Competitivitat i internacionalització

L’evidència empírica ens indica que la capacitat d’internacionalització està relacionada directament amb el volum de l’empresa i la seva productivitat. Una empresa productiva i de grans dimensions té més probabilitats d’internacionalitzar-se que una de menys volum i productivitat. O, dit d’una altra manera, l’empresa centrada en mercats domèstics és més probable que sigui menys productiva que la majoria de les empreses exportadores.

Així ho recalca la professora d’Esade Carolina Villegas: “Segons els nostres estudis, la petita empresa es queda en l’àmbit domèstic, la mitjana que creix comença a exportar i la gran empresa inverteix directament a l’estranger. El volum de l’empresa està lligat correlativament i directament amb la productivitat i a l’exportació”.

A mesura que les empreses poden créixer, disposen d’eines per afrontar els costos fixos associats a la internacionalització i donar respostes a les necessitats per mantenir-se estables.

A Catalunya, com a la resta de l’Estat, el percentatge d’empreses exportadores encara és limitat, tot i que és similar al d’altres economies europees. El problema rau, bàsicament, en l’escassetat de grans empreses, en les quals el percentatge d’exportació supera el de les petites i mitjanes.

A Espanya el 2009 hi havia un 3 % d’empreses que exportava, una xifra que va arribar al 6 % el 2018. La mida de les companyies és un factor decisiu, perquè un 56 % de les grans empreses exporten, mentre que a les petites el percentatge és només d’un 3 %.

“Sortir a exportar és difícil, però el més difícil és mantenir les exportacions”, afirma Villegas. En analitzar la concentració, s’observa que només cinc empreses espanyoles acaparen gairebé el 10 % del total de les exportacions, mentre que les 500 companyies líders s’emporten el 53 % del mercat.

Quines són les barreres principals a la internacionalització de les petites i mitjanes empreses a Catalunya? La professora Villegas incideix en els factors següents:

  • El finançament de l’activitat internacional de l’empresa;
  • La falta de personal preparat;
  • La dificultat per identificar clients o oportunitats de negoci;
  • La dificultat per obtenir informació sobre mercats estrangers o per saber interpretar-la.

Si s’analitza la composició de les exportacions, s’observa que Catalunya i la resta de l’Estat exporten principalment a la zona euro, als Estats Units i a la Xina. Però, quina mena de productes i béns? Villegas destaca dos sectors líders: l’agroalimentari i el de l’automòbil, i en menys proporció el químic. “He analitzat la complexitat dels productes que exportem i cada any baixa; és a dir, cada any exportem productes amb menys valor afegit”, adverteix.

Una altra anàlisi important, segons Villegas, és la relació entre l’exportació i la productivitat. Així, destaca tres canals que poden millorar la competitivitat: més competència, més accés a la tecnologia i al coneixement i els Reallocation effects, en referència a dirigir els recursos cap a aquelles empreses més productives.