El món postcovid des de la perspectiva empresarial

El vicepresident del Cercle d’Economia, Marc Puig, va presentar la sessió amb una xifra ben gràfica –“les tres empreses representades avui suposen un 25% de la capitalització borsària de l’Íbex 35”– i va convidar Ana Botín, José Mª Álvarez-Pallete i Pablo Isla a projectar les seves reflexions sobre l’impacte empresarial de la pandèmia, la responsabilitat empresarial, la sostenibilitat i Espanya.

“El món ha canviat”

La presidenta de Banco Santander va valorar que els objectius marcats per l’entitat en responsabilitat corporativa, canvi climàtic i digitalització “ja estaven ben definits abans de la pandèmia”, però que les circumstàncies havien accelerat el procés: “la percepció és que el món ha canviat. Sense la pandèmia s’hagués trigat molt més a arribar al mateix punt”.

El president d’Inditex va admetre que “l’any 2020 va ser clau per a la transformació estratègica” de l’empresa i que aquest va ser l’exercici del qual “se sentia més orgullós, amb diferència”. Va coincidir amb Botín en l’acceleració –“en venda online en és com si haguéssim avançat tres anys en un sol any”– i va defensar que la pandèmia exigeix “posar un focus global en la sostenibilitat”.

El president de Telefónica va admetre que “no havíem dissenyat la nostra xarxa de telecomunicacions per tenir la majoria de la població treballant, educant-se i veient vídeos des de casa”: “va ser una prova d’esforç enorme”, va sentenciar. I va situar com una tendència creixent i irreversible el paper de la intel·ligència artificial en la transformació de dades a informació de valor.

“L’empresa no és un ens aïllat dins la societat”

Els tres directius van coincidir en l’atribució d’un doble valor –empresarial i social– a la responsabilitat i a la sostenibilitat. Així, Botín va defensar que “no s’ha de veure la responsabilitat només en termes d’allò que és just; és que també és bo per l’empresa”. Isla va desvincular l’impuls de la sostenibilitat de l’emergència per la Covid-19: “crec que ja existia abans, però la pandèmia ha conferit una certa intensitat a l’impuls”, va argumentar. I Álvarez-Pallete va sintetitzar la seva posició amb la idea que “l’empresa no és un ens aïllat dins la societat, sinó que forma part d’ella: i si a la societat li amoïna la sostenibilitat, a l’empresa també l’ha de preocupar”.

En relació al rol de la dona al món laboral i, en particular, en càrrecs directius, Ana Botín va atiar la intervenció dels seus dos companys de sessió amb l’argument que “encara sou els homes els que maneu”. Pablo Isla va traslladar a l’auditori la realitat de la seva empresa: “la nostra és una empresa substancialment femenina i amb una bretxa salarial positiva en favor de la dona”. José Mª Álvarez-
Pallete va incidir en aquelles mesures que “facin compatible la vida laboral i la vida familiar” com a element que pot contribuir a reduir la bretxa de gènere. “Incorporació de la dona amb plena normalitat”, en definitiva, van convenir tots tres.

Espanya: entre la confiança i l’autocomplaença

El darrer bloc va centrar-se en Espanya. El president d’Inditex va afirmar que “el sector empresarial espanyol ha estat a l’altura en un moment molt difícil des de tots els punts de vista”. Per al president de Telefónica, “el gran desafiament que tenim com a país no és només la digitalització sinó un ús eficient d’aquesta”. La presidenta de Banco Santander va indicar que “Espanya és un dels països millor posicionats en infraestructures de comunicació gràcies a les inversions realitzades en els darrers anys pels diversos operadors”.

Voleiant per damunt de les reflexions dels tres directius –fons europeus, competitivitat, dimensió empresarial, marc regulador i fiscal– va materialitzar-se un horitzó marcat per la “confiança” en el país. Sempre que no es caigui en “l’autocomplaença”.