La guerra ha tornat a Europa. Ho ha fet com en els pitjors moments de la història del segle XX: deixant després de sí una reguera de dolor i irracionalitat, de frustració i contrasentit que recupera per al nostre present la barbàrie.
Des del 24 de febrer, Europa s'enfronta a una guerra d'agressió amb milers de morts i ferits, destrucció d'infraestructures i devastació completa de ciutats, desplaçaments massius de població civil i milions de refugiats. Un balanç de sofriment i violència que afegeix, fins i tot, crims de guerra i que qüestiona directament l'esperança civilitzada que representen els ideals de pau i cooperació que inspiren l'esperit d'Europa des dels tractats fundacionals de la Comunitat Econòmica Europea als nostres dies.
Lluny de sacrificar aquesta esperança, els europeus hem d'enfortir-la més que mai. La invasió d'Ucraïna és la prova més difícil que hem d'afrontar des de la Segona Guerra Mundial. Sens dubte, però també és una oportunitat decisiva per a aprofundir definitivament en la materialització del projecte europeista.
Aquest repte exigeix de tots valentia i responsabilitat a l'hora de prioritzar la salvaguarda del que significa Europa i els valors democràtics en el món. De fet, qualsevol altra consideració ha de subordinar-se a ella. Afortunadament, no estem solos. els Estats Units ha reafirmat el seu compromís històric amb la llibertat en el nostre continent. Aquesta circumstància no sols ha d'enfortir el vincle transatlàntic, sinó reprendre l'enteniment estratègic amb el Regne Unit i impulsar la col·laboració política, econòmica i militar amb la resta de les democràcies liberals en el món.
La guerra d'Ucraïna és un advertiment per a totes elles i, especialment, per a Europa, a qui Rússia ha posat en escac geopolític en tractar de dislocar no sols els fonaments socials de la nostra democràcia liberal i les bases econòmiques de la nostra prosperitat, sinó la raó mateixa d'un projecte assentat sobre el respecte a la dignitat humana, la primacia del dret i la salvaguarda de la pau.
Aquesta circumstància porta al Cercle d’Economia a demanar unitat en la defensa d'Europa. Unitat de les institucions, partits i agents socials que organitzen el conjunt de la societat civil del nostre país. A Catalunya i en tota Espanya. Però unitat, també, a Europa. La gravetat i urgència del moment present exigeix de tots els europeistes que comprenguem que el fonament del que defensem està amenaçat per la guerra desencadenada per Putin a Ucraïna.
Cal no oblidar que afrontem aquesta amenaça després de dos anys de pandèmia i amb una crisi econòmica i social molt profunda a la nostra esquena. La nostra societat està esgotada per tot el viscut fins ara. La pau social penja d'un fil i els malestars són nombrosos i complexos. Per això , la unitat ha de ser exemplar i un revulsiu de confiança que ens retorni la capacitat de creure en nosaltres mateixos en defensar sense fissures allò que volem continuar sent: demòcrates europeus.
L'experiència col·lectiva de la pandèmia ha de ser-nos d'ajuda. Màximament quan Europa ha sabut estar a l'altura de les circumstàncies i ha demostrat que podia lluitar contra el virus i les seves conseqüències socials i econòmiques amb responsabilitat cívica, solidaritat i cooperació a tots els nivells. L'èxit de la nostra capacitat de recerca i desenvolupament de vacunes, la solvència dels nostres sistemes de salut, l'eficaç vacunació de la població, la mutualización dels efectes socials del cessament d'activitat associat als estats d'alarma i l'adopció de les mesures de reactivació econòmica com els fons Next Generation, entre altres iniciatives, constitueixen un balanç d'encerts que demostra que Europa és un èxit malgrat les dificultats.
Per tot això, estem en condicions d'afrontar, amb una sòlida base de cooperació i solidaritat acreditada excepcionalment aquests dos últims anys, el repte addicional d'una invasió com la que sofreix Ucraïna. No tenim dubte que el seu poble i el seu govern mereixen la nostra solidaritat. Això significa que el Cercle recolza sense objeccions a la Unió Europea en el seu suport a un país germà i una democràcia germana com és Ucraïna. Hem d'estar al seu costat i protegir-la d'una agressió injustificada amb tota l'ajuda que necessiti per a resistir la invasió i restablir la seva integritat, amb l'objectiu de crear les condicions perquè cessin les hostilitats i s'abordi una solució negociada que posi fi a la confrontació bèl·lica.
Aquesta solidaritat ha d'abordar-se amb determinació i intel·ligència alhora. Ha de combinar accions molt diferents que contribueixin al fet que finalitzi la guerra al més aviat possible, però buscant una sortida pacífica que restableixi la primacia del dret sobre la barbàrie que comporta la seva vulneració.
La solidaritat que reclamem amb Ucraïna suposa continuar impulsant la política de sancions portada fins al moment. És més, en la mesura en què contribueixi a la fi de la guerra, cal aprofundir en elles malgrat les repercussions econòmiques i socials que provoca dins de les nostres fronteres. Per a mitigar els seus efectes negatius és imprescindible adoptar a Espanya una sèrie d'iniciatives que donin estabilitat interna al nostre país.
En aquest sentit, és indispensable salvaguardar la pau social de la nostra societat mitjançant la generalització d'una sèrie de pactes d'Estat que afectin l'energia, les rendes, la política fiscal i laboral i l'estat del benestar, així com la seguretat i defensa. No podem oblidar que la societat espanyola, en particular, està greument tensionada per corrents de malestar i crispació que expliquen l'avanç dels populismes i la polarització política. Alguna cosa que cal relacionar directament amb l'erosió del seu benestar i seguretat per culpa no sols de la pandèmia, sinó també per les nombroses crisis que suporta la societat catalana i espanyola des de 2008.
El Cercle creu que l'impuls i desenvolupament d'aquestes mesures passa per dedicar tota la nostra energia col·lectiva de país a donar seguretat a una Europa que està en perill. Alguna cosa que ha d'impulsar-se a partir dels consensos que fonamenten els valors que encarna el projecte europeu i que defineixen un interès general que ha d'inspirar totes i cadascuna de les respostes que hauran de contenir, les reformes, els pactes i acords d'Estat que necessitem per a sortir victoriosos i enfortits com a país després d'aquesta crisi geopolítica.
Cal no oblidar que durant anys el projecte europeu va estar sincronitzat amb el desplegament de la globalització i que, ara, el seu qüestionament exterior per part d'autocràcies i dictadures ens obliga a consolidar el projecte amb noves visions que integrin polítiques europees de defensa, energia, immigració i tecnologia, entre altres. És el moment per a això. Aquesta és també la nostra esperança política. La que manté viva, expectant, la victòria de l'europeista Emmanuel Macron davant el fantasma del replegament nacionalista. Una esperança que sentim vinculada al principi de subsidiarietat defensat en el seu moment pel president Pasqual Maragall, doncs, com sostenia: el que és bo per a Catalunya és bo per a Espanya, i el que és bo per a Espanya és bo per a Europa.
Espanya, gràcies a la seva posició geogràfica i la seva adhesió europeista, pot i ha de ser un actor rellevant en l'evolució futura del paradigma europeista. Ha de reivindicar no sols un ancoratge atlàntic i mediterrani dins del realineament que la pressió geopolítica en l'est i centre d'Europa planteja de cara al futur, sinó aprofitar la seva projecció a Àfrica, Amèrica Llatina i el món àrab. No serà senzill, però és necessari un esforç d'imaginació i reinvenció de les capacitats geopolítiques d'Espanya perquè està en joc el nostre futur com a país i com a societat.
En aquest esforç col·lectiu necessitem, com dèiem, aconseguir pactes d'Estat que garanteixin que l'economia geopolítica en la qual estem immersos i les decisions excepcionals que seran necessàries tinguin darrere un acord a l'altura del moment. Si, com deia Ortega, Espanya era el problema i Europa la solució, els espanyols, a través dels líders polítics i els agents socials, vam demostrar durant la Transició, amb els Pactes de la Moncloa, que sabem fer el que la situació exigeix. Una mostra de maduresa que ara hem d'actualitzar si volem que Europa continuï sent el projecte que tots estem d'acord a continuar fent nostre.
Precisament aquest és per al Cercle el compromís més profund i autèntic, que allotja en el seu si fundacional com a entitat de la societat civil. Un compromís europeista que neix dels seus valors originals i que tenim consciència que han de ser actualitzats perquè continuïn vigents. Per això, volem ser especialment enèrgics en la seva defensa. Com reconeix la Brúixola Estratègica aprovada pel Consell el 21 de març, el nostre continent és especialment vulnerable a la crisi geopolítica que ens ha posat davant la invasió d'Ucraïna. Els països europeus són una minoria democràtica en un món cada vegada més sotmès a l'autoritarisme. Vuit de cada deu persones viuen en el planeta sota autocràcies o governs en procés de ser-ho. Europa continua sent una excepció, encara que allotja en el seu si corrents socials poderoses que també desitgen solucions autoritàries.
Aquesta realitat tan hostil a la democràcia liberal i que evidencia la invasió de Putin d'Ucraïna, exigeix d'Europa un pas endavant com a actor internacional si volem continuar vivint sota governs que protegeixen la llibertat dels seus ciutadans. Això suposa que, al costat de l'esforç de combatre la crisi ecològica impulsant una economia descarbonizada, ara, a més, lluitem contra la crisi geopolítica que provoca l'auge global de l'autoritarisme. Un esforç addicional que no invalida el primer, sinó que el complementa.
Aquesta és la raó per la qual els fons Next Generation han de seguir destinats a reduir la petjada de carboni global, en la línia programàtica de la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, a qui enguany concedim el nostre Premi Europa. Però, també, aquests fons han de donar-nos seguretat en el procés descarbonizador en garantir la pau que necessitem per a afrontar aquest repte. Per a això, no sols necessitem incrementar la nostra despesa en seguretat per a protegir la nostra manera de vida, sinó també orientar la nostra economia cap a objectius geopolítics. Una obstinació realista que ha de fer-nos apostar, entre altres coses, per una sobirania tecnològica europea, perquè fabricar els nostres propis xips és tan important com defensar la llibertat d'informació en les xarxes socials o evitar el hackeo de les nostres infraestructures crítiques.
Moltes i difícils són les proves que estem afrontant les societats democràtiques en els últims anys. La guerra a Ucraïna probablement no serà l'última d'elles, però segur que dependrà de nosaltres que no sigui la definitiva. Per això és fonamental combatre la por de la guerra i apel·lar a l'esperança de la pau. De nosaltres dependrà que venci la segona. Entre altres coses perquè, com ens van ensenyar els clàssics, en el caràcter de l'ésser humà està el nostre destí. Avui, quan la invasió de Putin mostra el rostre més cruel d'una guerra que tracta de subjugar a tots els europeus, en el Cercle d’Economia estem convençuts que la confiança en la força imperible de la llibertat continua sent la millor garantia que continuarem trobant en ella el nostre destí.
