Dimecres, 31 de maig
TAULA RODONA SOSTENIBILITAT. Infraestructures i tecnologies crítiques
Sessió moderada per Carmina Ganyet, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia
Beatriz Corredor, presidenta de Redeia
Marc Murtra, president d’Indra
Ángel Simón, president d’Agbar i sènior vicepresident Iberia & Latam Veolia
En la seva voluntat de contextualitzar la sessió, Carmina Ganyet, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia, va referir-se als “reptes d’Espanya i Europa en àmbits estratègics com són les infraestructures i la tecnologia” que, va indicar, “han de permetre construir un futur sostenible, més autosuficient i amb una economia descarbonitzada”. Va situar el debat en les coordenades dels grans projectes, la reindustrialització d’Europa i la col·laboració públic-privada, abans de donar pas als tres ponents.
- - - -
En matèria de grans projectes renovables, Beatriz Corredor, presidenta de Redeia, va apostar per continuar establint Espanya com el “motor renovable d’Europa” i aconseguir una energia “neta, segura i sostenible”. Va referir quatre infraestructures que cal desenvolupar: impuls d’una xarxa elèctrica segura sense disminuir la qualitat i integrant de forma massiva energies renovables; obligació de distribuir el sistema per tal que tot el territori peninsular tingui la mateixa qualitat de servei, el que en la seva opinió passaria, sobretot, per reforçar la connectivitat de les Illes Canàries; interconnexió amb França a través del golf de Biscaia; i reforçament de la capacitat espanyola per rebre i enviar energia a Europa. Sobre aquestes quatre, va indicar que “el temps que es requereix per desenvolupar-les és molt just” i, alhora, va apuntar que la innovació, la tecnologia i la regulació representen els “tres reptes clau” en el sistema redistributiu actual, on els consumidors també són productors i on calaprofitar les energies renovables el màxim possible.
De l’aigua a la seguretat europea
En el seu torn de paraula, Ángel Simón, president d’Agbar i sènior vicepresident Iberia & Latam Veolia, va posar el focus en la tríada “innovació, tecnologia i coneixement” per identificar “quins són” els recursos hidràulics dels quals disposa el territori i “com s’han de subministrar” en funció de les necessitats. Simón va advocar per la necessitat que el consum agrícola i el consum ciutadà “no entrin en competència” i que això és possible amb la “reutilització” (a Espanya es regenera i reutilitza, mercès a les depuradores, un 12% d’aigua, va precisar). Va afirmar que “les ciutats poden ser perfectament autosuficients si es gestionen bé els recursos i si es prenen les decisions correctes”.
Per la seva part, Marc Murtra, president d’Indra, va expressar que en l’àmbit de la seguretat sobretot cal posar l’èmfasi en la tecnologia. “Si Espanya vol participar en les decisions en la seguretat europea, necessita una autonomia estratègica, és a dir, la capacitat tecnològica per donar resposta a les situacions de crisis”, va postular. La realitat, però, tal com va afirmar Murtra, és que avui en dia “no hi ha cap país europeu que tingui aquesta capacitat pel que fa a l’àmbit naval, aeri, submarí i terrestre” i que, en conseqüència, cal “una major coordinació amb Europa i una major innovació tecnològica a Espanya”.
Per una Europa (re)industrialitzada
En un segon bloc de la sessió amb focus en l’aposta per la reindustrialització d’Europa que, en el cas d’Espanya, passa pel que la moderadora va anomenar l’“autonomia de materials”, Marc Murtra va vincular l’impuls de la reindustrialització a un parell de factors: el subministrament de material i de tecnologies dins del perímetre europeu i l’assoliment de més aliances entre països i entre grans, mitjanes i petites empreses europees. A fi i efecte que aquestes aliances puguin arribar a bon port, cal “voluntat política, pactes seriosos, recursos i confiança”, va detallar.
Ángel Simón va insistir de nou en la “necessitat de la innovació” per a la industrialització d’Espanya en relació amb Europa. La seva recepta passaria també per “cooperar i col·laborar” en l’entorn europeu per ser “autosuficients i competitius” en la resta de mercats. En relació amb el sector de l’aigua va manifestar que “Espanya necessita vertebrar com a eix de la seva política, l’aigua”, ja que, segons el president d’Agbar, “tot passa per l’aigua” en l’economia espanyola.
En aquest mateix àmbit de la reindustrialització però des de la perspectiva de la transició energètica, Beatriz Corredor va establir com a objectiu la descarbonització basada en renovables, per a la qual es necessiten fonts d’energia renovables que requereixen molts més materials per al desenvolupament del seu potencial de generació que les fonts tradicionals. En coherència amb aquest raonament, la presidenta de Redeia va establir la necessitat d’invertir en l'obtenció d’aquests recursos i tecnologies que ara es troben en escassetat.
Col·laboració públic-privada
El tercer bloc va tractar la relació amb els inversors en el marc de la col·laboració públic-privada. Davant la pregunta sobre com ho feien en les tres empreses per gestionar els interessos de l’Estat i els interessos privats dels inversors, Corredor va verbalitzar que “és el mercat el que marca les necessitats”, mentre Murtra complementava que l’“Estat marca també unes directrius i que les empreses han de complir amb aportar el capital, el coneixement i el talent”. Els ponents van coincidir amb el fet que “les prioritats privades i estatals han de ser les mateixes, ja que cal pensar en tot l’ecosistema”.
Per últim, Carmina Ganyet va demanar als participants què els agradaria que passés al llarg de l’any 2023. Ángel Simón va admetre que “somiava amb un país amb una estratègia clara i una política de l’aigua que permetés aconseguir l’autosuficiència i acabar amb la polèmica de l’aigua”. Marc Murtra va demanar que “Espanya definís un pla estratègic tecnològic adaptat a la nova realitat”. I Beatriz Corredor va afegir a la llista de desitjos que “el país arribés a l’autoconsum”.
Hem de seguir apostant per una Espanya que sigui el motor renovable d'Europa i que pugui jugar un paper rellevant en el nou eix polític europeu, on les energies renovables determinaran l'equilibri de forces de la Europa que ve.
Beatriz Corredor
Espanya necessita una política de la qual l'eix central sigui l'aigua, no només amb els objectius de desenvolupament sostenible, sinó perque el nostre PIB passa pel turisme, l'agricultura i la sostenibilitat en les ciutats que depenen de l'aigua.
Ángel Simón
El que més ha canviat la nostra vida en els últims 20 anys és la tecnologia. Tenim un assumpte pendent que té a veure amb el talent, les vocacions i la capacitat d'inicidir en tecnologia.
Marc Murtra
DIÀLEG AMB ALBERTO NÚÑEZ FEIJÓO
Sessió moderada per Jaume Guardiola, president del Cercle d’Economia
Alberto Núñez Feijóo, president del Partit Popular
En la seva introducció, Jaume Guardiola va situar el diàleg amb Alberto Núñez Feijóo en el “nou escenari” que suposa la convocatòria d’eleccions generals. Després de felicitar el president del PP pels seus resultats a les municipals i les autonòmiques, el president del Cercle va convidar Feijóo a exposar les seves postures econòmiques i el seu posicionament respecte Catalunya. En aquest sentit, va recordar que el líder popular ha defensat una “Espanya polifònica” i ha sostingut que “la política autonòmica és una política nacional d’Estat”. Guardiola va celebrar que s’hagi iniciat un diàleg entre l’executiu espanyol i la Generalitat després d’anys d’enfrontaments i va demanar Feijóo que, en cas que sigui escollit president, mantingui aquesta voluntat constructiva. El president del Cercle també va traslladar al candidat les receptes de la institució per a Catalunya: un millor finançament, més autogovern i més inversions. Igualment, va lamentar que el “dèficit de productivitat” del conjunt d’Espanya ja estigui afectant el nostre “nivell de benestar”. Així, va considerar que el “PP és un actor fonamental” per millorar la situació econòmica i va lamentar que el centre polític “s’estigui despoblant” i que cada cop sigui més difícil arribar a consensos de país.
Feijóo va voler començar el seu discurs amb unes paraules d’agraïment al Cercle i de record per a Josep Piqué, al qual va considerar “amic i servidor públic” i a qui va definir com ”un catalanista, espanyol europeu, militant de la llibertat i de la concòrdia”. Posteriorment, es va referir a la situació política lamentant que les eleccions generals se celebrin a l’estiu, en ple període vacacional, i no s’hagin convocat en la mateixa data que les municipals i les autonòmiques, el que hagués suposat “estalviar temps, centenars de milions d’euros i enormes incomoditats” als ciutadans. En qualsevol cas, el líder popular va considerar que són uns comicis fonamentals, en els quals es podrà triar entre la política “frívola, inexperta i inconstant” que, segons el seu parer, ha dominat l’etapa de Pedro Sánchez i la proposta que ofereix el seu partit: “solidesa, regeneració democràtica i gestió”.
Analitzant els últims resultats de les eleccions de maig, Feijóo va celebrar que el PP hagi guanyat “set anys després” i gaudeixi d’un “ampli suport popular”. En aquest sentit, va destacar “l’esperançador creixement a Catalunya”, on s’han duplicar els resultats de fa quatre anys i el PP ha superat el 8% de vots. Ara bé, Feijóo va considerar aquest percentatge insuficient i es va mostrar convençut que els populars poden aspirar a ser “un partit de Govern a Catalunya, que connecti amb bona part de la societat catalana”. Les receptes que va proposar són les d’una “política útil”, que “superi la divisió i l'enfrontament” i que alhora “respecti i enforteixi les institucions”. Segons el seu parer, “hi ha una majoria latent de catalans amb un anhel de canvi tranquil i serè”. Per tot plegat, va defensar centrar les seves polítiques en “els problemes dels ciutadans”, com podrien ser “el bon ús de diners públics”, la “creació d’ocupació i l’atracció inversió”, “les solucions i no tensions en l’habitatge”, “la sostenibilitat de les pensions” o la “gestió eficient de la sanitat pública”. En síntesi, va indicar que durant la campanya exposarà un programa que busqui
“la recuperació, econòmica, social i institucional de Catalunya”.
---
El president del PP va iniciar un diàleg amb el president del Cercle, que li va traslladar diverses preguntes de l’audiència de caire econòmic. En una de les seves intervencions, Feijóo va lamentar especialment l’elevat deute públic d’Espanya, que va tancar l'any passat en 1,5 bilions d'euros, el 113,1% del PIB: “Em preocupa molt la situació del deute espanyol. Vam estar veient les despeses financers d’Espanya, i superaran els 40.000 milions d'euros. Cada vegada que calgui prorrogar, els tipus aniran pujant. La projecció de despeses financeres ens menjarà grans capacitats”. Paral·lelament, el líder dels populars va defensar una considerable rebaixa de la pressió fiscal a ciutadania i empreses. En concret, va assegurar que si guanya les eleccions tornarà totes les competències de l'impost sobre el patrimoni a les comunitats autònomes, el que suposaria la desaparició de l'impost a les grans fortunes. Alhora, aquest moviment deixaria en mínims la tasa a la riquesa, ja que la majoria de comunitats apliquen altes bonificacions en aquest impost.
En el seu argumentari, el president del PP va considerar que l’impost de patrimoni “és, des del punt de vista fiscal, injust, perquè no es pot pagar sempre per al mateix cada any. Si ja has pagat una vegada pel que tens, no hauries de tornar a pagar”. Malgrat això, només es va comprometre al traspàs a les autonomies i no a la seva eliminació: “No vinc a fer demagògia, hem de quadrar els comptes, perquè tenim un dèficit públic del 4,8% del PIB. Si tinguéssim el de Portugal, del 0,4%, la meva resposta seria molt més contundent”. Igualment, Feijóo va apostar per una baixada de l’IRPF “per a rendes mitjanes i baixes” i va considerar ineficaç l'impost extraordinari a la banca i les elèctriques.
En referència a Catalunya, es va comprometre a obrir “una nova etapa política” en la qual “els interessos dels catalans siguin prioritaris”. En aquest sentit, va lamentar que l'estratègia del PP els darrers anys passés per considerar que la crisi política catalana era “un problema crònic que no podíem abordar, i això és un error”. De fet, segons va sintetitzar Feijóo, “si Catalunya no va bé, Espanya no va bé. I al contrari”. Seguint aquesta línia conciliadora, el ponent també es va permetre un toc d’ironia per parlar de la relació de Catalunya amb l’economia: “Diuen que els catalans li donen molta importància als diners, i no em sembla negatiu, crec que és positiu. Però és que a més els catalans són els més esplèndids, perquè són els que més impostos paguen d'Espanya, són uns patriotes, sense cap dubte”.
En la part final d’aquesta sessió de diàleg, el president del PP va evitar referir-se als pactes electorals del seu partit amb Vox. De fet, Feijóo es va mostrar convençut d’obtenir un resultat tan positiu a les eleccions generals que li permeti governar sense dependències d’altres formacions: “Per què diuen que no hi ha majories absolutes? Els asseguro que dins del meu plantejament polític no perdré ni un minut a explicar el que no és el meu objectiu”, va ressaltar. El seu objectiu no és altre “que a Espanya hi hagi un Govern que tingui prou majoria per fer les reformes que necessita el país”.
És molt més ètic tenir una discussió des del punt de vista ideològic que dir sí a tothom. Crec que això és un plantejament important en qualsevol activitat i molt més en una activitat pública.
Alberto Núñez-Feijóo
TAULA RODONA AUTONOMIA ESTRATÈGICA
Begoña Cristeto, sòcia responsable d’Automoció, Indústria i Química de KPMG a Espanya
Gonzalo García Andrés, secretari d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa
Jorge Padilla, Managing Director & head of Compass Lexecon. Patró de FIDE
Moderador: Xavier Vives, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia
Per situar l’audiència, el moderador de la taula rodona, Xavier Vives, va fer un repàs de la “llarga tradició” de la política industrial, que ha tingut “una gran influència” històrica amb alguns èxits com els de Japó, Corea del Sud o la Xina. Ara bé, aquestes intervencions del sector públic per impulsar la indústria no són garantia d’eficàcia i han rebut moltes crítiques, ja que sovint els economistes han considerat que els governs “no sempre tenen prou informació per triar els sectors guanyadors i hi ha hagut molts projectes fallits”. En aquest sentit, hi ha el risc que la inversió pública acabi en mans de “lobbies o interessos privats”. Sigui com sigui, l’escenari ha canviat repentinament els darrers anys per la pandèmia i la guerra d’Ucraïna. Ara, des d’Estats Units i Europa, la política industrial té un paper central i s’imposa una “tendència proteccionista” amb un major “paper de l’estat” per afavorir “l’autonomia estratègica” i garantir, en la mesura del possible, que els països disposin d’energia i subministraments. En el debat que es va desenvolupar a continuació, es va mirar de donar resposta a quina política industrial cal aplicar: “Ha de ser horitzontal o apostar per projectes específics?”, va qüestionar-se Vives abans de cedir la paraula als tres ponents.
En la seva intervenció, Gonzalo García Andrés va remarcar que la política industrial té un paper “fonamental” en l’estratègia econòmica del Govern de Pedro Sánchez perquè s’han de “crear les condicions favorables” per dur a terme el procés de transformació industrial en el qual ens trobem; una transformació que requereix d’inversió pública i privada de manera sostinguda. En paraules del secretari d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa, Espanya, en el marc de la Unió Europea, està impulsant la descarbonització i la transformació digital garantint alhora “la cohesió social i territorial”. En aquest sentit, va celebrar que la UE hagi fet “un salt qualitatiu positiu transcendent” en la resposta a la pandèmia i la guerra d’Ucraïna. Segons el seu argumentari, ens estem dotant de recursos “a l’alçada de les nostres expectatives” per canviar l’economia i, en el cas espanyol, va posar en valor el Pla de Recuperació i els esforços per “reduir la dependència energètica”. García Andrés va concretar, això sí, que l’autonomia estratègica “ha de ser oberta” i “preservar la igualtat de competència en el mercat interior” i també en l'àmbit multilateral. Es tracta, segons el parer del ponent, de trobar “l’equilibri entre competència, cooperació i incentius”.
Abans d’argumentar la seva defensa de les polítiques industrials, Jorge Padilla va recordar “l’escepticisme” que molts economistes han tingut amb aquest tipus d’intervencions públiques, que en moltes ocasions “havien anat dirigides a substituir el mercat i no a complementar-lo". Des del món econòmic, va detallar, es va arribar a la conclusió que el mercat s’autoregulava i que els estats no havien d’intervenir-hi. Aquesta visió, però, està canviant perquè cal admetre que “són molts els errors del mercat i necessitem coordinar-lo”. A mode d’exemple, va mencionar els “factors geoestratègics” que les grans empreses no acostumen a tenir en compte quan són a llarg termini o la incapacitat que la majoria de pimes de crear “suficients llocs de treball dignes, productius”. Sobre aquest segon punt, Padilla va defensar per a Espanya una “nova política industrial” orientada a petites i mitjanes empreses, en la qual les administracions afavoreixin “l'eficiència tecnològica” i aportin a aquest tipus de companyies “habilitats essencials de gestió perquè siguin més competitives”. En aquest sentit, el ponent va mencionar el cas d’èxit d’inversió estatal a Corea del Sud, on es van fomentar les “economies d’escala” per millorar l’exportació. En el cas espanyol, Padilla va defensar unes polítiques que proporcionin a les pimes “serveis públics a canvi d'ocupació digna”. Aquestes intervencions, però, no s’haurien de limitar a “incentius i subsidis”, sinó que haurien d’afavorir un “empoderament” de les pimes i una manera de treballar “col·laborativa”, tal com s’ha vist amb l’impuls del kit digital.
La tercera ponent, Begoña Cristeto, va defensar el pes de la indústria a Espanya ressaltant que és el sector que “més inverteix en innovació” i que “genera feines de qualitat”, a més de provocar un “efecte d’arrossegament” positiu a la resta de l’economia. En aquesta línia, es va mostrar com un ferma defensora de les polítiques industrials, que, segons una definició que va citar de la UE, “intenten crear el marc per fomentar o incentivar la competitivitat industrial". Aquest conjunt de polítiques, que tal com va recordar la ponent s’han d’abordar des de molts camps (indústria, energia, foment, innovació, educació, etc.), han de respondre ara a una nova realitat, a un “canvi de les regles de la globalització i del lliure comerç que tenim des de la 2a Guerra Mundial”. Per aconseguir-ho, Cristeto va remarcar que Europa ha de recuperar “part de les cadenes de valor” a zones més properes de les seves fàbriques per assegurar-se “matèries primeres i productes bàsics” i evitar escenaris com la crisi que es va generar per la manca de semiconductors en la indústria de l’automoció. La ponent va defensar així l’autonomia estratègica europea, però sense caure en “polítiques proteccionistes” que, al seu parer, serien molt perjudicials per a l’economia. Cristeto va fer referència també a dos reptes que caldrà afrontar industrialment els propers anys: el principi de neutralitat climàtica marcat per al 2030, que al seu parer és un objectiu desitjable que cal “compaginar amb la viabilitat tècnica i financera”, i la “veritable revolució” que suposa la digitalització, que no només “millora el procés productiu”, sinó que també ens permet crear “productes cada vegada més intel·ligents”, que ens obren “nous models de negoci”.
En el torn de preguntes, Gonzalo García Andrés va posar en valor el bon rendiment de la indústria manufacturera espanyola, ja que en aquests moments “les dades d'exportacions de béns es troben en màxims històrics”. També va apuntar que el Pla de Recuperació està ajudant a les empreses que tenen projectes “més audaços” i que tenen “més capacitat competitiva i innovadora”. L’objectiu del Govern espanyol és, per tant,“facilitar la transformació” industrial amb mecanismes de “col·laboració publicoprivada” i amb elements de “cooperació entre empreses”. Sobre les polítiques industrials, Jorge Padilla va demanar que les intervencions de les administracions al mercat siguin controlades i no excessives. No s’ha d’entrar, segons el seu parer, en una “guerra de subsidis a Europa” i és preferible que les polítiques s’enfoquin a resoldre “errors del mercat ben identificats”. Per últim, Begoña Cristeto va agrair l’arribada dels Fons Next Generation i dels PERTE (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica), però va lamentar que “no s'hagin gestionat bé les expectatives ni els temps d'espera” perquè moltes empreses han patit “endarreriments” i s’han vist afectades per complicacions “burocràtiques”. Així, va demanar una millora en els terminis d’execució per poder aconseguir a Espanya que “la indústria estigui en el cor del nostre creixement”.
A aquesta política industrial li diem nova perque està obligada a adaptar-se al nou context econòmic, tecnològic, sanitari i geopolític que ha sorgit com a conseqüència de la incertesa actual.
Begoña Cristeto
Es tracta de desenvolupar una política industrial per a generar llocs de treball de valor, que la nostra gent pugui mantenir una vida digna per a que, d'aquesta manera, legitimem el sistema democràtic en el qual vivim.
Jorge Padilla
La guerra d'Ucraïna ens ha tornat a la importància que té la geopolítica, i això fa més urgent el fet d'incorporar aquest element d'autonomia estratègica a la industrialització.
Gonzalo García Andrés
DIÀLEG AMB NATÀLIA MAS
Natàlia Mas, consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya
Moderada per Núria Cabutí, vicepresidenta de la Junta del Cercle d’Economia
La planificació econòmica i financera del Govern de la Generalitat va centrar la sessió de la consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Mas, que va mantenir un diàleg amb la vicepresidenta del Cercle, Núria Cabutí. En primera instància, Mas va aportar diverses idees sobre l’estat actual de l’economia catalana i els reptes als quals s’enfronta. Va considerar, en línies generals, que la nostra economia “avança en la bona direcció, amb molt camí per recórrer i amb molt marge de millora” i, seguint una línia semblant a la del president Pere Aragonès en la seva sessió al Cercle, va voler allunyar els fantasmes del derrotisme. Com a gran repte global, Mas va fer èmfasi en la lluita contra el canvi climàtic, fet que requereix “un gir copernicà” i suposarà un canvi de paradigma en els models energètics, productius, de comunicació, de mobilitat o d’habitatge, entre d’altres. Ara bé, la consellera va considerar que totes aquestes complexitats s’han de veure com una oportunitat transformadora. Caldrà, per tant, que el país estigui preparat per afrontar aspectes com inflacions, seguretat alimentària i hídrica, noves tecnologies digitals, irrupció de blocs geopolítics i noves dinàmiques demogràfiques i migratòries.
Feta la visió global, la consellera va posar fil a l’agulla a la seva intervenció, fins a referir-se als reptes específics de Catalunya. Amb relació a aquests, Mas va ressaltar la bossa de pobresa estructural que caldria urgentment reduir. També va mencionar la necessitat d’una millor adaptació de la força laboral a les necessitats del teixit productiu, a les transformacions innovadores que ja són aquí, alertant al mateix temps de la necessitat de les administracions en guanyar eficiència en el seu funcionament. Malgrat tot, el seu to va ser positiu i va considerar que l’economia catalana és resilient i està en constant evolució.
La recuperació de l’economia catalana va acaparar part del seu parlament, emfatitzant la bona praxi del Govern a Catalunya, i referint-se al model previ establert com a “insostenible”, a nivell estatal. Concretament, Mas va fer un repàs històric i va advertir que la fallida de la crisi del 2008 es va produir pel fort endeutament, l’especulació immobiliària, els dèficits comercials elevats i l’excessiva terciarització de l’economia. Com a resposta a això, Mas va defensar un model català “més productiu, més obert al món i més tecnològic”. Durant el seu recorregut, la consellera va datar el 2014 com l’any en el qual l’economia catalana va entrar en un procés de creixement sostingut situant-se per sobre de la mitjana de l’eurozona fins a la irrupció de la Covid-19. Va apuntar que, a mitjan del 2022, ja es va produir la recuperació del PIB previ a la pandèmia, i que durant el primer trimestre de 2023 ja es va produir un creixement amb taxes que doblen la mitjana de l’Estat, i que multipliquen per deu les de la zona euro.
En el diagnòstic positiu de la responsable d’economia del Govern també es va fer referència a aspectes com l’estat actual de l’ocupació catalana, la qual es troba al nivell més elevat dels darrers quinze anys, i que creix en qualitat, amb un gran pes de les activitats tecnològiques superant a països com Dinamarca, Àustria o Suïssa. El lideratge català en l’atracció d’empreses emergents i la captació d’inversió estrangera productiva, aquella vinculada a indústria i tecnologia, van ser altres aspectes a emfatitzar per la consellera i que exemplifiquen, al seu parer, el bon funcionament i creixement de Catalunya. “Empreses com CISCO o Astrazeneca no aterren en territoris en decadència, sinó allà on hi ha dinamisme, i unes institucions que acompanyen”, va afirmar. Aquesta atracció d’inversió estrangera té una particularitat, i és que està diversificada pel territori, el que proporciona activitat econòmica a municipis com Mont-roig del Camp o Tortosa, a banda d’una cinquantena de projectes industrials mitjans arreu del territori.
Pel que fa a les perspectives de futur de Catalunya, la consellera Mas va fer palesa la seva oposició als models de creixement centralistes, que es desenvolupen absorbint l’activitat dels territoris més propers. En conseqüència, la consellera va apostar per un model amb visió a llarg termini, amb integració multicultural i en generació d’equilibri territorial. “El camí per Catalunya ha de ser diferent: reforçar capacitats industrials, tecnològiques, formatives, junt amb una ambiciosa transició energètica i continuar reforçant l’estat del benestar”, va afirmar.
Posteriorment, la consellera va reivindicar la recent aprovació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya pel 2023 com a element cabdal de planificació dels recursos, que han permès elevar la capacitat de despesa i inversió amb el que ha estat el salt més gran en disset anys. Tot i això, va afirmar que “aquests comptes són insuficients i menys del que mereix Catalunya”, fet que va associar a la falta d’inversions i finançament. Sobre aquest aspecte, va considerar “gairebé una heroïcitat” la situació actual positiva de l’economia catalana i dels seus serveis públics. “És conegut per tots el dèficit fiscal crònic, la baixa inversió en infraestructures, els incompliments de la LOFCA (Llei de finançament autonòmic), i el repartiment del dèficit autoritzat per la Comissió Europea, obligant a les comunitats autònomes al dèficit zero. És un ofec inacceptable”, va resumir.
En la seva intervenció la consellera Mas també va advertir de les dificultats (i les oportunitats) de creixement econòmic en un món incert, canviant i de policrisis. Segons la seva anàlisi, en aquest context conflueixen diversos reptes com el demogràfic, el geopolític o el climàtic. Sobre el primer, va destacar que Catalunya el pot afrontar bé perquè “ha estat sempre terra d’acollida”, el que suposa, al seu del parer, un aspecte determinant per la riquesa cultural i econòmica del territori. Davant del repte geopolític, va considerar que l’economia “ha de continuar sent molt oberta, però alhora hem de dotar-nos de més sobirania industrial, tecnològica i energètica”. De fet, va afegir que l’actual “és un context d’or per a Catalunya, per situar la indústria i la tecnologia com a columna vertebral de la nostra economia”. Pel que fa a la transició energètica, la consellera Mas va recordar que no serà fàcil ni econòmic tirar-la endavant i que caldrà molta col·laboració publicoprivada. Així doncs, va deixar clar que el Govern ja treballa en l’impuls d’energies renovables amb projectes fotovoltaics, eòlics, d’autoconsum, de biogàs i d’hidrogen verd. La ponent també va puntualitzar que Catalunya té importants projectes de futur, però que “hem de fer millor allò que ja fem molt bé, i això coincideix amb el que més exportem, des dels vins fins als automòbils com a sectors ja consolidats”. Això s’ha de consolidar juntament amb l’aposta per nous sectors emergents que, al parer de la ponent, determinaran la prosperitat de les dècades vinents, com són els xips, la bioenginyeria o la proteïna alternativa, per assolir així autonomia tecnològica.
Com a cloenda al seu parlament, la consellera d’Economia i Hisenda va destacar que Catalunya disposa de l’ecosistema, les capacitats i el talent necessari per dirigir-se al futur amb optimisme i superar els reptes econòmics. A més, va demanar el compromís i el treball conjunt de tots els actors públics i privats per afrontar les dificultats econòmiques i per aprofitar les nombroses oportunitats que se’ns presenten. “Col·laboració, optimisme i molta feina a fer”, van ser les últimes paraules de Natàlia Mas abans de respondre les preguntes dels assistents.
El canvi climàtic ens requerirà fer un gir copernicà en tot, un canvi de paradigma que transformarà en poques dècades, espero, i de dalt a baix no només el model energètic sinó també el productiu, comunicacions, mobilitat o habitatge.
Natàlia Mas
SESSIÓ DE CLOENDA AMB NADIA CALVIÑO
Sessió presidida per Jaume Guardiola, president del Cercle d’Economia
Nadia Calviño, vicepresidenta primera i ministra d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital
Vertigen. Aquest és el terme que va emprar en la sessió de cloenda Jaume Guardiola per descriure la situació política espanyola, amb la repentina convocatòria d’eleccions generals. Dirigint-se a la ponent, la vicepresidenta Nadia Calviño, Guardiola va mostrar la preocupació del Cercle d’Economia davant d’un escenari incert, en el qual Espanya té molts reptes per davant, com l’assumpció de la presidència del Consell de la UE el segon semestre de l’any.
La reflexió inicial del president del Cercle, però, es va allunyar de l’actualitat i va oferir una mirada reflexiva a mig termini. En primer lloc, va celebrar la millora del clima polític a Catalunya, fet possible, segons el seu parer, a les “mesures audaces” empreses per diversos actors, entre els quals el Govern central. Ara bé, “els problemes de fons” no s’han resolt al país i segons va apuntar Guardiola cal afrontar en la propera legislatura “la revisió del sistema de finançament de la Generalitat i l'augment de les inversions de l'administració central de l'estat a Catalunya”.
Posteriorment, el president del Cercle va exposar els punts claus d’una nota d’opinió elaborada per l’entitat sobre l’estat de l’economia espanyola. Tot i celebrar que “els mals auguris respecte l'entrada en recessió de la nostra economia” no s’hagin complert, Guardiola va mostrar preocupació perquè “des de l'entrada a l'euro, la nostra renda per càpita real, que és l'indicador de referència per mesurar el nivell de benestar d'un país, hem crescut poc i hem retrocedit respecte altres països”. En aquest sentit, va considerar que no es tracta d’una situació “que es pugui atribuir a un govern en concret”, sinó que és més aviat “un problema de país”, fins al punt d’apuntar que a Espanya potser ens falta “un projecte econòmic de consens”.
El president del Cercle, que va citar l’Informe Espanya 2050 com un document de referència, va advertir que “cal augmentar el nostre nivell de productivitat”, ja que és "l'única base que pot assegurar una millora sostinguda del nivell de vida i de benestar a Espanya". Per assolir-ho, va reclamar centralitat política i un projecte consensuat entre partits i societat civil. Seguint amb el seu argumentari, Guardiola va advertir d’una “degradació” del “vincle intergeneracional”, que es fa palesa en tres aspectes preocupants: l’elevat deute públic, que “hauran de pagar els nostres fills”, la indexació de les pensions amb la inflació, que “pot acabar repercutint en els treballadors”, i la manca d’habitatge assequible, que només es resoldrà amb “col·laboració publicoprivada i amb un marc de seguretat jurídica”.
Per últim, el president del Cercle va cloure la seva intervenció parlant en clau internacional. Primer, va reclamar “la necessitat de dotar-nos d'una política econòmica i fiscal europea”, que contempli “mecanismes conjunts que complementin les exigències individuals del Pacte d'estabilitat i de creixement”. Després va promoure “l'anomenada autonomia estratègica” d’Espanya, tot recordant que la guerra d'Ucraïna ha posat de manifest “la necessitat de reforçar certes capacitats crítiques (en l'àmbit de la tecnologia, l'energia i la defensa, fins i tot) per ser més autònoms i no dependre de tercers països que en algun moment poguessin limitar la provisió de determinades matèries primeres, o de béns i serveis claus per al funcionament de la nostra economia”. Finalment, i abans de donar pas a la intervenció de la vicepresidenta Nadia Calviño, Guardiola es va mostrar preocupat perquè “les ajudes fiscals que es poden impulsar a nivell nacional en el desenvolupament d'aquesta autonomia estratègica poden generar seriosos problemes de competència, així com asimetries molt importants entre els estats membres, ja que la capacitat fiscal de cadascun és molt diferent”.
---
La vicepresidenta primera i ministra d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, que va fer una ponència i alhora va respondre a les preguntes de l’audiència que li va traslladar Jaume Guardiola, va considerar que la convocatòria electoral no hauria de ser cap motiu de preocupació, ja que “unes eleccions és el que menys vertigen li ha de donar a qualsevol" perquè formen part de la normalitat democràtica, en la qual “regularment els ciutadans són cridats a les urnes”. En aquest sentit, Nadia Calviño va remarcar que les polítiques econòmiques del PSOE són clares i “no han pogut ser més de centre” en l’última legislatura. Per a la vicepresidenta, “el balanç de gestió ha estat positiu” i va defensar que des de l’executiu espanyol “no hem deixat de treballar ni un minut i hem respost millor que altres països” als reptes econòmics. Pel que fa a la millora d’ingressos tributaris, la ponent va concretar que es deu a l'aflorament de l'economia submergida i a l'increment de l'ocupació i l’activitat.
Seguint en aquesta línia, Calviño va considerar que Espanya és ara un país atractiu per als inversors “perquè s’està produint un canvi estructural”. De fet, segons va exposar la vicepresidenta, el pla complet dels fons europeus “ha elevat un 3% el creixement potencial d’Espanya”. Igualment, va ressaltar les xifres de recuperació del país després de la pandèmia i va assegurar que es compliran els objectius de reducció del dèficit i del deute. Així, va recordar que “el camí pressupostari presentat per Espanya” ha estat validat per la Comissió Europea. Sobre una de les mesures més controvertides del seu executiu, la Llei d’Habitatge, Calviño va considerar-la “equilibrada” i va aclarir que el text aprovat amb Unides Podem inclou una baixada de l’IRPF per als propietaris que posin al mercat habitatges a preus assequibles. En síntesi, la vicepresidenta va considerar que el camí econòmic del Govern de Pedro Sánchez és adequat i espera seguir contribuint a tirar-lo endavant en “els propers anys”, tot i que “no entrarà en les llistes electorals”.
En clau catalana, la vicepresidenta va assegurar que Catalunya és un motor econòmic d'Espanya i que “compta amb actius absolutament extraordinaris pels quals estem apostant i invertint”. A mode d’exemple, va citar l’aportació de 3.500 milions d'euros en places escolars i punts de recàrrega de cotxes elèctrics. Calviño va celebrar aquesta recuperació catalana després de la “dècada perduda” amb la crisi del 2008, que, al seu parer, es va veure agreujada pels efectes negatius en l’economia de tot el que va implicar el procés sobiranista. En aquest sentit, es va mostrar emocionada en “veure com ha canviat l'ambient a Catalunya" i va posar en valor la via del diàleg impulsada des del seu Govern per garantir la cohesió social i la concòrdia: “Jo no vull tornar enrere i no crec que ningú ho vulgui", va rematar.
En la seva intervenció davant de l’auditori, Calviño va anunciar la sol·licitud per part del Govern espanyol a la Comissió Europea de l'addenda al Pla de Recuperació, que es va aprovar al Consell de Ministres uns dies després de la Reunió del Cercle. Sobre aquest document, que busca atreure 94.300 milions d'euros de fons europeus, s’haurà de posicionar Brussel·les en un màxim de dos mesos. La vicepresidenta primera va justificar fer aquest moviment abans de les eleccions perquè “no podem frenar les inversions que estan en marxa” i cal assegurar-se “el 100% dels recursos” a disposició d'Espanya fins a l’any 2026.
Allí on hi ha una oportunitat i on hi ha un punt de fortalesa de Catalunya, estem invertint els fons europeus, a això estem dedicant aquesta oportunitat extraordinària de la resposta europea a la pandèmia.
Nadia Calviño
