L'ex-governador del Banc de la Reserva de l'Índia i professor de finances de La Universitat de Chicago, Raghuram G. Rajan, es pregunta aquesta setmana a Project Syndicate quin és el límit del deute donat que l'aposta dels governs per contrarestar els efectes econòmics de la pandèmia ha estat l'emissió d'aquest. I alerta que abusar-ne pot suposar un elevat cost en el futur.
També sobre l’endeutament, concretament sobre com ho hauria de fer la Unió Europea tracta aquest article (Prjoect Syndicate) de Gorge Soros, qui va proposar que siguin els Estats i no la Unió els que emetin obligacions perpètues (perpetual bonds) donades les dificultats per assolir un acord després que Polònia i Hongria possesin dificultats. La Unió no es podia permetre no assolir un acord pel pressupost europeu i el fons de recuperació de la COVID-19 ni pel Brexit. Pel comentarista Martin Sandbu (Financial Times), aquestes dues problemàtiques han reforçat la necessitat de tenir un mercat financer adequat a la Unió. En especial el Brexit està generant una gran incertesa entre els inversors que es pregunten quin serà el cost de no segellar un pacte per a una sortida acordada, tal com recull Katie Martín en aquest article (Financial Times).
Els Estats Units per la seva banda comencen a pagar les conseqüències del Trumpisme, un moviment que el cap d’economia del Financial Times, Martin Wolf, es pregunta si realment s’ha acabat en aquest vídeo. Un dels principals costos de l’administració Trump és el deteriorament de les relacions amb l’Iran i la revocació del tractat que els dos països havien signat el 2015 sota la presidència d’Obama. El president electe ha mostrat la seva clara voluntat de reprendre les relacions amb els iranians. Tot i això, l’analista de relacions internacionals Bret Stephens (The New York Times) creu que hauria d’esperar al millor moment mentre que el seu homòleg al Financial Times, David Garner, alerta que no serà una qüestió senzilla. On també haurà de centrar esforços és en la guerra comercial tecnològica amb la Xina, en aquest esforç hauria de poder comptar amb el suport de la Unió Europea per sumar energies. Així ho veu l'analista de tecnologia Rana Foroohar. (Financial Times). Per la seva banda, l’analista econòmica Bryce Covert demana en aquest article (The New York Times) al President Biden que aposti fort en matèria econòmica. En la mateixa línia, el catedràtic de la universitat d’Alacant, Andrés Pedreño, demana al president electe que obri esperances en l’economia digital (El Mundo). Veurem amb el temps quins costos està disposat a assumir el nou president demòcrata.
Ja sabem quins costos no ho està disposat a fer el President Sánchez, el qual assegurava en aquesta entrevista a El Periódico que no hi haurà reforma laboral si no hi ha acord entre sindicats i patronal. En aquesta mateixa entrevista assegurava que la recuperació econòmica seria un dels seus principals objectius en els pròxims mesos. El virus que ha generat aquest sotrac econòmic també ha accelerat el capitalisme inclusiu, així ho veu Rosa María Sánchez en aquest article publicat a Actius, el nou suplement econòmic de El Periódico. El mateix suplement ha elaborat un reportatge, de la mà de Patricia Castán, sobre les dificultats que tenen els comerciants de Barcelona per tornar a apujar la persiana en la situació actual.
Són molts els costos que hem assumit per la pandèmia i molts altres els haurem d’assumir després. Fins i tot alguns seran fruit de la mala gestió o la falta d’acord. Però el que no ens podem permetre és no aprendre dels errors. Aquesta és la diferència entre el poder democràtic i les tiranies a ulls de Daniel Innerarity (El País). La història ens demostra que no evitar l’auge de noves tiranies comportaria uns costos que no podríem assumir.
Amb la col·laboració de:
