Com a convocatòria del Premi Ensenyament 2024, la Fundació Cercle d’Economia ha organitzat una conferència a càrrec de João Costa, ministre d’Educació de Portugal, que ha presentat els detalls i resultats de la reforma educativa que ha emprès Portugal en els últims anys sota el seu lideratge.
El ministre Costa ha reivindicat l’escola com “la única esperança per promoure la igualtat social” i ha defensat que la renovació del model educatiu del seu país s’ha basat en "l’èxit de competències dels alumnes, la inclusió i l’educació de la ciutadania”.
Costa ha assegurat que l'educació és el "la guardiana de la qualitat de la democràcia" i que el valor més important del sistema educatiu és preservar la llibertat dels ciutadans.
També ha valorat el procés d'alfabetització dut a terme a Portugal i l'increment del nivell de competències dels seus ciutadans en els darrers 30 anys, que han portat el país a passar del 50% al 6% de taxa d'abandonament escolar abans dels 16 anys.
En aquest sentit, ha defensat que la formació dels ciutadans és el que possibilitat el desenvolupament d’un país i que, quan una generació es forma, vol que la següent també ho faci: “L’educació és el que porta una persona a sortir de la pobresa; fan falta generacions però funciona”.
El ministre d’Educació de Portugal també ha apostat per l’educació infantil com a determinant per a “l’èxit” escolar, per la qual cosa ha defensat una inversió forta en els primers anys de formació, i també ha reivindicat l’aposta per la Formació Professional, ja que dona resposta a les necessitats del sector productiu.
A més ha assegurat que l’escola s’ha d’organitzar d’una manera diferente i que “la interdisciplinarietat ha de jugar un paper fonamental” i s’ha mostrat crític amb el fet que els coneixements estiguin organitzats per assignatures igual que es feia segles enrera.
El ministre Costa ha destacat algunes accions concretes en educació que ha impulsat Portugal, com el Pla Nacional de Lectura; el lideratge dels directors dels centres educatius; la inversió en escola inclusiva i l’aprenentatge al llarg de la vida. També ha citat l’extensió de l’edat obligatòria d’educació fins els 18 anys; monitoritzar i fer seguiment dels resultats acadèmics dels alumnes i impulsar en els estudiants “les seves capacitats creatives, la resolució de problemes i treballar de forma autònoma i amb altres persones”. Finalment, ha reivindicat la formació en arts i en “sensibilitat estètica i artística” per incentivar els alumnes a aprendre.
A l’acte de presentació del XV Premi Ensenyament Fundació Cercle d’Economia també hi ha intervingut la consellera d'Educació de la Generalitat de Catalunya Anna Simó. Simó ha assegurat que "no som dels països que, de mitjana, ha patit més pèrdua educativa durant la pandèmia”, però ha admès que “això no ens tranquil·litza, tot al contrari”. “Estem centrant els esforços a veure com amb el sistema i els recursos que tenim podem assolir uns millors resultats educatius”, ha afegit.
La consellera Simó també ha destacat que els últims resultats de les competències bàsiques “trenquen la tendència a la baixa” i que “una de les dades que ens satisfà més és la millora dels centres de més complexitat”. “En aquest avenç hi juguen un paper rellevant els Plans Educatius d’Entorn”, ha explicat.
Finalment, Simó ha agraït i valorat el paper del professorat: “arreu del país tenim docents i equips directius implicats, que s’enfronten a situacions de vulnerabilitat, d’absentisme, d’assetjament, de davallada de competències, de gestió de la diversitat cultural i lingüística."
Coincidint amb la convocatòria del Premi Ensenyament 2024, la Fundació Cercle d’Economia ha volgut mostrar la seva preocupació pels resultats del sistema educatiu a Catalunya i alertar que alguns dels exercicis d’avaluació dels alumnes catalans demostren que no s’està anant pel bon camí. A nivell intern, les proves de competències bàsiques als estudiants de primària i d’ESO que fa la Generalitat de Catalunya mostren repetidament uns resultats poc satisfactoris, per bé que hagin millorat una mica aquest últim any. En la comparativa internacional, l’última edició de l'informe PIRLS (Estudi Internacional de Progrés de Comprensió Lectora), mostra que els alumnes catalans de quart de primària han baixat 15 punts en comprensió lectora entre 2016 i 2021 i situen Catalunya a la cua d’Espanya.
D’altra banda, la OCDE, en el darrer informe sobre Espanya, ha destacat les mancances del nostre sistema educatiu: encara tenim una taxa massa elevada d’abandonament escolar i de repetidors a secundària. Tot i que hagi millorat, encara massa joves deixen el sistema educatiu amb un nivell massa baix. I, també, malgrat les millores, encara hi ha una taxa de matriculació massa baixa a la formació professional.
Davant d’aquesta realitat, la Fundació Cercle d’Economia considera que l’exercici responsable de la direcció i l’autonomia d’escoles i instituts és la clau per la millora en la qualitat de l’ensenyament no universitari. Una autonomia que creu que hauria d’anar lligada a la necessitat d’avaluar els resultats educatius. En definitiva, direcció, autonomia i avaluació són les tres potes de la millora en l’ensenyament.
En aquest sentit, les previsions de dotar les direccions de les escoles i instituts de més funcions i capacitats no s’acaben de complir. En especial, els equips directius de les escoles i instituts públics no tenen la capacitat suficient de conformar els seus claustres ni de dirigir de forma efectiva els seus centres. En aquest mateix sentit, les escoles i instituts (especialment els públics) no tenen l’autonomia que haurien de tenir.
Malgrat que sembla que hi ha un acord polític generalitzat sobre la importància de l’ensenyament, no s’han materialitzat les transformacions necessàries del sistema per dotar de més capacitats directives als centres, més autonomia, ni més avaluació. I per suposat, la Fundació del Cercle considera que també fan falta més recursos que ajudin a baixar la ràtio d’estudiants per classe.
La Fundació Cercle d’Economia també recorda que els mestres i professorat, l’alumnat i els canvis en els projectes i directors/res dels centres són els catalitzadors del canvi. Per això, considera que cal perseverar i ampliar de forma significativa les reformes en l’organització de les plantilles, la selecció i formació dels equips docents i en la direcció dels centres per facilitar aquests processos d’autonomia i de millora educativa.
Cal trobar la manera per elaborar indicadors i evidències que detectin ràpidament els centres que no acaben d’assolir els seus objectius, alumnes que no aprenen tant com caldria o professionals que necessitin suport i acompanyament perquè el sistema educatiu hi pugui actuar amb celeritat. La Fundació Cercle d’Economia entén que les proves de competències bàsiques van en aquesta direcció i valora positivament que la Generalitat de Catalunya estigui prenent mesures per corregir els dèficits detectats.
D’altra banda, la Fundació Cercle d’Economia apunta que l’auge de la immigració els darrers anys ha comportat que l’alumnat sigui cada vegada més divers. Per això considera que cal que les escoles i els instituts puguin donar resposta adequada a aquesta diversitat, adaptant-se als ritmes, capacitats i possibilitats de cada alumne. Aquesta complexitat suposa un gran esforç per a l'equip docent i cal dotar-lo de suports humans i recursos metodològics i materials.
A més, la Fundació Cercle d’Economia destaca la importància d’avaluar al professorat per tal que pugui ser una eina que ajudi a avançar als centres i als professionals. També insta a facilitar l’intercanvi d’experiències i a col·laborar.
Finalment, des de la Fundació Cercle d’Economia es vol fer menció a una qüestió que d’una forma o altra està darrera dels diversos punts tractats: l’ampliació de la sisena hora lectiva a les escoles públiques de primària, una mesura a la qual va donar suport quan es va posar en marxa. Tot i que es pot entendre que fos anul·lada en el seu moment per causes excepcionals, la Fundació Cercle d’Economia considera que, en un context de normalització, convindria recuperar-la per tal d’assegurar l’equitat entre l’escola pública i la concertada. Aquesta diferència és una causa de desigualtat que el nostre sistema educatiu no hauria de permetre.
