La immigració als països avançats s'ha disparat els últims anys i està condicionant de forma significativa el debat polític, econòmic i social. Més enllà de la pura dimensió quantitativa, la immigració és vista com una solució natural al dèficit de natalitat i també com un repte per a les polítiques d'integració social. Per abordar aquest fenomen, el Cercle d'Economia organitza el cicle "La immigració als països avançats: problema o solució?" centrat en la percepció de la immigració, la realitat del seu impacte i les polítiques per gestionar-la.
A la segona sessió del cicle, amb el títol “Som 8 milions... i ara què?”, vam fer un retrat de l'actual demografia del país i del paper que hi juga la immigració. El conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya Carles Campuzano i el director del Centre d'Estudis Demogràfics Albert Esteve van protagonitzar l’acte, moderat per la membre de la Junta Directiva del Cercle d’Economia Rita Almela i presentat pel director general del Cercle Miquel Nadal.
El director del Centre d’Estudis Demogràfics Albert Esteve va destacar que no havien viscut mai abans més habitants “en aquest raconet del planeta” i va afegir que “som 8 milions principalment gràcies a la immigració internacional, ja que paradoxalment no s’havia produït mai un creixement natural tan baix, és a dir, una diferència tan gran entre les defuncions i els naixements”. Esteve va explicar que “aquest any el país ha rebut uns 140.000 habitants més, un de cada quatre que han arribat a l'estat espanyol” i va recordar que “l’INE preveu que la propera dècada arribaran a Espanya 5 milions de persones, un 25-30% dels quals radicarà a Catalunya". “Si aquesta projecció es manté, en 10 o 15 anys serem 9 milions i podem ser la regió més poblada de l’estat", va subratllar.
Segons el director del CED, “el pes de la immigració entre la gent jove és més gran que mai” i va apuntar que "la immigració a casa nostra és molt diversa en origen, accés a la nacionalitat, estructura d’edat, gènere o implantació al territori”. I va aportar una dada significativa: “a principis dels 2000, la intensitat migratòria a Catalunya va ser superior a la dels Estats Units”. En relació a la natalitat, Albert Esteve va apuntar que “dos de cada tres nadons que neixen són de mares d’origen estranger”, però que, tot i així, Catalunya segueix tenint “la taxa de fecunditat a l’uci”.
Per la seva banda, el conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya Carles Campuzano va destacar que els quatre principals reptes del seu departament, però també del Govern i del país, “tenen a veure amb la demografia” i va parlar de “l'envelliment; una pobresa que no acabem d'eradicar; els problemes d'emancipació dels joves i les baixes taxes de fecunditat, i la necessitat d'uns serveis socials que responguin a les transformacions de la societat”.
Segons el conseller Campuzano, els baixos índexs de fecunditat mostren un “malestar" perquè les enquestes també assenyalen que la gent sí que voldria tenir fills i acaba tenint-ne menys dels que voldria. En relació a l’envelliment, el conseller de Drets Socials va recordar que “caldrà tenir molt present una franja de població superior als 85 anys que serà més nombrosa”.
D’altra banda, Carles Campuzano afirmar que "som una nació d’immigrants, però per continuar sent nació, hem de potenciar la cohesió social i l'enfortiment del sentit de pertinença al voltant del concepte del viure junts”. “No és evident però serà possible", va assegurar. El conseller de Drets Socials va lamentar “el baixíssim percentatge del PIB que Espanya destina a les polítiques socials” i va reiterar “la necessitat d'un millor finançament” per gestionar l’impacte de la immigració en el sistema educatiu, el mercat de treball o el funcionament del sistema sanitari.
