Ens ha deixat Enric Corominas Vila, soci fundador del Cercle d’Economia, del qual va ser president a finals de la dècada dels 80, responsabilitat des de la qual va impulsar la creació de la Fundació Cercle d’Economia que, posteriorment, també va presidir.
Enric Corominas va mostrar des de molt jove una empremta empresarial molt vinculada amb la industriosa ciutat de Sabadell. Responsable de l'activitat fabril familiar, va mantenir un vincle estret amb Banc Sabadell del qual el seu besavi, Juan Bautista Corominas, va ser el seu primer president i el seu germà, Joan Corominas, l'últim membre de la família a assumir la presidència del banc. La seva darrera etapa professional la va articular al voltant de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, com a membre del seu consell, així com d’altres companyies vinculades.
El seu compromís amb l'empresa el va traslladar també a l'àmbit institucional, participant activament a les principals institucions barcelonines, tant a la Cambra de Comerç com a Foment del Treball, si bé la seva gran contribució la va desenvolupar des del Cercle d'Economia.
Molts recordem la presidència, especialment pel seu posicionament a favor de l'entrada d'Espanya a l'OTAN, un exemple paradigmàtic de la personalitat i la manera d'entendre el sentit de la societat civil. El Cercle va ser l'única entitat privada que, obertament, es va mostrar a favor de la integració atlàntica. Considerava, i el temps li va donar la raó, que l'entrada d'Espanya a l'Aliança Atlàntica afavoriria l'estabilitat política i econòmica del nostre país, milloraria la seguretat col·lectiva i contribuiria a la consolidació de la nostra, aleshores, encara fràgil democràcia. Sens dubte, va ser una decisió encertada, encara que incompresa per amplis sectors de l'economia, que primaven els interessos partidistes a curt termini. Enric Corominas va defensar públicament la posició del Cercle en una època en què els representants de la societat civil optaven majoritàriament per acoblar-se i allunyar-se del soroll polític.
El seu lideratge, tan discret com efectiu, va permetre aglutinar persones i concertar interessos a totes les àrees en què es va involucrar. Així, a través de la Fundació Cercle d'Economia, va promoure la creació de la primera i principal universitat privada de Catalunya, la Universitat Ramon Llull, que va presidir després de la defunció del fundador, el cardenal Narcís Jubany.
Com a president del seu patronat, va cohesionar al voltant d'un projecte comú als diversos centres universitaris, alguns de llarga tradició, desenvolupant nous i ambiciosos projectes educatius compartits, així com dotant la universitat de diversos equipaments, des de residències d'estudiants i zones esportives a una nova seu del rectorat. Tot això va resultar fonamental per, respectant la diversitat i personalitat dels respectius centres universitaris, conformar una proposta educativa comuna.
També va destacar al món de l'esport, en la modernització institucional del qual es va comprometre activament, especialment com a president de la Federació Catalana de Natació i vicepresident de la Federació Espanyola; en temps recents, va presidir el Reial Club Nàutic de Barcelona, portat per la voluntat de preservar el seu llegat i, alhora, obrir l'entitat a la societat barcelonina.
Al Cercle ens deixa també una mostra d'una de les seves grans passions: l'art, especialment la pintura. La majoria de l´obra pictòrica de la nostra seu és donació d´Enric Corominas. Una manera de romandre en què va ser casa seva.
Però especialment us recordarem per haver estat una persona molt amigable, de tracte fàcil i amable; que se n'ha anat amb la mateixa discreció que va mantenir en els seus llargs anys d'activitat professional i institucional, deixant darrere seu un rellevant llegat empresarial, esportiu i educatiu.
Descansi en pau el bon amic Enric “Quique” Corominas.
Jaume Guardiola
President del Cercle d’Economia
Pedro Fontana
President de la Fundació Cercle d’Economia
