Sessió presidida per Javier Faus, president del Cercle d’Economia
Pere Aragonès, president de la Generalitat de Catalunya
El president del Cercle d’Economia, Javier Faus, va donar la benvinguda al president de la Generalitat, Pere Aragonès, tot destacant que es tractava de la primera intervenció “en clau econòmica” des de la presa de possessió com a president de la Generalitat i que, per això, la seva presència en el marc de la XXXVI Reunió havia generat una “enorme expectació”.
Abans de donar pas a Aragonès, el president del Cercle va recordar els afectats per la pandèmia del Covid-19 i va expressar el seu reconeixement a servidors públics i privats per la seva “activitat abnegada i essencial” en el període. També va retre un homenatge “als socis del Cercle que ens han deixat”.
En relació a uns eixos temàtics de la Reunió sintetitzats en “els reptes del nostre temps a Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa”, Faus va destacar que “és el moment d'actuar amb pragmatisme i excel·lència” i de “projectar el país que volem amb ambició després de deu anys de paràlisi”.
Distensió política: diàleg des del marc legal
Des d’un punt de vista polític, va advocar per una distensió del conflicte polític català i va remarcar el “suport” de la institució al diàleg, al marc legal i a qualsevol mesura emparada per l'ordenament jurídic que, com els indults, fomenti una solució que comporti una millora de l'encaix de Catalunya a Espanya. I va parlar d'un “futur de concòrdia, que sani ferides i superi els desacords; un demà en comú, en el qual tots ens reconeguem en la nostra diversitat”.
També va posar èmfasi en l'anomenada “tercera via”, basada en un finançament més just per a Catalunya, amb més inversions, així com el reconeixement de la realitat catalana a Espanya basat en un quart aspecte, el d'un model territorial més plural i dinàmic.
En clau econòmica Faus va centrar el seu discurs sobre la base d'un “eix social”, arrelat en el creixement econòmic sostenible, organitzat i ben planificat, alhora que rebutjava el decreixement i defensava més ambició en polítiques públiques “modernes i innovadores”.
--
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va començar la seva intervenció amb una referència a la pandèmia i a la vacunació: “o ens en sortim tot el planeta plegats, o no estarem tots protegits”.
Quant als efectes econòmics i socials de la crisi sanitària, el president de la Generalitat va reconèixer que aquesta havia intensificat unes tendències de fons a Catalunya que no eren alienes a les d’altres societats de l’entorn. I va citar, a tall d’exemple, el creixement de l’atur fins a una taxa “realment elevada” del 12,9%, l’increment de la precarietat vital de moltes famílies i els casos associats de desnonament, així com l’augment de les desigualtats educatives a Catalunya.
Aragonès va defensar una política pública d’habitatge “valenta” i que, en alguns casos, “cal una regulació del mercat per part de l’Administració”. Des d’aquesta òptica, va lamentar el recurs del Govern espanyol a la llei catalana de lloguer.
“Els elements claus de l’estat del benestar han d’estar ben finançats per garantir un funcionament adequat i uns serveis de qualitat”, va expressar, mentre reivindicava una nova governança econòmica, un augment de la productivitat i més redistribució.
Productivitat, “ús adequat” dels fons europeus i transició energètica
En allò que fa referència a la sortida de la crisi econòmica, el mandatari va advertir que “no podem basar la sortida de la crisi en una reducció dels sous”. En aquest context, va insistir en el rol preeminent de la productivitat i va posar el focus en els Fons Next Generation. Va advocar perquè aquests recursos econòmics vagin a projectes que suposin la transformació del teixit productiu i que no es destinin a una major despesa pública de les administracions: “aquesta no és la seva finalitat”, va proclamar.
El president va fer seu per a Catalunya un “creixement en valor” més que no pas “en volum” i va prioritzar el “capital humà” i la “innovació tecnològica”. Un creixement i una competitivitat global que només seran possibles des de la “cooperació entre el Govern de Catalunya i els ajuntaments metropolitans”, va argumentar. I amb el “compromís” de les administracions per l’emprenedoria, va reblar.
En el vessant impositiu va negar l’opció que Catalunya pugui convertir-se en un paradís fiscal i va defensar l’“harmonització europea” en alguns tributs, com per exemple en l’Impost de Societats. I en matèria mediambiental, el president de la Generalitat ho té clar: “el canvi climàtic no espera i cal fer front a la transició energètica”.
Màxima ambició política
Aragonès va recordar la seva intervenció en la Reunió del Cercle de l’any 2019 a Sitges: “és l’hora de la política, deia aleshores”.
Valent-se d’aquesta evocació, va manifestar que avui “som en l’oportunitat de vèncer l’immobilisme pel que fa al conflicte polític entre Catalunya i l’Estat i de superar una etapa de repressió”. “Cal una resolució en clau democràtica i sense demora d’aquest conflicte”, va urgir el president, que passa per “iniciar una etapa que vingui marcada pel diàleg i la negociació”. “Hem de poder defensar una solució al conflicte polític de Catalunya basada en l’autodeterminació”, ha conclòs.
