El Cercle d’Economia us ofereix quinzenalment lectures sobre temes de l’actualitat econòmica, política i social.
L'agenda postCOVID-19
Entre el soroll populista pel desconfinament, el món intenta entendre com serà després d'aquesta inèdita pandèmia. Desconfiem alhora dels que ens prometen que en quatre dies tornarem a la normalitat i també dels que asseguren que ja han entès les conseqüències del experiment més gran social de la història coneguda. La pandèmia ens ha alliberat d'una certa prepotència i ara són temps d'incertesa i d'avaluacions de riscos abans que d'apostes i de càlculs de rendibilitat. Es comencen a intuir, com a mínim, els temes de l'agenda econòmica i política posterior a aquest coronavirus.
REFORMES. És aquesta una oportunitat per a una reforma radical o un moment per a desfer-se de les esperances utòpiques? Martin Sandbu ha proposat una primera resposta: cal replantejar el paper del deute al sistema financer.
DEUTE. Efectivament és un dels primers debats que ja se'ns venen al damunt. És la gran qüestió pel que fa al model europeu de sortida de la pandèmia, com exposa Wolfgang Münchau, que també afecta les empreses privades, com recorda Robert Amstrong, i que per a tots es pot convertir en un parany, com ha explicat amb dades, també al Financial Times, Martin Wolf. Alhora que, com indica Stephen Roach, reapareix el gran tema de la inflació.
CIÈNCIA I SALUT. Sens dubte un dels debats inesperats que ens ha portat el virus. Dubtem que la ciència posi focus en el més important: la recerca per a salvar vides i que els sistemes de salut occidentals, els més sacsejats per la crisi, siguin prou forts. De manera que Joseph Stiglitz encapçala un nou plantejament del debat sobre les patents. Mentre que Javier Sampedro, a El País, adverteix de les perilloses conseqüències del proteccionisme científic que impulsa l'administració Trump.
AVALUACIÓ. Bona part de la reconstrucció del món postCOVID-19, dependrà de com avaluem la lluita de cada administració i de cada sistema polític contra la pandèmia. Plouen les crítiques contra el model de Donald Trump que mereix un suspens per a Lluís Bassets, referma el debat sobre el model suec i, a Espanya, es reprenen velles controvèrsies sobre el finançament autonòmic i sobre la capacitat d'arribar a pactes.
Encara que el més assenyat és arribar a una conclusió socràtica, perquè només sabem que no sabem res. Aquest innovador format de The New York Times, l'explica a través d'un diàleg de dos dels seus columnistes, Gail Collins i Bret Stephens.
Amb la col·laboració de:
