La tensió a la frontera ucraïnesa creix a passes de gegant. Més enllà de la tensió directa entre altres països, cal posar la lupa en la reacció de la resta d’actors internacionals. El govern anglès de Boris Johnson, qui afronta uns dies decisius en el seu mandat segons Eleni Courea (The New York Times), no ha dubtat en recolzar el seu històric soci nord-americà, un fet que ha sacsejat França i Alemanya, a ulls d’Anne-Sylvaine Chassany (Financial Times). En concret per Alemanya, que afronta la primera gran crisi internacional sense Merkel al capdavant, és un moment delicat. Guy Chazan i Max Seddon ha preparat al Financial Times un especial sobre el paper dels germans en aquest conflicte. Per la seva banda, Guideon Rachman, analitza al mateix diari qui són els socis, o admiradors, de Putin. Veurem com es resol el conflicte, Jonathan Guthrie, alerta que Europa no pot confiar en les armes per vèncer i que ha de buscar altres mesures per posar Rússia contra les cordes. Per ara, podem analitzar les primeres conseqüències del conflicte en forma de possible crisi de subministrament, tal com recullen Rhiannon Hoyle i Joe Wallace (The Wall Street Journal).
Però el conflicte ucraïnès no és l’únic amb què ha de lidiar el president Biden. Econòmicament, segueix sense controlar la inflació tot i les mesures de la Reserva Federal, qui segons Stephen S. Roach (Project Syndicate) comencen a ser com jugar amb foc. A més, comença a créixer la idea que està creixent de nou la bombolla immobiliària, tot i que Paul Krugman (The New York Times) creu que aquest cop és diferent. I políticament Biden s’encamina a les eleccions de mig mandat en un mal moment de popularitat. Trump segueix generant massa social. Derek Robertson (Politico) ha analitzat com ho ha fet en el darrer any en què no ha tingut compte de Twitter. En aquest context, el president busca rellançar-se políticament amb la designació d’una dona negra per a la Cort Suprema. Sobre el seu efecte, discuteixen Gail Collins i Bret Stephens (The New York Times).
Mentrestant, el món continua lidiant amb la pandèmia mundial de la Covid-19. Dos anys més tard, comencem a veure les primeres conseqüències severes. Minouche Shafik (Project Syndicate) recull els contractes socials que ha trencat la pandèmia. En altres casos ha enrederit processos important, és el cas de França que, tal com recorda Adrien Pécout (Le Monde), va molt tard en matèria d’energies renovables. Reptes recuperats i d’altres que apareixen.
Amb la col·laboració de: