Les vacunes, protagonistes d’una nova sessió del cicle sobre projectes estratègics per a l’economia catalana

La col·laboració entre investigadors, indústria i professionals de la salut està obrint noves perspectives en la lluita contra les malalties infeccioses, especialment en el camp de les vacunes. Aquesta aproximació multidisciplinària i integral és fonamental per impulsar la innovació en el camp de les vacunes, i permet desenvolupar noves estratègies de prevenció i tractament.

La col·laboració entre les diverses disciplines ha proporcionat noves perspectives no només en el disseny de noves vacunes, sinó també en els àmbits de la fabricació, la distribució i l'accés equitatiu a les vacunes a escala global. La combinació de ciència i tecnologia permet afrontar desafiaments logístics i assegurar que les vacunes arribin on toca i quan toca.

En una nova sessió del cicle 'Projectes estratègics per a l'economia catalana' organitzat pel Cercle d'Economia, Barcelona Global i FemCat, s’ha parlat d’estratègies empresarials, avenços científics i comunicació efectiva en l’àmbit de les vacunes.

El president de FemCat David Marín ha donat la benvinguda a l’acte subratllant que “si ens ho proposem, a Catalunya podem ser part o fins i tot liderar projectes de reindustrialització” i ha afegit que “no ens podem permetre que la resistència als antibiòtics que es coneix des de fa anys ens agafi sense haver desenvolupat cures alternatives com són les vacunes”. “Tenim un sector farmacèutic potent i capaç i un ecosistema emprenedor molt actiu i amb bon accés al capital”, ha conclòs.

A la sessió hi han participat Josep Maria Argimon de BarcelonaBeta Brain Research Center (BBRC), el CEO de Reig Jofre Ignasi Biosca i el director general de la Divisió de Salut Humana d'Hipra Carles Fàbrega,  moderats per la directora de Comunicació i Assumptes Públics d'Esteve Maria Àngels Valls, que ha situat el debat recordant que les vacunes eviten entre 3,5 i 5 milions de morts l’any a tot el món, que existeixen un total de 40 vacunes que prevenen 27 malalties i que s’estima que el cost de desenvolupament d’una nova vacuna es situa entre els 200 i 400 milions d’euros. A més, ha apuntat que a Catalunya la indústria farmacèutica genera més de 22.000 llocs de treball directes.

Josep Maria Argimon, de BarcelonaBeta Brain Research Center

Josep Maria Argimon, de BarcelonaBeta Brain Research Center (centre d’investigació creat per la Fundació Pasqual Maragall dedicat a la prevenció de la malaltia d’Alzheimer i a l’estudi de les funcions cognitives afectades en l’envelliment sa i patològic), ha recordat que “de tot el que hem necessitat per fer front a la pandemia de la covid, no teníem res” i ha subratllat que “reindustrialitzar-se i preparar-se per fer front a possibles noves pandèmies és clau amb més col·laboració público privada”. D’altra banda, ha assegurat que en recerca a Catalunya som molt bons “publicant” però que “hi ha marge de millora en com es comercialitza i trasllada a la capçalera del malalt”.

Ignasi Biosca, CEO de Reig Jofre

Ignasi Biosca, CEO de Reig Jofre, ha afirmat que “invertir en economia del coneixement, recerca i innovació i en teixit industrial és invertir en salut dels ciutadans i, en definitiva, en autonomia estratègica en salut per a Europa”. Biosca ha afegit que “la col·laboració público privada és crucial per reforçar l’autonomia estratègica en la producció de vacunes a Europa i no dependre de tercers països que, en cas d’emergència, tanquen fronteres”. Pel que fa a la gestió del talent, Biosca ha comentat que “tenim el talent, però l’hem de cuidar perquè no marxi amb projectes bons i ambiciosos”.

Carles Fàbrega, director general de la Divisió de Salut Humana d'Hipra

Carles Fàbrega, director general de la Divisió de Salut Humana d'Hipra, ha explicat que “l’any 2007 vàrem prendre una decisió que va canviar el rumb de l’empresa enfocant-nos a produir només vacunes en el món de la salut animal” i ha afegit que “vàrem obrir el mercat de la salut humana l’any 2020 amb la pandèmia, la qual cosa ens ha portat a fer la primera vacuna espanyola contra la covid”. En relació al fet que la seva vacuna hagi estat aprovada temps després de l’inici de la pandèmia, Fàbrega ha admès que en l’àmbit de la salut humana, “tenir un bon producte no és suficient” ja que s’hi barregen “qüestions de timing i elements geopolítics”.