Sembla que, per fi, comencem a veure la llum al final del túnel pandèmic al qual ens vam endinsar fa més d’un any. L’arribada d’una etapa nova és un moment perfecte per fer balanç de la situació. Nouriel Roubini analitza a Project Syndicate quins són els països més avançats i els més endarrerits en el viatge dins el túnel. La Unió Europea ha celebrat una conferència sobre com encarar aquest nou futur que Wojciech Pryzbylki ens ajuda a analitzar a Politico. Un futur que, segons Paul Taylor al mateix mitjà, necessitarà fer despesa.
Però on ha centrat més esforços el vell continent les últimes setmanes és a solvatar el conflicte diplomàtic amb Bielorússia. Per Anne Applebaum, si Lukashenko no és sancionat, es crearà un precedent perillós (The Atlantic). També Espanya fa balanç aquests dies de la seva agenda internacional. Després del conflicte amb Marroc, sobre el que Joan Tapia veu una relació amb Catalunya (El Periódico), Pedro Sánchez ha defensat a La Vanguardia el paper d’Espanya com a aliat en el procés de democratització de Líbia. El president ho anuncia com una de les principals accions internacionals de la segona meitat de mandat. També arrel de superar l’equador de la legislatura, Antonio Franco ha analitzat el que portem de segon mandat d’Ada Colau al capdavant de la capital catalana (El Periódico).
Als Estats Units, quan s’estan a punt de completar els sis primers mesos de Joe Biden a la Casa Blanca, el seu antecessor demòcrata, Barack Obama, ha fet balanç de la gestió del que fou el seu Vicepresident en una entrevista a The New York Times. El seu principal repte ha sigut la gestió del conflicte entre Israel i Palestina. Un conflicte que, tot i que segons David Gardner (Financial Times) podria costar-li la presidència a Benjamin Netanyahu, l’administració Biden s’ha proposat resoldre definitivament dins un pla d’estabilització de l’Orient Mitjà que recull Gideon Rachman en aquest podcast del Financial Times.
Però la sortida de la pandèmia i tot el que hem viscut ens ha de servir per repensar més coses. Per Charles M Golpe (The New York Times), per exemple, és el moment de valorar la salut democràtica. Per Jordi Sevilla (El Periódico), en canvi, toca refundar el capitalisme. A vegades no necessitem una pandèmia mundial per valorar el món actual, ens val amb històries com la d’Elizabeth Nyamayaro, recollida per Gillian Tett al Financial Times, que ens recorden que és molt difícil moure’s en un món de balances decantades.
En col·laboració amb:
