Dimarts 30 de maig
SESSIÓ ESPECIAL COPA AMÈRICA
Diàleg amb Grant Dalton, director general d’Emirates Team New Zealand
Moderat per Camino Quiroga, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia
En aquesta sessió especial que va donar el tret de sortida de la segona jornada de la Reunió Cercle d’Economia i abans de donar pas al debat amb el ponent, Camino Quiroga, vocal de la Junta Directiva, va referir-se a la Copa Amèrica com “la regata més important a nivell mundial” i, alhora, “un element clau de modernitat de l’enginyeria marítima”.
---
Preguntat pels motius pels quals havia escollit Barcelona com la seu per acollir la 37a Copa Amèrica de Vela, Grant Dalton, director general d’Emirates Team New Zealand, va donar dues raons: la “romàntica”, perquè Barcelona és una “icona mundial”, on els equips tenen ganes de viatjar; i l’“econòmica i pragmàtica”, amb el propòsit d’impulsar la visibilitat de la competició i perquè la capital catalana encaixa amb les condicions òptimes de navegació i d’infraestructures necessàries per dur a terme la regata.
En allò que fa referència a l’avaluació de Barcelona com a seu per realitzar una competició com aquesta, Dalton va destacar el “caràcter col·laboratiu” i va posar en valor que tot i la dificultat de produir un esdeveniment com aquest partint des de zero, l'organització havia mogut cel i terra per habilitar el terreny de navegació “en un temps limitat”.
Economia, turisme i innovació
Un altre aspecte que va tractar-se en la conversa va posar la mirada en l’impacte –en el seu doble vessant econòmic i turístic– que un esdeveniment d’interès planetari com la Copa Amèrica causa allà on se celebra. En la seva reflexió sobre com podria concretar-se aquest impacte en el cas concret de Barcelona i la seva àrea d’influència, el regatista neozelandès va manifestar que a la capital catalana s’havia fet palès, “fins i tot molt més que en altres territoris”, l’acceleració del procés de construcció d’infraestructures (unes infraestructures que, segons el seu parer, s’haguessin acabat construint en un futur), una dinàmica que en la seva opinió comporta de forma indirecta un estalvi en la mesura que així s’eviten els efectes de la inflació que s’haurien patit en uns anys vista. I va destacar l’impacte econòmic de 1.200 milions d’euros i la creació d’una xifra elevada de nous llocs de treball (a Barcelona i a Catalunya en general) en només un any i mig.
Després de compartir amb els assistents a la sessió un vídeo amb imatges vinculades a la 37a edició de la competició i els equips participants, la moderadora va recordar que, a partir del 6 de juliol, els sis equips que hi prenen part seran a Barcelona, el que possibilitarà el seguiment dels entrenaments dia rere dia fins a la data d’inici de la competició.
La dialèctica entre esport i innovació també va sobrevolar el debat protagonitzat per Camino Quiroga i Grant Dalton: esdeveniment esportiu o laboratori d’innovació tecnològica, doncs? El representant d’Emirates Team New Zealand va portar la contesa més cap al terreny de la innovació, per damunt de la seva evident faceta esportiva, i va valer-se del símil “és com una competició entre startups” a l’hora de vindicar el seu judici. Va fer notar, en coherència amb això, que “científicament, l’equip que creï una tecnologia millor serà el més ràpid dins l’aigua i, per tant, el guanyador”.
Integrar la sostenibilitat i evocar els inicis
Inquirit pels criteris de sostenibilitat i per la forma amb què aquests s’integren en l’organització i en el propi desenvolupament de la Copa Amèrica, el navegant va referir un “compromís” que es plasmava en la “creació sostenible” dels vaixells participants i va puntualitzar que això no només incideix en la mirada sostenible de la ciutat, sinó que sobretot es projecta en un sector –contaminador per se– com el que el propi Dalton representa.
En un terreny més personal i evocant els seus inicis en la navegació, Grant Dalton va remarcar que a Nova Zelanda és habitual que els infants practiquin la navegació i que va ser en aquest context que va poder disputar la seva primera carrera a nou anys d’edat. Després d’haver fet set vegades la volta al món navegant, va glossar quina havia estat la lliçó més rellevant sorgida d’aquesta experiència acumulada: per ell, la clau de tot havia estat la gent i les relacions socials –“el més important són les col·laboracions”– i va posar com a exemple la “bona relació” establerta entre la ciutat de Barcelona com a amfitriona i l’organització de la competició.
En allò que fa referència als reptes que el seu equip enfrontaria durant el desenvolupament de la competició, el ponent va sostenir que “calia intentar traspassar la barrera del que es creia impossible quant a innovació tecnològica per arribar a la màxima velocitat, sense caure en la resignació”.
En la seva qualitat de CEO de l’equip Emirates Team New Zealand i ja per tancar, va evitar explicitar tot detall relatiu a la innovació present en el seu vaixell i va limitar-se a fer veure que “el més important era el desenvolupament constant més ràpid que els altres equips”.
El impacto económico que se estima en Barcelona por la Copa América es de 1.200 millones de euros y el efecto en el empleo y la industria en Cataluña será de 19.000 puestos de trabajo.
Grant Dalton
TAULA RODONA AMB EMPRESARIS
Sessió moderada per Maite Barrera, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia
Joaquín Duato, CEO de Johnson & Johnson
Belén Garijo, CEO de Merck
Wayne Griffiths, CEO de SEAT & CUPRA
Maite Barrera, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia va començar la conferència amb un resum de les fites més destacades de les empreses representades pels tres ponents i va convidar-los a situar Barcelona en el seu respectiu context biogràfic i personal, però també a reflexionar sobre el lideratge empresarial en situacions de complexitat.
- - - -
Belén Garijo, CEO de Merck i nascuda a Almansa (Albacete), hi va viure tres anys quan va dirigir la integració de Sanofi i Aventis. “Tinc molt bon record del suport que vaig rebre per part de les autoritats. En especial, del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que estava molt compromès amb els valors de la ciutat”, va glossar. Joaquín Duato, CEO de Johnson & Johnson, valencià, va viure a la capital catalana durant cinc anys, mentre estudiava. Va parlar de la bellesa de la ciutat, “el primer cop que la vaig veure vaig quedar impressionat”. Wayne Griffiths, CEO de SEAT & CUPRA, està establert a Barcelona des de fa set anys i abans d’aquesta etapa també hi havia viscut fa 25 anys. “Crec que és moment de retrobar l’esperit de les Olimpiades: ser més oberts, i tenir una visió més internacional”, va reivindicar.
Gestió de la incertesa
Més enllà de l’experiència barcelonina i des d’una òptica més afí al seu present professional, Belén Garijo va explicar que “tant jo com Joaquín (Duato) hem estat nomenats en l’època de la Covid-19, i això influeix molt en el nostre estil de lideratge”. Garijo va destacar de Merck “el lideratge amb anticipació; la resiliència institucional que es deriva d’estar a l’avantguarda de la tecnologia; la resiliència financera, que ens permet enfortir el nostre creixement; i la resiliència reputacional, que té a veure amb la confiança que diposita la família propietària en les persones que gestionem la companyia. Juntament amb la confiança dels mercats financers i la confiança de l’equip humà, tots aquests factors fan possible preveure i anticipar-nos a possibles crisis”.
Joaquín Duato va exposar que “les empreses grans potser som més lentes, més burocràtiques i menys atractives que les empreses petites. Però en temps de crisi és quan les empreses grans mostren la seva fortalesa per la solidesa financera, l’experiència i uns sistemes de gestió més establerts”.
Per a Wayne Griffiths, “els últims cinc anys han passat moltes coses: la crisi sanitària, la manca de semiconductors, la guerra d’Ucraïna i la crisi energètica. En aquest context, “si no prens decisions en temps d’incertesa, probablement desapareixes. Sobretot a la nostra indústria, que està en plena transformació tecnològica”, va matisar. Sobre el cotxe autònom va indicar que “la tecnologia mai podrà substituir les emocions” i que “sempre conduirem per aquest motiu”.
Estil de lideratge
La moderadora va demanar als tres ponents que defininissin el seu estil de lideratge i que parlessin dels riscos que corre un líder, i també de com troben el temps per prendre distància i agafar perspectiva.
Garijo es va definir com a “ambiciosa, exigent, compasiva i intuïtiva” i va atribuir “molta importància” a tenir credibilitat: “per tenir un impacte i inspirar, has de generar confiança”. Per altra banda, la directiva va explicar que considera que és part de la seva feina “adquirir perspectiva”, i això ho fa buscant estones a la seva agenda i confiant en les persones que porten el dia a dia de l’oficina.
Griffiths es va descriure com un líder “inspirador, autèntic i generós”. “El risc més gran és no prendre riscos. No esperar a que sigui el teu successor qui prengui decisions sinó prendre-les tu, encara que les medalles se les endugui el teu successor”, va dir. Sobre la perspectiva, va dir que “em va molt bé desconnectar de la feina. Vaig al Liceu o a veure el futbol al Camp Nou. També valoro tenir amics de fora de la indústria i estar en contacte amb persones joves”.
Per la seva part, Duato es va veure a si mateix “global, optimista i decidit”. “El pitjor que li pot passar a un líder és creure-s’ho. En posicions com la nostra, contínuament et diuen com de bé ho fas, el més important és no creure-t’ho”, va advocar. Duato també es defineix com un home molt disciplinat, creu que part del seu èxit consisteix a seguir un horari molt estricte i planificar el seu dia per tenir temps per estudiar, per exemple.
Bioconvergència
En el si del debat que van mantenir els tres ponents, va sorgir el concepte bioconvergència, una tendència en innovació mèdica que consisteix a combinar biotecnologia, enginyeria, intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic, impressió 3D i nanotecnologia. “A Merck l’estem aplicant en col·laboració amb altres empreses i està tenint un impacte molt positiu en com generem innovació”, va apuntar Belén Garijo.
Duato també va parlar d’intel·ligència artificial: “a Johnson & Johnson estem assentant els principis de governança que seran la base de l’ús que farem de la IA”. L’aspecte ètic està protegit pel principi universal que regeix empreses com la nostra de “protegir la salut del pacient”. Pel que fa als avenços en el tractament de malalties, Duato va pronosticar que “gràcies a la tecnologia actual, els propers deu anys s’avançarà molt més del que s’ha avançat els últims cent anys”.
Els avenços en ciència i tecnologia estan transformant l'assistència sanitària i en els pròxims 10 anys avançarem més que en els últims 100.
Joaquín Duato
El líder té un risc de perdre la credibilitat amb la organització i crec que per a inspirar necessites tenir molta credibilitat, la gent ha de creure en tu.
Belén Garijo
La disrupció tecnològica que estem vivint brinda moltes oportunitats, estic convençut que la tecnologia ha de salvar a les persones, i no substituirà les experiències emocionals.
Wayne Griffiths
TAULA RODONA D'INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
Sessió moderada per Laura Urquizu, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia
Carlos Escapa, AI/ML Global Business Development Lead, Amazon Web Services
Nuria Oliver, cofundadora i directora de la Fundació ELLIS
Aleix Valls, CEO i fundador de LiquiD
Laura Urquizu, vocal de la Junta directiva del Cercle d’Economia, va començar la sessió llegint la resposta que ChatGPT li havia fet a la pregunta que donava títol a la conferència: “és la Intel·ligència Artificial (d’ara endavant, IA) una amenaça o una oportunitat?”. “Depèn. Per una banda, la IA pot ajudar-nos a resoldre problemes complexos, automatizar tasques tedioses, millorar l’eficiència en diversos camps i oferir serveis personalitzats. També pot impulsar la innovació i el creixement econòmic, generant noves oportunitats laborals i millorant la qualitat de vida de les persones. Per altra banda, jo plantejo desafiaments com la pèrdua de llocs de treball. A més, hi ha el risc que la IA s’utlitzi de manera inapropiada o malintencionada, amb conseqüències negatives per a la privacitat, la seguretat i l’ètica. És important abordar aquests problemes amb una regulació adequada”.
- - - -
Nuria Oliver, cofundadora i directora de la Fundació Ellis, va parlar d’IA generativa, aquella que té l’objectiu de generar contingut i que s’ha popularitzat en el darrer any gràcies al seu desenvolupament exponencial. Va pronosticar que “encara queden anys perquè arribi la IA general, que serà la que podrà fer tot el que els humans podem fer” i que si la capacitat de computació evoluciona al ritme actual, “podria ser que la intel·ligència computacional superés la intel·ligència humana”.
Aleix Valls, CEO i fundador de LiquiD, va voler afegir que “la IA ha trobat un primer producte de gran consum: ChatGPT va arribar a 10 milions d'usuaris en 4 dies. Facebook va necessitar 9 mesos”. També va destacar el “moment ahà (o efecte eureka)que hem tingut tots quan hem utilitzat ChatGPT, hem entès el perquè de la seva existència. El poder d’aquesta tecnologia és que té un cost zero”.
Segons Carlos Escapa, AI/ML Global Business Development Lead a Amazon Web Services, ”estem a les beceroles de la IA general”. La IA generativa és un “pas importantíssim” però falta molt per desenvolupar, les màquines encara són “molt tontes” i fan “errors garrafals”, va admetre.
La IA a la Xina
Carlos Escapa va expressar que a la Xina “van molt de pressa, molt més que a Europa”. El país asiàtic va aprovar la llei de ciberseguretat el 2017, la llei de protecció de la informació personal el 2021, la llei de serveis d’IA el 2022 i el maig del 2023 va aprovar-se un projecte de llei per a la gestió de serveis de la IA generativa. “Aquestes lleis estan molt ben escrites. Els funcionaris xinesos passen molt temps formant-se en noves tecnologies per estar al dia, i això diu molt de la capacitat d’un país per absorbir una tecnologia”.
Sobre la regulació de la IA
Valls també va defensar la “necessària regulació” que ha d’emprendre Occident perquè segons ell està en risc el model de distribució de la riquesa: “el que automatitzarem serà el que hi ha a les oficines centrals”, amb afectació sobretot en el col·lectiu de treballadors de coll blanc, per sobre dels de coll blau. Va preguntar-se què és el que cal regular: “la tecnologia, impossible. L’ús? L’impacte, el dany o el risc? Europa ha començat per la propietat intel·lectual”, va desgranar. I va dubtar de “si Europa està preparada, sobretot veient com s’està intentant regular l’economia de plataforma”. En qualsevol cas, va sentenciar que “hi haurà una batalla reguladora interessant”, alhora que lamentava que “les infraestructures econòmiques de l’economia digital no són de titularitat pública” i, en aquest mateix pla, que “el problema és que els poders públics no han format part del desenvolupament d’aquesta economia”.
Per la seva part, Oliver va advocar perquè “la IA estigui sotmesa a més o menys regulació en funció del risc de cada sector”. Va afirmar que s’“està treballant en regulació perquè la IA afecta i afectarà molts sectors alhora” i va citar l’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de Catalunya del 2020.
Impacte laboral i biaixos de la Intel·ligència Artificial
“Em preocupa la capacitat d'absorció de l’impacte d’aquesta tecnologia. Han transcorregut 16 anys des que tenim iPhone i en aquest temps el telèfon ha passat a ser una part de nosaltres. Els propers 16 a 20 anys seran profundament transformacionals”, va assenyalar el CEO i fundador de LiquiD. Pel que fa als llocs de treball que “segurament” seran substituïts per la IA, “les persones que dediquen més del 80% del dia a reunions i respondre emails, ho tenen més cru que els que tenen una feina creativa”, va diagnosticar.
Per a la directora de la Fundació ELLIS, la IA presenta “mancances de diversitat” des de diverses perspectives: lideratge geogràfic (centrat bàsicament en la Xina i Estats Units); titularitat del lideratge (paper preponderant d’empreses en detriment d’universitats); gènere (el nombre d’expertes en IA és només del 12% de dones enfront els homes) i també perquè els algorismes “repliquen o exacerben” els comportaments de la societat. Des d’aquest punt de vista, i preguntant-se pel “gran repte” de la IA generativa, Oliver va plantejar en veu alta: “la IA hauria de replicar estereotips socials o hauria d’injectar diversitat per compensar els biaixos existents?”.
Hackeig potencial, “versemblança” i emancipació dels humans
Pel que fa al perill que algú pugui hackejar la IA generativa, el representant d’Amazon Web Services va donar un missatge tranquilitzador. En el seu parer, les quantitats d’informació són tan grans que “hauria de ser una injecció a nivell desproporcionat”. Però en la IA generativa hi ha un segon procés anomenat “microsintonització dels models” en els quals sí que es pot “potencialment” injectar informació: “podrien ser hackejats”. En conseqüència, la seguretat en la gestió dels “datoductes” és un aspecte crític per poder adaptar la IA generativa en usos específics en empreses. Per altra banda, respecte al perill que la IA algun dia fugi del control humà, Escapa va titllar-ho de “ciència ficció”.
De forma contraposada, Aleix Valls sí que hi veu un risc: “al sistema de la IA no li amoïna l’exactitud, sinó la versemblança. No tenim manera de saber si la IA ja és llesta de veritat i ens ho està amagant. Què passarà si agafa tanta intel·ligència que no ens ho digui, i que aquesta sigui una estratègia per prendre el control de la humanitat?”, va reflexionar.
Abans de cloure la sessió, Nuria Oliver va voler tranquilitzar l’audiència palesant que sovint es confón el llenguatge amb les capacitats humanes. I l’“humà és molt més que el seu llenguatge. El fet que ChatGPT hagi superat expectatives i pugui respondre preguntes molt difícils no és un perill”, va reblar.
La intel·ligència artificial es troba en el cor de la Quarta Revolució Industrial, que és en la que estem immersos, i està transformant profudament tots els àmbits de la societat com el teixit productiu o el mercat laboral.
Nuria Oliver
La intel·ligència artificial accelerarà molt la educació, reduirà el cicle educatiu en un o dos anys. Per als nens això serà fonamental, farà que molts nens tinguin molta més accesibilitat a la informació.
Carlos Escapa
A mi m'agrada comparar l'impacte que pot tenir la intel·ligència artificial. Avui és suficient madura per poder ser utilitzada a la vida convencional d'un ciutadà mitjà i, quan això succeeix, la tecnologia té un nivell d'adaptació extraordinari.
Aleix Valls
PREMI CERCLE D'ECONOMIA A LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA
Antón Costas, president del Consell Econòmic i Social i expresident del Cercle d’Economia
Jaume Guardiola, president del Cercle d’Economia
Emilia Saiz, secretària general de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU). Laudatio
Rafal Trzaskowski, alcalde de Varsòvia
La sessió va començar amb el parlament d’Antón Costas, expresident del Cercle d’Economia, amb un homenatge als tres expresidents de l’entitat traspassats durant el 2023: Josep Piqué, Vicenç Oller i Enric Corominas. Costas va destacar “com tots tres i en diferents circumstàncies, van representar a la perfecció els valors fundacionals del Cercle d’Economia”. Uns valors, en la seva opinió, que “giren al voltant de la modernització de la societat i de l’economia, i són la defensa de la democràcia, d’una economia social de mercat i d’una societat oberta”. Va citar les “virtuts” que el Cercle ha mantingut durant tota la seva existència (prudència, justícia, fortalesa i temprança) i va esmentar el “coratge cívic”, garant de la independència de l’entitat. Va verbalitzar també el “llegat” de Piqué, Oller i Corominas: “si volem modernitzar la nostra societat i si volem promoure el progrés econòmic, social i polític, hem de parlar-li a la societat, perquè mentre no hi hagi moviments socials de suport a reformes polítiques que són necessàries, no avançarem”.
A continuació, va arribar el moment de l’entrega del Premi Cercle d’Economia a la Construcció Europea a l’alcalde de Varsòvia, Rafal Trzaskowski. Jaume Guardiola, president del Cercle d’Economia, va posar l’èmfasi en “la promoció i el compromís amb els valors europeistes” del Cercle des de la seva fundació. De l’alcalde Trzaskowski va justificar que havia estat mereixedor d’aquest premi gràcies a la seva resistència durant la guerra d’Ucraïna acollint fins a més de tres-cents mil refugiats, fet que suposa més del 10% de la població de Varsòvia, i que aquest havia fet palès la seva defensa de l’Estat de dret a Polònia, de l’enfortiment de la integració europea i dels valors europeus, de la posada en marxa de polítiques en favor de l’acollida de refugiats i de la defensa dels drets de les minories, alhora que en destacava la seva participació en el Pacte de Ciutats Lliures. “Ens sentim molt honrats que Rafal Trzaskowski hagi acceptat i estigui avui a Barcelona per rebre el premi. L’alcalde representa la Polònia jove, urbana i europeista que tant necessita el projecte de construcció europea”, va dir el president del Cercle, abans de cedir la paraula a Emilia Saiz, secretària general de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU).
“Reconèixer a un heroi”
En la seva laudatio, Emilia Saiz va destacar que “és un honor estar davant de tots vosaltres per reconèixer a un heroi”, en una referència directa a Rafal Trzaskowski. “Els alcaldes són herois i en la seva figura convergeixen la gestió de les coses petites i la gestió de les visions, les ambicions i els somnis dels ciutadans”, va destacar Saiz, mentre ponderava que el conjunt de valors que Trzaskowski ha defensat durant el seu mandat són els valors que uneixen Europa, “i que des de la CGLU també compartim com entitat municipalista internacional”. “No hi ha cap esfera de govern, cap actor ni cap país que pugui fer front a tots els reptes als que ens hem d’enfrontar de manera individual. Per això reconeixem que l’alcalde Trzaskowski hagi col·laborat amb altres alcaldes de la seva regió i del món per reivindicar la justícia, la llibertat, i també per criticar l’absència d’aquells valors socials que converteixen les nostres societats en societats sanes”, va afegir la representant de CGLU, alhora que argumentava que “les necessitats materials no són les úniques a les quals s’han de fer front, sinó que cal tenir en compte altres com la dignitat i el reconeixement de qui necessita ajuda, o la solidaritat com a garantia de la seguretat de tots”. Això no obstant, des d’una òptica més general va advertir que “Europa ha de respondre a les necessitats de tots, en tots els continents, i no només a les urgències al seu interior”.
Després de rebre el premi de mans del rei Felip VI i en presència de la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez Jiménez, i el president del Cercle, va prendre la paraula l’alcalde de Varsòvia, Rafal Trzaskowski, que va mostrar una “enorme gratitud”. “Com a membre del Pacte dels Alcaldes Europeus, i en nom de tots ells, permeteu-me dir una cosa: gràcies. Em fa sentir honrat i obligat a continuar amb la meva feina”, va destacar Trzaskowski.
“Necessitem més Europa, no menys”
El polític guardonat va reivindicar que “la figura de l'alcalde per si sola no pot fer gaire sense unes comunitats cíviques fortes, compromeses i democràtiques”. “Necessitem més Europa, no menys. Més propera als ciutadans i que compleixi les seves promeses. Que miri al futur sense por”, va emfasitzar. Dels seus inicis com alcalde va evocar les “grans expectatives” que hi havia sobre ell -en la construcció de la Varsòvia del futur, moderna; i en el reforçament de la col·laboració amb altres alcaldes per a l'enfortiment dels valors europeus- i va fer un repàs de la seva trajectòria en els àmbits europeu, estatal i municipal.
En aquest punt, però, va reconèixer els dubtes inicials davant el canvi de nivell que suposa el món municipal i va recordar les situacions a les quals s’ha enfrontat Varsòvia, com la pandèmia, la crisi energètica, o la guerra, i com el govern polonès “ha desviat sempre l’atenció”. “Per això, quan em vaig adonar que a Barcelona es feien ressò de la meva gestió, i de l’entitat dels anteriors premiats, vaig considerar que estic en bona companyia”.
“La integració europea és com construir una ciutat democràtica, resilient i lliure. Una ciutat que ha de ser transparent i tolerant, com la Varsòvia d’abans de la Segona Guerra Mundial, sent una ciutat molt diversa, amb diverses minories. I això és exactament el que volem construir ara”, va apuntar. Com a fet interessant, Trzaskowski va rememorar com dies abans de l’inici de la guerra, en una trobada amb l’alcalde de Kíev, aquest ja va alertar que hi hauria un conflicte armat, el que li va permetre preparar al màxim possible la ciutat de Varsòvia. Això no obstant, “no podíem imaginar aquesta dimensió del conflicte”, va puntualitzar.
“Hem acollit tres-cents mil refugiats en una sola ciutat, mostra de l’enorme solidaritat de la gent i de la gran mobilització de la societat a Polònia, igual que aquí. Aquesta guerra és un examen per a tots nosaltres, no és una simple guerra a l’est d’Europa, sinó un examen de resiliència a la comunitat transatlàntica, a la Unió Europa. Tots els dictadors del món ens estan observant, per veure si aprovarem. L’examen l’hem passat perquè Putin ha calculat malament, i és per aquesta raó que els polonesos hem obert la nostra casa i els nostres cors. Aquesta guerra va de sobirania, de valors, de coratge”, va sentenciar.
A continuació, l’alcalde de Varsòvia va destacar que la democràcia a Polònia està sota amenaça per “forces populistes”, si bé va voler remarcar que “això no només és un problema per Polònia, sinó que hi és a tot arreu. És aquest el moment en què hem de tombar al populisme i recolzar els ideals europeus, com l’Estat de dret”. “Des de Varsòvia tenim clares les nostres prioritats, com el pacte verd europeu, els drets de les dones, la protecció a les minories. Els ucraïnesos estan lluitant pels nostres valors, per la nostra llibertat i credibilitat. Hem de romandre units, necessitem més Europa, perquè ans al contrari, el populisme guanya”, va reblar.
La rellevància del context, dels valors i de les idees
El monarca Felip VI va tancar la sessió. Ho va fer amb paraules d’agraïment per la seva invitació a la Reunió del Cercle d’Economia del 2023. Va glossar la influència del Cercle en la modernització de l’economia i la millora de la competitivitat, en la consolidació de la democràcia, l’enfortiment de la cohesió social i en la integració europea a Catalunya, però també a Espanya. En paraules seves, “la idiosincràsia del Cercle d’Economia respecte d’altres institucions es materialitza en la seva capacitat d’organització de la Reunió anual” amb presència de “tants actors rellevants de l’àmbit social, econòmic i polític, nacionals i internacionals”.
Va compartir la seva visió sobre l’estat global actual, de solapament de diverses crisis, i amb una aposta per la visió de llarg termini. “És necessari ocupar-nos del fet immediat, urgent, però sense oblidar-nos del fet important, del context, dels valors, de les idees”, va destacar, al mateix temps que indicava que “la incertesa és cada cop més gran, hi ha més complexitat global, però igualment es poden trobar oportunitats de progrés, en el cas que es gestionin correctament”.
“Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa compten amb nombrosos actius, amb grans valors compartits per beneficiar-se d’aquelles oportunitats i, sincerament, crec que només des de la col·laboració serem capaços d’aprofitar-ho eficaçment, solidàriament, però també sostinguda i sosteniblement”, va prosseguir. “Per reactivar el futur cal una bona diagnosi, entendre el present i identificar febleses i fortaleses i, a partir d’aquí, recórrer el camí que ens permeti ser una societat més pròspera i també més justa”, va argumentar. Una visió la seva basada en la “gran incertesa” dels temps actuals, amb salts tecnològics que “sorprenen”, o crisis que esdevenen, però “sempre que ens agafi treballant per aconseguir un avantatge comparatiu”, va advocar.
Des de la seva convicció que “els valors europeus formen part de la identitat democràtica espanyola”, va alertar que “Europa passa per una etapa transcendental: però és en moments de crisi, com el Brexit o la Covid-19, on el projecte s’ha consolidat més gràcies a com ens hem enfrontat a elles i com les hem gestionat de forma compartida”. En aquest context, “les institucions europees s’han vist reforçades”, com també ha passat amb “el sentiment de confiança en elles per part de la ciutadania”.
La intervenció del monarca va tancar-se amb les seves “felicitacions” cap al Cercle d’Economia per la instauració del Premi Cercle d’Economia a la Construcció Europea, amb paraules de reconeixement cap a l’alcalde de Varsòvia, Rafal Trzaskowski, per la seva “labor exemplar” en donar refugi a milers d’ucraïnesos que “fugen de l’horror de la guerra”, i amb un darrer homenatge als expresidents del Cercle Josep Piqué, Vicenç Oller i Enric Corominas.
Crec que, no obstant els problemes reals que constantment se'ns presenten o de les ineficiències que ens queden per pulir, fora d'Europa realment se'ns admira o es desitja aconseguir molt més del que hem aconseguit.
SM El Rey
Els alcaldes per si sols no poden fer molt sense unes comunitats cíviques fortes, compromeses i democrátiques; estic conveçut que rebo aquest premi en nom de tots els varsovians.
Rafal Trzaskowski
La democràcia local que vostè representa aquí és la única esfera de govern que pot assegurar que la nostra societat pot representar els interessos dels ciutadans.
Emilia Saiz
El jurat ha considerat que el compromís de Rafal Trzaskowski amb la construcció europea, les polítiques a favor de l'acollida de refugiats, el suport als drets de les minories i la defensa de l'estat de dret a Polònia, li fan valedor del Premi de la Construcció Europea del Cercle d'Economia.
Jaume Guardiola
Els valors fonamentals del Cercle son la defensa de la democràcia i les obligacions de ciutadania associades a la democràcia, la defensa d'una economia social de mercat i la búsqueda de una societat oberta.
Antón Costas
RECUPERACIÓ ECONÒMICA I INCERTESA. Perspectives a curt i mitjà termini a Europa i a nivell global
Sessió moderada per Núria Mas, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia
Mário Centeno, governador del Banc de Portugal
En la presentació del ponent i de la sessió, Núria Mas, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia, va recordar que Mário Centeno havia exercit com a ministre de Finances de Portugal i també com a president de l’Eurogrup i que això, afegit a la seva actual condició de governador del Banc de Portugal, l’habilitava per analitzar amb rigor les dinàmiques internes generals a Europa i qüestions més puntuals relacionades amb l’evolució econòmica i la inflació.
- - - -
El governador del Banc de Portugal, Mário Centeno, va voler iniciar la seva intervenció destacant la tasca dels governadors bancaris en el “combat” contra la inflació europea i va demanar reservar la paraula “victòria” per a quan realment es pugui deixar de lluitar contra la inflació i es recuperi la pau a Europa.
Acte seguit, va passar a desenvolupar tres qüestions: la inflació i la política monetària, Europa i Portugal. En primer lloc, va explicar que el tipus d’interès havia augmentat en un any molt més que en episodis anteriors, quan eren necessaris tres anys per veure els mateixos creixements. Aquesta ràpida normalització dels tipus “ha impactat en la població”, que no ha tingut temps d’adaptar-se a la inflació, va puntualitzar.
Va destacar que la inflació està disminuint –amb una referència explícita a l’IPC espanyol del mes de maig, d’un 3,2%, més baix que les estimacions del mercat– i que, en un futur, hi haurà una “reversió clara del xoc de la inflació” que es veurà reflectida en els preus al consumidor. Segons el banquer portuguès, si això continua així, es podrà dir que “Europa s’ha recuperat de la crisi econòmica més gran de la història” i que ho ha fet amb un “període d’estabilitat” davant situacions molt difícils.
Va parlar dels “riscos de fragmentació” a Europa i del “deure” per part del sector bancari de trobar instruments per defensar-se davant aquesta possible eventualitat, alhora que va posar èmfasi en la “coordinació” necessària per evitar que aquests riscos “facin perillar” els salaris. També va fer una crida a seguir en la lluita per reduir el dèficit públic com a la “millor política de sostenibilitat financera” per a les generacions futures.
Pel que fa a Europa des de l’òptica del procés d’integració per completar la unió bancària i promoure el mercat únic, Mário Centeno va sostenir que la integració contribuiria a la “sostenibilitat financera” i que la manera d’aconseguir-la era “reduint els riscos morals” entre països i guanyant confiança els uns amb els altres, no només en el pla polític sinó en general. Com va assegurar, “només així es podrà traspassar la frontera de les nostres possibilitats”.
I quant a Portugal, l’economista i polític d’aquest país va explicar que s’havia produït un “canvi estructural” en l’economia pre i post Covid-19, que en aquest cas també trobava la seva concreció en el terreny educatiu: “les famílies portugueses van prendre’s seriosament l’educació dels seus joves arran de la pandèmia”. Va exposar que el sector privat va estalviar “en comptes d’endeutar-se” durant la crisi i que amb el conjunt de transformacions assolides s’“han complert els objectius pressupostaris, la disminució del deute i la capitalització dels bancs”, el que ha incidit de forma positiva en la capacitat d’exportació i inversió i, en definitiva, en el “creixement sostenible” del país.
Possibilitat d’inflació persistent i coordinació de les polítiques fiscal i monetària
Sobre la possibilitat que la inflació fos més persistent del que s’anticipa en l’actualitat, el ponent va plantejar que “aquest escenari es produiria si els nostres mercats no funcionen de forma eficient, és a dir, si s'estén el comportament de l’externalització”.
També va reflexionar sobre la coordinació entre la política fiscal i la política monetària i, de forma més concreta, sobre com articular-les de forma adequada a fi i efecte que els objectius de reindustrialització europea, transformació verda i transformació digital es puguin realitzar. Per Centeno, cal “avaluar bé” el que es decideix i l’“impacte” de què es decideix. “Davant d’un repte o una crisi a mitjà o llarg termini, cal pensar en com finançar les inversions i durant quant de temps”, va ponderar. I “si es tracta d’una inversió comuna i d’interès europeu, cal coordinar-se per obtenir una capacitat europea pressupostària central que pugui ajudar amb tots els reptes comuns”.
Sobre si era possible que el BCE estigués incorrent en un overshooting –és a dir, un efecte de sobrereacció que explicaria per què els tipus d’interès són més volàtils del normal–, el portugués va considerar que la seva identificació no era en aquests moments possible: “encara estem massa pendents dels resultats numèrics de la inflació”.
Revolució educativa i flux d’inversions
Per tancar la sessió Núria Mas va interessar-se per la revolució educativa que Portugal ha pogut emprendre sense patir canvis de llei amb cada nou govern, de forma oposada al que succeeix a Espanya. El governador del Banc de Portugal va argumentar que la revolució educativa era fruit d’un canvi estructural, gràcies a la introducció de polítiques de suport financer familiar en les quals s'estableix com a condició la continuïtat escolar d’infants i adolescents. I va concloure, categòric, que l’estabilitat financera del país produeix un “clima de confiança” a l’interior i a l’exterior que es tradueix en un “flux d’inversió en tots els sectors”.
No hem comès els errors del Regne Unit amb el Brexit ni hem generat la pressió sobre els preus com Estats Units al 2020 amb l'Administració Biden. Això significa que Europa és una font d'estabilitat al món.
Mário Centeno
TAULA RODONA D'ECONOMIA
Robin Brooks, chief economist Institute of International Finance
Alicia García Herrero, chief economist for Asia Pacifica at Natixis
Ángel Gavilán, director general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya
Moderada per Oriol Aspachs, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia
Després d’una introducció del moderador Oriol Aspachs, els ponents van exposar la seva visió sobre l’estat actual de l’economia en diversos territoris. Robin Brooks va centrar la seva intervenció en els Estats Units, Alicia García es va focalitzar en la Xina i Ángel Gavilán es va fixar en Europa. Des del punt de vista de Brooks la situació de l’economia nord-americana “és complexa” i hi ha diversos indicadors preocupants, com la caiguda constant del preu del petroli “des de fa temps” o la paràlisi de la borsa, que “no està fent res, és plana”. En aquest sentit, va mencionar la “gran sorpresa” de la crisi de Silicon Valley Bank i va advertir de les previsions de recessió per a la resta del 2023. Brooks, que va considerar que es podria produir una baixada pronunciada dels tipus d'interès abans que acabi l’any, va destacar que la Reserva Federal preveu una inflació subjacent als Estats Units del 3’6% a finals de 2023, però que, segons els seus càlculs, aquesta podria ser més baixa, del 2’9%.
En el cas de Xina, on la política de “Covid 0” ha condicionant l’economia, Aspachs va recordar que el creixement d’aquest any està sent inferior al que s’esperava i que l’economia del gegant asiàtic està en una situació de “debilitat”. Per analitzar aquest escenari, el moderador va cedir la paraula a Alicia García, que va confirmar “la baixa demanda” que encara hi ha a la Xina pels efectes del tancament de les fronteres i pel bloqueig de moviments interiors fins desembre del 2022. Això es produeix tot i els esforços del Govern xinès per reactivar l’economia el 2023, amb la reapertura del país i la “reanimació del sector immobiliari”. L’estancament de Xina, va argumentar García, és beneficiós a nivell mundial per baixar la inflació, però negatiu per al creixement, ja que aquest país representa el 25% de l’economia global. La ponent va destacar que no s’estan recuperant les inversions i que es manté la baixada de les exportacions xineses en molts sectors. Considerant això, va advertir que el món “s’ha d’acostumar” a aquest panorama, on Xina ja no és una de les grans potències de creixement mundial, tal com ja li va passar al Japó als anys noranta. El problema, va plantejar García, és que no està clar “quin país prendrà el relleu” a Xina en el creixement perquè, tal com apuntava Robin Brooks en la seva intervenció, Europa i Estats Units no estan en la millor disposició per fer-ho. Ara bé, ella mateixa va mencionar el pes cada cop més gran que tenen les economies del Japó, la Índia i els països del sud-est asiàtic en el creixement global.
Oferint una mirada més optimista, Ángel Gavilán va celebrar que les previsions econòmiques negatives de finals del 2022 no s’hagin complert i que les famílies i les empreses d’Europa hagin demostrat una gran capacitat de “resiliència”. Tot i que va concedir que les taxes de creixement d’aquest 2023 estan sent “modestes” a la zona euro, va considerar que les previsions de l’Eurosistema són ara millors i que durant la resta de l’any pot haver-hi una “recuperació gradual” amb un creixement mitjà de l’1’5%. Gavilán va lamentar, això sí, que les taxes d’inflació subjacent seguiran sent elevades i va indicar que no s’arribarà a la xifra desitjada pel Banc Central Europeu del 2% fins a finals del 2025. També va advertir que la política monetària del Consell de Govern del BCE estarà condicionada per l’evolució de les dades financeres i va advertir que darrerament “hi ha una dissociació entre les perspectives dels mercats i la comunicació dels bancs centrals”.
En el torn de preguntes del moderador, va aparèixer el paper clau que la Guerra d’Ucraïna té en l’economia global. Segons el parer de Robin Brooks, “estem, bàsicament, en una guerra econòmica contra Rússia” i és clau analitzar quin tipus d’estat és el que lidera Vladímir Putin. Rússia, va ressaltar Brooks, forma part del grup de “països amb superàvit en el seu compte corrent” i això significa que “ells exporten més del que importen”, tal com passa en altres estats de gran pes com la Xina o l’Aràbia Saudita. Per tant, va exposar el ponent, les sancions financeres a determinats bancs russos que s’han establert des d’Occident “són completament ineficients” perquè els països acaben comprant igualment a Putin el petroli i el gas que necessiten per altres vies. Això acaba provocant que Rússia “tingui molt de finançament” i pugui seguir en guerra durant molt de temps.
Sobre les mencionades sancions, Alicia García va apuntar que potser no estan funcionant amb Putin, però sí estan tenint un “efecte mirall eficaç sobre la Xina”, ja que el país asiàtic ha entès que “hi ha un risc de parcial aïllament”. La ponent també va detallar que, més enllà de l’impacte d’aquestes mesures polítiques, “hi ha una realitat empresarial” diferent a la de fa uns anys perquè en aquests moments Xina “creix menys”, és un país “més complicat” i les despeses són més elevades “pel gran augment de salaris” dels treballadors. Això suposa que algunes grans companyies estiguin optant per estratègies de “de-risking” i que, en determinats sectors, s’estigui “reestructurant la cadena de producció” desplaçant-la a altres països més econòmics com Vietnam, la Índia o Tailàndia. Tot plegat pot suposar, en paraules de García, un creixement de la inflació pels costos de la reestructuració.
En l’últim bloc de la taula rodona, Ángel Gavilán es va centrar en l’economia espanyola apuntant que la taxa de creixement per al 2023 estarà per sobre del 2% i que la inflació mitjana de l’any podria quedar al voltant del 3%. De totes maneres, va advertir que al 2024 es produirà un repuntament de la inflació per un “efecte mecànic”, ja que deixaran d’estar vigents diverses mesures que s’han pres per controlar-la. Més enllà de l’actualitat, el ponent va voler oferir una mirada més a llarg termini per lamentar que l'economia espanyola “no ha convergit amb la renda per càpita de l'euro” des de la crisi del 2008 i que això es deu a dos motius estructurals: “la baixa productivitat persistent i la baixa taxa d’ocupació”. Davant d’aquest panorama, Gavilán va demanar “solucions estructurals de consens, amb vocació de permanència” i va fer referència a l’àmbit educatiu com un dels sectors que cal abordar “sense dilació i amb ambició” a Espanya, ja que estem en un país amb una “taxa d’abandonament escolar per sobre de la mitjana de l'euro”.
A vegades els mercats son irracionals. Tenen modes passatgeres pel que potser estan equivocats. Crec que el panorama en l'aspecte econòmic és bastant complicat.
Robin Brooks
A Àsia hi ha dos assets: Xina i la resta. No ens podem oblidar de la resta ja que és on estará el creixement a llarg termini i on hem hem d'estar pensant en com hi arribarem.
Alicia García Herrero
L'economia espanyola segueix sent una de les economies amb una taxa d'abandonament escolar més alta dins de la eurozona, amb un 4% de taxa major respecte a la mitja. Això és una cosa que hem d'abordar sense dilació i amb molta ambició.
Ángel Gavilán
TAULA RODONA BANCA
Sessió moderada per Núria Mas, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia
José Ignacio Goirigolzarri, president de CaixaBank
Fernando Restoy, president del Financial Stability Institute, BIS
José Viñals, president de Standard Chartered
Les transformacions geopolítiques i els riscos de fragmentació que poden condicionar els fluxos de capital, el paper de la governança en la gestió d’entorns altament volàtils, l’imperatiu de la reputació i la confiança, l’excel·lència en el servei i l’enfocament al client, el rol de la supervisió i la regulació públiques, els riscos potencials associats al creixement intens dels tipus d’interès, el model de negoci tradicional confrontat amb la competència de les fintech i les big tech, sense oblidar els efectes de les recents crisis de liquiditat a Estats Units (amb els casos paradigmàtics del Silicon Valley Bank i el First Republic) i les noves tecnologies disruptives, constitueixen aspectes a considerar de la realitat en què viu immers el sector bancari. Un apropament polièdric a partir del qual Núria Mas, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia, va convidar els ponents a dialogar.
---
Des de la premissa que “la banca té una missió social important que requereix l’assumpció de riscos” i que l’augment dels tipus d’interès genera “efectes adversos” sobre la situació patrimonial de les entitats, Fernando Restoy, president del Financial Stability Institute, va emfasitzar que “el model de negoci de les entitats europees està menys exposat als riscos de tipus d’interès” si es compara amb altres jurisdiccions. Ho va atribuir al model de banca europea “més estrictament comercial” i al paper de la regulació, tota vegada que “la pràctica totalitat d’entitats està sotmès a Basilea III”, en contra del que passa a Estats Units, on “només alguns bancs de gran dimensió” hi estan supeditats. Va dir que “la regulació basada en els requisits de capital o liquiditat no es mou amb prou agilitat” en una realitat complexa en què “el que és important és controlar i evitar que es construeixin models de negoci que no siguin prou sostenibles”.
En matèria de supervisió, Restoy va lloar que “la seva efectivitat i qualitat s’han incrementat per la creació de la unió bancària i, en particular, del mecanisme únic de supervisió” de la Unió Europea (UE), si bé va admetre “algunes àrees de millora” en governança i gestió del risc.
El negoci bancari i la “transcendència ètica”
José Ignacio Goirigolzarri, president de CaixaBank, va referir que “principis i valors, conceptes de transcendència ètica”, són part fonamental de l’estratègia d’una organització bancària, i que el Consell d’Administració té una “enorme responsabilitat” en la seva definició. Va parlar també de “transcendència social” del projecte, mentre reconeixia que el conjunt del sector a Espanya s’havia vist “molt afectat en la seva imatge i reputació” a causa de la crisi financera del 2008. En el seu parer aquesta màcula tenia una arrel multifactorial: en primer lloc, perquè el sector “no va poder complir la seva funció, sense capital ni liquiditat per servir a la societat”; en segon lloc, perquè en alguns casos es van produir “pràctiques no ortodoxes”; i per últim, per la “gran litigiositat” que es va donar coincidint amb el desenvolupament posterior de la crisi.
Però “la situació actual és molt diferent”, va prosseguir. Mercès als “esforços del sector i també del Banc Central Europeu”, en el context de la pandèmia sanitària la banca va estar “prop de les empreses i les famílies”. Les pràctiques de govern corporatiu en el sector han canviat de “forma radical” en la darrera dècada, va estimar Goirigolzarri.
Sobreviure i prosperar
José Vinyals, president del banc Standard Chartered, va dir que “les tensions en geopolítica han crescut i és probable que vagin en augment”, el que “col·loca els bancs en una situació delicada”. “Cal parar atenció de forma continuada a l’evolució de les tensions geopolítiques i veure com s’incorporen aquestes anàlisis en la gestió dels diversos riscos”, va alertar. Sense oblidar la rellevància de la “política de comunicació”: “si falles aquí, això pot generar seriosos problemes”, va advertir.
En la seva intervenció, Vinyals va argumentar que els bancs internacionals amb presència en diversos països i interessos en múltiples jurisdiccions s’enfronten a dia d’avui a una situació “difícil de governar” com a conseqüència de “la incertesa i la velocitat amb què s’esdevenen els canvis”. Des d’aquesta òptica, va indicar que “tota institució global ha d’estar preparada per ser resilient davant marcs adversos i ser àgil per aprofitar les oportunitats que venen en diversos escenaris”. Dit amb altres paraules, es tractaria de “sobreviure i prosperar”.
“En aquest món multipolar, si es té el talent, la tecnologia, l’agilitat i els models de negoci i les xarxes, és possible adaptar-se per afavorir la connexió dels distints pols i aprofitar les oportunitats de negoci. Si es naveguen bé els reptes, es poden aprofitar també les oportunitats”, va sentenciar el directiu del banc internacional.
El repte del fons de garantia de dipòsits comú a Europa
En un altre moment de la sessió, Goirigolzarri i Restoy van posar sobre la taula la necessitat d’avançar en el projecte del fons de garantia de dipòsits comú a Europa i també de donar resposta al “problema no solucionat” que representa el fet de dotar de liquiditat a un banc que “sent solvent” entra en “turbulències de liquiditat”. En aquesta segona qüestió, el president del BIS va lamentar l’absència a la UE d’un “equivalent” del Tresor americà o britànic i es va plànyer que “tot el que suposa mutualització a Europa topa ràpidament amb dificultats polítiques”.
Model de negoci i negoci obert a nous jugadors
Davant la creixent presència de les fintech i les big tech en l’activitat tradicionalment exercida per les entitats bancàries, Vinyals va analitzar que “anem cap a un panorama en què ambdós bàndols competiran, però també en què hi haurà o, de fet, ja hi ha aliances”. Sigui com sigui, va reflexionar que “els bancs hem de ser molt més àgils i lleugers en les nostres estructures de costos” en el context d’aquesta competència amb les bigtech i que “caldrà innovar”. De forma simultània va defensar que en el segment de la banca retail les entitats del sector compten amb l’avantatge competitiu que, en la seva opinió, representen els actius de “la confiança i la bona governança”.
Per la seva part, Goirigolzarri va pronosticar que “en els propers cinc anys el gran camp de competència s’establirà en els mitjans de pagament” i va defensar la idea que “el sector no ha de perquè limitar-se als productes financers tradicionals, sinó que a la banca se li obren camps molt importants en la generació d’ecosistemes o de plataformes obertes”. “No és bo pensar en estratègies defensives”, va sostenir.
El paper de les polítiques públiques
Fernando Restoy va esquematitzar que “en l’àmbit de les polítiques públiques, davant els actuals desafiaments del sector i després de l’aplicació de Basilea III, la prioritat passa per implementar de forma adequada la regulació que ja tenim amb caràcter més general, és a dir, a més entitats i més jurisdiccions, i també focalitzar en la supervisió, on hi ha molt marge de millora”.
Restoy també va referir-se al “canvi estructural” que, possiblement, s’estaria produint en el camp dels dipòsits bancaris, com a conseqüència de la capacitat que tenen les xarxes socials per difondre rumors amb rapidesa i per la facilitat amb què es poden moure els diners des dels mòbils: “la base de dipòsits de les entitats bancàries és, de sobte, més inestable que en el passat”. I “si admetem això com a cert, hem de replantejar moltes coses: no només la regulació i la supervisió, sinó els mateixos fonaments de negoci de la banca comercial, que depèn de manera crucial de l’estabilitat de la base de dipòsits”, va compartir amb l’auditori de la sessió.
La banca té una missió social important que requereix l'assumpció de riscos. El seu negoci consisteix en la transformació de riscos, s'emet una sèrie de passius molt líquids i a curt termini amb els que inverteix actius a llarg termini. Aquesta transformació de riscos, evidenment, la banca ha d'assumir, ha de recollir en el seu balanç una sèrie de riscos.
Fernando Restoy
Qualsevol institució global, i de qualsevol tipus, ha d'estar preparada per fer dues coses: ser resilient davant escenaris adversos que es poden manifestar i tenir a la vegada la agilitat per aprofitar les oportunitats que venen en diferents escenaris. No només sobreviure, sinó també prosperar.
José Viñals
Per a que un projecte sigui sostenible en el temps, en primer lloc, ha de tenir una rentabilitat adequada, per damunt del seu cost de capital i, en segon lloc, necessita el més important, el tresor fonamental, que son clients satisfets.
José Ignacio Goirigolzarri
DIÀLEG AMB JOSÉ LUIS ESCRIVÁ
José Luis Escrivá, ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
Moderadora: Teresa Garcia-Milà, vicepresidenta del Cercle d’Economia
La recent reforma de sistema públic de pensions va ser el centre d’aquesta sessió, en la qual la vicepresidenta del Cercle va traslladar inicialment al ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions els dubtes que institucions com el Banc d’Espanya o l’AIReF han mostrat sobre la seva viabilitat a mig termini. En paraules de Garcia-Milà, “va faltar un debat públic de qualitat, i amb estimacions d’impacte sobre diferents escenaris per abarcar més consens” abans d’abordar l’esmentada reforma i, en aquest sentit, va considerar que la revalorització automàtica de les pensions segons l’IPC pot afectar la competitivitat de les empreses. Des del Cercle, s'ha considerat en una nota d'opinió que hi ha una “falta de sostenibilitat” en la reforma i que no s’ha tingut en compte la “justícia intergeneracional”.
- - - -
En la seva intervenció, José Luis Escrivá, va defensar que el Govern espanyol sí ha actuat des del consens gràcies a la “metodologia del Pacte de Toledo”. Segons el ministre, aquesta institució “transcendeix la lògica partidista” i permet abordar polítiques de llarg recorregut. Seguint amb el seu argumentari, va apuntar que “gairebé tot el que es decideix al Pacte de Toledo comporta un acord complet amb els agents socials. Aquest ha estat un procés de tres anys. Sincerament, tothom ha tingut la capacitat d'expressar-se a través d'agents socials o del Parlament”, va ressaltar. A més, va afegir que el procés de reforma es va incorporar al Pla de Recuperació de forma acordada amb les autoritats europees competents: “Poques polítiques han passat més filtres”, va concloure Escrivá.
Sobre la viabilitat de les pensions del futur, que podrien generar més pressió fiscal i despesa pública, el ministre va advertir que les majors dificultats sorgiran a les dècades dels anys quaranta i cinquanta “quan es produirà un gran increment de persones jubilades, dels anomenats baby-boomers, ja que és una generació molt àmplia que ha deixat una de més estreta i això genera una certa tensió al sistema”. Segons les seves previsions, es produirà “un augment de la despesa pública del 3% del PIB”, però el sistema es tornarà a destensar als anys setanta perquè “la generació posterior és de mida semblant a la dels que tenen ara entre 35 i 50 anys i es neutralitzarà, per la qual cosa no afecta els molt joves”. Per rematar el seu argumentari, va considerar que “els que es jubilin en el futur encara tindran millors condicions que les actuals. És una reforma més favorable per als més joves”.
Escrivà va contraposar la reforma de l’executiu espanyol amb la del 2013, en la qual s’emprava l’Índex de Revalorització de les Pensions (IRP), que no contemplava la inflació i provocava “una pèrdua del poder adquisitiu” dels pensionistes. El ministre va considerar que amb la nova modificació Espanya segueix el criteri europeu, on la majoria d’estats busquen maneres de revaloritzar les pensions. A més, va recordar que la pensió màxima espanyola és “de les més baixes” d'Europa i, per això, va considerar que “tenim pensions molt ajustades”. Igualment, va ressaltar que el “cost laboral” de les empreses per les pensions segueix sent més baix que la mitjana europea i molt més baix que països com França.
El ministre també va defensar que no cal elevar l'edat legal de jubilació, que actualment se situa en els 66 anys i mig. Ara bé, sí va defensar fer esforços per aconseguir igualar aquesta edat legal amb efectiva, aquella en la qual es jubilen realment les persones a Espanya. Per això, Escrivà va defensar la implementació d’incentius i penalitzacions per afavorir que els treballadors triguin més anys a jubilar-se, especialment en el cas de les persones que compten amb millors salaris i que alhora tenen una esperança de vida més alta. Segons el seu parer, aquest “és el mecanisme més potent" per reduir despeses.
Al ser preguntat sobre l'Ingrés Mínim Vital, el ministre va reconèixer que totes les prestacions estan subjectes a la problemàtica de no arribar a qui haurien d’arribar. A més, va mostrar la seva preocupació davant d’aquest ajut, ja que quan les prestacions van dirigides a persones vulnerables sovint la qualitat de la cobertura és més baixa. Tot i això, Escrivá va explicar que s’han activat mesures per resoldre la problemàtica, com les tasques d'acompanyament a persones vulnerables per sol·licitar la prestació dels serveis socials dels ajuntaments o l’enviament de 100.000 missatges telefònics a famílies que no han demanat l’ajuda, però tenen les condicions per a sol·licitar-la.
Pel que fa a la immigració, Escrivà es va mostrar favorable a un millor ajustament de l’oferta i demanda laboral a Espanya per facilitar la integració de les persones que arriben de fora del país en fluxos migratoris. En aquest sentit, va considerar un repte europeu aconseguir que aquella migració de caràcter irregular es transformi progressivament en una migració regular, endreçada i segura. “Per això, s’ha de treballar amb els països d’origen” per abordar qüestions de caràcter social i no limitar-nos a la lluita contra les màfies migratòries.
La reforma laboral va ocupar els últims minuts del diàleg i Escrivá va demanar a l’audiència que no es facin judicis prematurs sobre aquesta. Així, va posar en valor la millora de les dades de l’atur a Espanya després de la pandèmia amb la creació d’1.200.000 llocs de feina des d’aleshores. “La reforma s’ha situat molt per sobre de les expectatives i previsions que hi havia. S’ha generat el doble d’ocupació, i en sectors en els quals Espanya era deficitària. Això suposa que els ingressos a la Seguretat Social creixin en un 9%”, va emfatitzar. En aquest sentit, va defensar que la gran contribució de la reforma ha estat “la substitució dels acomiadaments massius i contractes curts per flexibilitat interna i més protecció”.
El gran problema del mercat de treball espanyol és una taxa estructural d'atur alta però, en dades d'ocupació, hem creat 1.200.000 llocs des de que va començar la pandèmia.
José Luis Escrivá
DIÀLEG AMB PERE ARAGONÈS
Diàleg amb Pere Aragonès, president de la Generalitat de Catalunya
Moderat per Jaume Guardiola, president del Cercle d’Economia
Jaume Guardiola va agrair al president de la Generalitat, Pere Aragonès, la seva presència a la Reunió poc després dels comicis municipals i de l’anunci d’eleccions generals anticipades. També va voler elogiar l’aprovació dels pressupostos catalans per al 2023, tal com s’havia demanat des del Cercle en una nota d’opinió de novembre del 2022. Igualment, Guardiola va valorar positivament l’evolució post pandèmia de l’economia catalana. Tot i això, el president del Cercle va lamentar la disminució de la renda per càpita a Catalunya en els últims vint anys i va reclamar una millora de la competitivitat per estar al nivell d’altres regions d’Europa.
En la seva introducció, Guardiola va insistir en dues demandes recurrents per a Catalunya: la millora del finançament de la Generalitat i el dèficit acumulat d’inversió per part de l’Administració central. També va defensar un increment futur de competències del Govern català en àmbits com les energies renovables o les infraestructures de l’aigua, a més de promoure el projecte estratègic d’ampliació de l'aeroport de Barcelona, que hauria de poder conservar l’ecosistema del Delta del Llobrega i alhora millorar la connectivitat de Catalunya.
---
Un cop finalitzat el parlament del president del Cercle d’Economia, va prendre la paraula el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, qui va aprofitar la seva intervenció per posar de manifest l’acció del seu executiu. Davant de tots els assistents, va explicar com el Govern acompanya al teixit productiu, afronta els grans reptes de país, i com s’està treballant per generar prosperitat compartida.
En aquesta mateixa línia, Aragonès va fer un breu repàs de les seves últimes intervencions a la Reunió del Cercle, recordant les demandes i propostes assolides pel seu Govern. Va començar recordant la definició, ara ja fa dos anys, de les línies mestres de mandat: la transformació social, verda, feminista i democràtica. Alhora va destacar la demanda d’un pacte de rendes en l’àmbit estatal i els grans esforços que s’han dut a terme en combatre la forta inflació del 2022 a causa de la invasió d’Ucraïna. Tot seguit, va fer esment al Pacte Nacional per la Indústria, assolit l’any passat, i a l’acceleració de la transformació a Catalunya de projectes estratègics com el xip europeu i la producció d'hidrogen verd, gràcies als fons europeus.
Com a president de la Generalitat, també va voler ressaltar “la necessitat de creure en el nostre propi país, de reforçar l’autoestima col·lectiva”, apuntalant les enormes capacitats de Catalunya i de fer valdre aquesta mirada positiva sobre l’economia catalana. Aragonès va mostrar-se contrari als anhels pessimistes que envolten Catalunya, i va lamentar que aquest discurs “derrotista” suposa un “peatge” en forma de reputació negativa. “Si no creiem els catalans i catalanes en el nostre teixit productiu, qui hi creurà?”, va apuntar. Així doncs, Aragonès va voler destacar el canvi de rumb en el model econòmic català respecte al “model neoliberal” espanyol dominant de fa vint anys, ja que, al seu parer, aquell creixement no és el camí a seguir perquè es va produir amb l’arribada de capital estranger dirigit a sectors de baix valor afegit. Així, va defensar que Catalunya no pot abandonar la indústria per una terciarització de l’economia que imposi el turisme massiu low cost, l’especulació immobiliària i el creixement del sector financer per damunt de les seves possibilitats. “Aquest model no és el nostre, i no pot tornar”, va acabar.
Davant d’aquest escenari, Aragonès va alertar de “l’amenaça” que suposaria per a Catalunya als propers comicis estatals l’arribada al govern central del Partit Popular i de VOX. En conseqüència, va manifestar la proposta de creació d’un gran front democràtic, d’una candidatura conjunta, que asseguri la mobilització i que obligui a una entesa. “Es tracta de fer una aliança àmplia, de fons, que inclogui el màxim de gent possible per defensar Catalunya i els consensos del nostre país. Cal trobar aquesta fórmula amb unitat i fermesa”, va reflexionar. Més enllà de la dimensió política, va destacar el risc de tornar a un model de creixement que només va donar fruits pocs anys, i del que avui dia encara paguem les conseqüències. Aragonès va fer menció a la dificultat de reversió de les polítiques d’austeritat posades en marxa a l’estat espanyol anys enrere, època que va estar caracteritzada per la fuga de talent, la precarització laboral, els desnonaments, l’atur i el desballestament dels serveis públics. “La creació de riquesa no ha d'expulsar la ciutadania, s'ha de traduir en més oportunitats, més benestar i més prosperitat per tothom”, va concloure.
D'aquesta manera, el president de la Generalitat va insistir reiteradament en el fet que “no podem acceptar que es parli d'estancament de l’economia catalana”. I per això va sostenir les seves premisses en dades, com una inflació per sota de la mitjana, i amb unes previsions de creixement per a Catalunya durant el 2023 que se situen en un 1,7% del PIB. A més, el creixement del PIB ha sigut de l’1,2% intertrimestral, diferenciant positivament Catalunya dels països de l’entorn i de la zona euro. En termes interanuals el creixement és del 3%. Finalment, va comentar que l’economia catalana ja supera en un 1,5% els nivells previs a la pandèmia del PIB, i que avui dia Catalunya gaudeix d’un mercat laboral sòlid i estable amb una afiliació del 3% interanual: “mai hi havia hagut tanta gent treballant a Catalunya com avui. La taxa d’atur està a nivells previs del 2007”, va ressaltar.
Un cop superades les crisis del 2007, del Covid, i de l’actual inflació, el president va definir els tres grans reptes de país als que Catalunya ha de ser capaç d’afrontar per esdevenir més resilient: el canvi climàtic, el tecnològic i el demogràfic. “Ho hem de fer a la catalana, enfortint la cohesió social, generant oportunitats arreu, creant prosperitat per a tothom i fent progressar la nostra cultura i la nostra llengua”. També va voler definir la transició energètica i la reindustrialització com els dos principals objectius del Govern, amb inversions al llarg del territori per millorar la seva prosperitat econòmica.
Si volem captar inversions i generar oportunitats, hem de valorar aquesta mirada positiva en l’economia del país, en cap cas autocomplaent, però reconeixent els elements positius que tenim sobre la taula.
Pere Aragonès
