L’alcadessa de Barcelona, Ada Colau, va iniciar la ponència indicant que era “un motiu de joia” que la Reunió del Cercle d’Economia tingués lloc per primer cop a la ciutat. “Desitjo que sigui la primera moltes”, va dir convençuda.
En la seva anàlisi de l’inici de sortida de la pandèmia, va parlar de “motius objectius per a l’optimisme” que serviran per “impulsar la ciutat de Barcelona i tirar endavant el país” i fer-ho “amb tota la seva gent, sense deixar ningú enrere”. I va posar en valor un procés de vacunació que “avança a bon ritme” gràcies a “l’extraordinària tasca” del servei públic, els treballadors públics i el món de la ciència i la recerca.
“Durant la pandèmia –va recordar l’alcaldessa– des de Barcelona ens hem bolcat en l’ajuda al conjunt de la població i, en particular, als sectors econòmics més afectats” amb l’ús de programes específics que, com “l’urbanisme tàctic”, han permès “ampliar amb temps rècord” les terrasses de la restauració. “I tot plegat amb un amplíssim consens municipal”, va aplaudir.
Una mirada social
Colau va insistir en la prioritat assumida “d’avançar, ajudar els sectors econòmics més afectats, crear riquesa i llocs de treball” i fer-ho des d’una “mirada social”. Una perspectiva aquesta que va voler exemplificar amb la inversió de 300 milions d’euros vinculada al Pla de barris i amb una política d’habitatge “capdavantera en la producció de lloguer social” en el context estatal.
“No volem inversions especulatives en matèria d’habitatge”, va reblar. I va ressaltar, en aquesta mateixa matèria, la “col·laboració públic-privada a través de l’operador metropolità”.
L’alcaldessa va considerar meritori el fet que “des de l’administració municipal no només hàgim atès l’emergència de la pandèmia, sinó que hem seguit amb la planificació a mitjà i llarg termini”. I ho va concretar amb l’obra pública impulsada pel consistori –“l’administració de Catalunya que més obra ha licitat durant el darrer any i mig”, va precisar– i amb plans urbanístics en diversos districtes de la ciutat.
“Som una ciutat oberta”
Ja en matèria econòmica o de model de ciutat, Colau va asseverar que “som una ciutat oberta; volem que ens visitin i desitgem recuperar turisme”. Però va introduir-hi un matís: “no només volem turisme perquè durant la pandèmia s’ha demostrat que el monocultiu és temerari i que cal diversificar”.
En aquest punt va destacar els reptes i les oportunitats que representa per a Barcelona la transició cap a una economia verda i tecnològicament avançada. D’aquí les línies d’actuació municipals que, en coherència amb això, va referir Colau: impuls en el canvi de la mobilitat per ser capdavanters en l’electrificació i en la mobilitat sostenible; especialització en sectors punters i recuperació i millora de l’espai públic “de qualitat”. “Tot plegat en benefici d’una major cohesió social”, va apuntar.
L’alcaldessa va cloure la intervenció amb la idea que “a Barcelona se li reconeixen, a nivell internacional, les seves capacitats i la seva potencialitat”. Però va alertar que “una economia competitiva del segle XXI no s’assoleix repetint allò que ja es feia al segle XX: cal transformació amb innovació i sostenibilitat des de la responsabilitat compartida entre institucions, societat civil i agents econòmics i empresarials”.
