a l’estabilitat del Pròxim Orient. I, de l’altra, a la guerra a Ucraïna que aviat complirà dos anys i que està entrant en una fase especialment complexa, amb un equilibri de forces notable sobre el terreny. “Occident no ha donat l’assistència militar que Ucraïna reclama per trencar les línies de defensa russes i res fa pensar que això canviï”, ha destacat. En aquest sentit, Morillas ha recordat que “la clau serà el resultat de les eleccions als Estats Units, ja que una victòria de Trump implicaria forçar Ucraïna a renunciar a una part del seu territori”.
A preguntes del públic, el director del CIDOB ha afirmat que “a Europa no hem avançat gaire en estructures principals d’integració europea en el mig i llarg termini” i ha afegit que “les eleccions al Parlament Europeu del proper mes de juny veurem de forma efectiva per primera vegada un debat purament europeu”.
Podeu consultar més detalls sobre les previsions per al 2024 del CIDOB al document "El món el 2024: deu temes que marcaran l'agenda internacional".
El director d’Economia Espanyola a CaixaBank Research Oriol Aspachs ha assegurat que “el 2024 serà un any relativament bo en el que anirem de menys a més”. Aspachs ha admès que els últims indicadors apunten amb matisos a una desacceleració de les principals economies a nivell global i ha apuntat que “probablement els propers mesos els indicadors de confiança i activitat es mantindran relativament dèbils”. Tot i així, Aspachs ha subratllat que “tot apunta que els factors que hi ha darrera d’aquest alentiment s’aniran dissipant els propers trimestres i això hauria de permetre que l’economia mica en mica vagi guanyant dinamisme”.
Oriol Aspachs ha basat aquest pronòstic en cinc hipòtesis, “de més a menys probabilitat”. En primer lloc, que el 2024 hauria de ser l’any en què es tanqués el cicle inflacionista. En aquest sentit, ha apuntat que es preveu que Europa acabi el present exercici amb un augment de preus lleugerament per sobre del 2% al tancament de l’any. En segon lloc, ha calculat que els tipus d'interès baixin i les condicions financeres siguin més laxes. “La incertesa es situa més en la velocitat de la baixada i fins on baixaran els tipus”, ha afirmat. En tercer lloc, ha previst que enguany el mercat laboral continuï sent un suport al creixement econòmic i no un fre. En quart lloc, ha comentat que “la Xina hauria de superar amb èxit o relativament indemne l’actual crisi immobiliària que està patint”. Finalment, en cinquè lloc, ha assegurat que espera que “els principals conflictes en marxa no vagin a més”, perquè implicaria “pressions sobre els preus energètics i sobre el canal comercial, generant problemes de confiança i turbulències financeres”.
El director d’Economia Espanyola a CaixaBank Research ha conclòs assegurant que “el 2024 serà un any relativament bo” i ha previst que l’economia espanyola creixi entre un 1 i un 2%”. També ha admès que, a llarg termini, els "corrents de fons" no són tan bons per a l'economia espanyola perquè, en termes de PIB per càpita i en productivitat, Espanya no millora tant com altres països europeus.
Consultat pels assistents sobre l’impacte de les regles fiscals europees, Aspachs ha opinat que “no seran actives fins el 2024 i amb períodes d’ajustament de comptes públics amplis”, cosa que fa que “no sigui un factor de risc per aquest any”.
