El 16, 17 i 18 de juny es va celebrar la XXXVI Reunió Cercle d'Economia al W Barcelona. Enguany es va reprendre el debat al litoral de Barcelona amb propostes per per reconstruir el nou model productiu, l’economia social, la política i el propòsit empresarial.
16 de juny
El president del Cercle d’Economia, Javier Faus, va donar la benvinguda al president de la Generalitat, Pere Aragonès, a la sessió inaugural. Va ser la primera intervenció en "clau econòmica" des de la pressa de possessió com a president de la Generalitat i, per això, la seva presència en el marc de la XXXVI Reunió havia generat una “enorme expectació”.
L’alcadessa de Barcelona, Ada Colau, va iniciar donar la benvinguda als assistents indicant que era “un motiu de joia” que la Reunió del Cercle d’Economia tingués lloc per primer cop a la ciutat. “Desitjo que sigui la primera moltes”, va dir convençuda.
El vicepresident del Cercle d’Economia, Marc Puig, va presentar la sessió "El món post covid des d'una perspectiva empresarial" amb una xifra ben gràfica –“les tres empreses representades avui -Inditex, Banco Santander i Telefónica- suposen un 25% de la capitalització borsària de l’Íbex 35”– i va convidar Ana Botín, José Mª Álvarez-Pallete i Pablo Isla a projectar les seves reflexions sobre l’impacte empresarial de la pandèmia, la responsabilitat empresarial, la sostenibilitat i Espanya.
El sopar inaugural de la Reunió Cercle d'Economia d'enguay va comptar amb la presència del rei Felip VI i el president de la República de Corea, Moon Jae-In.
Després de donar la benvinguda al president de la República de Corea, Moon Jae-In, en visita d’Estat a Espanya i present a la Reunió anual del Cercle d’Economia, el rei Felip VI va expressar la seva satisfacció per participar en aquesta “important trobada econòmica i empresarial” que, al seu torn, li permetia mostrar el seu suport “a totes les iniciatives que redunden en benefici de la nostra economia i del benestar de la ciutadania”.
Durant el sopar es va fer un homentage a Artur Suqué i Marian Puig.
17 de juny
Donant inici al segon dia de Reunió, Pablo Casado, president del Partit Popular (PP) i cap de l’oposició al Congrés dels Diputats, va fer la primera de les tres ponències de les jornades dedicades a “Els reptes de l’economia espanyola”. Prèviament, Jordi Gual, vicepresident del Cercle d’Economia, va fer una introducció centrada en l’evolució d’Espanya des de la Transició i va abordar la situació actual de l’anomenat “conflicte català”.
Després de la sessió matinal de Pablo Casado sobre els reptes de l’economia espanyola, la jornada de dijous va seguir amb un debat entre la vicepresidenta tercera i ministra de Treball i Economia Social del Govern d'Espanya, Yolanda Díaz, el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez i el president de la CEOE, Antonio Garamendi. Sota el títol, “Transformació del model econòmic en nom d’una major productivitat”, els tres ponents van mostrar bona capacitat d'entesa i voluntat de trobar solucions de consens per a l'economia espanyola, que siguin positives alhora per a treballadors i empresaris. La ponència va estar moderada per Núria Cabutí, membre de la Junta Directiva del Cercle d’Economia, i es va dividir en dos blocs: un primer sobre el sistema productiu i un segon sobre l’atur.
Sota el títol “Barcelona davant la competitivitat global”, el segon debat del dijous 17 de juny va comptar amb una introducció del moderador Alfonso Vegara, president de la Fundació Metrópoli, que va exposar els factors clau de la competitivitat que tenen les ciutats globals, relacionant-los amb els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides en l’Agenda 2030. Vegara va iniciar una sessió basada en la Barcelona del futur, enfocada en impulsar una economia equitativa, sostenible i competitiva. Els ponents van ser Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Aurora Catà, presidenta de Barcelona Global, Pere Navarro, delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca i Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball.
Sota el títol “Iniciatives clau per accelerar la transformació de l’economia espanyola”, el tercer debat del dijous a la Reunió va comptar amb la participació de María Jesús Almazor, CEO de Ciberseguretat i Cloud de Telefónica i presidenta de la Comissió Digital del Cercle d’Economia, Antoni Cañete, president de PIMEC, Andreu Mas-Colell, president del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) i de la Comissió Life Sciences del Cercle i Àngel Simón, president d’Agbar i de la Comissió Green Deal del Cercle. La sessió va estar presidida per Hilario Albarracín, president de KPMG a Espanya, qui va fer una breu introducció basada en els eixos sobre els que es basarà el creixement dels propers anys.
Sobre els "Reptes de l'economia global" en van parlar en Xavier Vives, assessor de la Junta Directiva del Cercle d’Economia; Daron Acemoglu, economista del Massachussetts Institute of Technology (MIT) (online); i Cani Fernández, presidenta de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia.
Quina relació s’estableix entre el propòsit i el benefici? Quins són els desafiaments en l’adaptació del model de negoci empresarial a les noves exigències normatives, socials i tecnològiques vinculades a la transició energètica? Què s’espera del govern corporatiu en el nou paradigma? La nova agenda social i climàtica és compatible amb el capitalisme tal i com s’ha entès fins ara? Aquestes són algunes de les preguntes que Miguel Trias va plantejar a l’auditori i que va traslladar, per atiar el debat, als ponents de la sessió. Hi van participar Philip Hildebrand, vicepresident de BlackRock; Josu Jon Imaz, conseller delegat de Repsol; i Francisco Reynés, president de Naturgy.
El model territorial espanyol ha estat un “focus d’atenció” del Cercle d’Economia, que advoca per un model econòmic “multipolar i territorialment equilibrat”, la reforma del model de finançament autonòmic amb “més responsabilitat fiscal” i un esquema territorial basat en la “pluralitat i la cohesió”. Des d’aquest posicionament, Teresa Garcia Milà va cedir la paraula als presidents i la presidenta de quatres comunitats autònomes que comparteixen el fet “d’estar situades en la perifèria”. Ells eren Alberto Núñez Feijóo, president de la Xunta de Galicia (online); Juan Manuel Moreno Bonilla, president de la Junta d’Andalusia; Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana; i Francina Armengol, presidenta del Govern de les Illes Balears.
El president de la Fundació Cercle d’Economia, Pedro Fontana, va posar en context la seva intervenció i el contingut de la sessió: “en només dues edicions el Premi José Manuel Lara s’ha convertit en una part fonamental de les reunions del Cercle d’Economia i és una cita obligada per tots aquells que volem reconèixer i estimular l’esperit emprenedor”. Va recordar la figura de José Manuel Lara com algú que sintetitzava “l’ambició i el propòsit; l’empresari i el burgès; l’entrega a la seva empresa i el compromís amb el benestar i el progrés col·lectius”, i va evocar el seu caràcter “lliure” amb què expressava les seves conviccions i idees.
Una sessió amb Laura Urquizu, membre de la Junta Directiva del Cercle d’Economia, com a moderadora i els premiats: Joaquín Cuenca, fundador Freepik Company; Javier Goyeneche, fundador Eco Alf; i David Pellicer, fundador Etnia Barcelona 2003.
En el marc de la RCE, Estrella Damm va organitzar un sopar on donava homenatge a un dels sectors més afectats durant la pandèmia, el de la restauració. Ens van acompanyar xefs com David Andrés, Carlota Claver, Romain Fornell, Carles Gaig, Artur Martínez, Paco Pérez, Fina Puigdevall, Albert Raurich i Takeshi Somekawa, Sònia Solà i Rafa Zafra.
Dia 18
Donant inici al tercer i darrer dia de Reunió, Nadia Calviño, vicepresidenta segona i ministra d’Afers Econòmics i Transformació del Govern espanyol, va ser l’encarregada de començar la segona de les tres sessions dedicades a “Els reptes de l’economia espanyola”, dirigida per Javier Faus, president del Cercle d’Economia.
Sota el títol “Llegat d'una pandèmia i raons per creure en la recuperació econòmica i social”, el conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat, Jaume Giró, va voler desmuntar en la seva ponència el relat de la decadència econòmica catalana durant els anys del “procés” sobiranista previs a la Covid-19. El seu discurs, que es va produir el matí de l'última jornada de la Reunió del Cercle d'Economia 2021, va contrastar amb el de l'anterior ponent Nadia Calviño, vicepresidenta segona i ministra d'Economia i Empresa del Govern d'Espanya, que havia assegurat poc abans que la recuperació econòmica de Catalunya i del conjunt de l’Estat passa per deixar enrere “xocs absolutament improductius que només porten a la ruptura de la societat i a carrerons sense sortida”.
La tercera i última sessió dedicada a “Els reptes de l’economia espanyola” en el marc de la Reunió del 2021 va estar moderada per Núria Mas, membre de la Junta Directiva del Cercle d’Economia, qui va fer una introducció sobre com ha afectat la crisi a Espanya. En la seva intervenció, Mas va centrar-se en les perspectives de recuperació econòmica en un futur pròxim si es du a terme una inversió adequada dels fons europeus i s’executen les reformes necessàries. Posteriorment, tres van ser els ponents de la sessió: Carme Artigas, secretària d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, José Luis Bonet, president de la Cambra de Comerç d’Espanya i José Ignacio Goirigolzarri, president de Caixabank.
La sessió de cloenda va comptar amb la participació de Pedro Sánchez, president del Govern d’Espanya. Prèviament, Javier Faus, president del Cercle d’Economia, va dedicar unes paraules al líder socialista, amb qui va compartir les esperances i temors de l’empresariat català dins del nou context polític, així com va comentar la situació general d’Espanya a partir de quatre conclusions basades en reflexions dels membres del Cercle.
L’últim acte de la Reunió del 2021 va estar protagonitzat per Mario Draghi, president del Consell de Ministres d’Itàlia i expresident del Banc Central Europeu entre el 2011 i el 2019, que va ser reconegut amb el primer Premi Cercle d’Economia a la Construcció Europea. En una sessió que va comptar amb Javier Faus, president del Cercle, i amb José Manuel González-Páramo, membre de la Junta Directiva de la institució, Draghi va rebre el reconeixement al costat de Pedro Sánchez, president del Govern d’Espanya.
