Més enllà de les conseqüències econòmiques de la crisi provocada per la COVID-19, sembla cada cop més clar que aquesta tindrà, també, derivades de caràcter polític, social, cultural, educatiu o científic que condicionaran la nostra manera de viure i d’entendre un món, que, tal com l’havíem conegut fins ara, s’esvaeix. Aquest pot ser un bon moment per a repensar i prioritzar aquells aspectes cabdals pel desenvolupament sostenible i el progrés de les nostres societats.
El Cercle d’Economia continua la conversa amb destacats actors del nostre entorn per mirar de reflexionar i aportar idees sobre el que està passant i com es van configurant, des d’ara mateix, les opcions per a construir l’endemà.
Aquesta vegada és diferent, intentem que segueixi sent-ho.
José Antonio Álvarez, Vicepresident i Conseller Delegat de Banc Santander
En escriure aquest article, moltes parts d'Europa travessen el segon mes de convivència amb el coronavirus COVID-19. En molts casos, la disrupció econòmica i la volatilitat dels mercats financers recorden la incertesa i inestabilitat derivada de la crisi financera de 2008/2009 i fins i tot la Gran Depressió de la dècada de 1930.
Però sabem que aquesta vegada és molt diferent. En aquesta crisi, motivada per una emergència de salut pública, el sector financer -bancs i altres entitats financeres, autoritats monetàries, reguladors i supervisors, clients, empleats i accionistes- està molt alineat. Tots hem estat remant en la mateixa direcció. La qual cosa, fins ara, ens ha permès mobilitzar grans recursos per a l'economia.
En els propers mesos serà molt important mantenir aquesta visió i solidaritat compartides, que podrien veure’s pressionades a mesura que avança la crisi de salut pública. Per tant, és un bon moment per recordar-nos a nosaltres mateixos uns principis d'actuació a mesura que avancem. Sempre hem de tenir present que la nostra missió és ajudar a les persones i les empreses, tant en temps difícils com en èpoques de bonança.
En els últims dos mesos, els bancs centrals i d’altres autoritats han actuat molt ràpidament, alliberant grans quantitats de liquiditat en el sistema. Ho han fet a través d'operacions de mercat i mitjançant mesures prudencials, eliminant els coixins de capital i liquiditat establerts per a èpoques de creixement econòmic per tal d'incrementar la resiliència dels bancs en fases d'absència de creixement econòmic.
"L'estreta coordinació entre bancs, supervisors, autoritats monetàries, governs i altres actors clau s'ha traduït en ràpides accions preventives i correctives."
En reconeixement al fet que la política monetària no pot ser l'única resposta, els governs han establert una sèrie de mesures pressupostàries i socials que inclouen ajudes directes a pimes i altres empreses, protecció de l'ocupació i els salaris, així com garanties i moratòries per a préstecs. Els bancs són, en la majoria dels casos, el mecanisme de transmissió d'aquests programes.
Tot això va ocórrer durant les primeres setmanes de març. I com era d'esperar, moltes d'aquestes iniciatives van trigar uns dies a posar-se en marxa, però en la seva majoria van ser activades.
L'estreta coordinació entre bancs, supervisors, autoritats monetàries, governs i altres actors clau s'ha traduït en ràpides accions preventives i correctives.En qüestions que van des de la flexibilitat comptable i prudencial a l'admissibilitat de les garanties reals, he estat testimoni de com les autoritats han actuat amb rapidesa quan el sector ha plantejat inquietuds. Al seu torn, els bancs han respost quan s'han plantejat preocupacions sobre els dividends i d’altres mesures per conservar capital.
La nostra corba d'aprenentatge col·lectiu ha estat pronunciada. A continuació, m'agradaria destacar algunes de les lliçons apreses a Banc Santander, tant per les autoritats com per nosaltres mateixos, que poden ser útils a mesura que travessem aquesta crisi.
"Com a mecanisme de transmissió per al sector públic, hem d'assegurar que els recursos públics s'assignen de manera justa i justificada. "
De cara al futur, la màxima prioritat per als bancs serà gestionar el risc de forma prudent per mantenir sòlids els nostres balanços. La fortalesa de balanç ens permetrà seguir donant suport a les persones i a les empreses. Els bancs han de distingir entre el que és a curt termini o transitori, relacionat amb la pandèmia de COVID-19, i el que no. Aquesta distinció entre la disrupció transitòria i la inviabilitat a llarg termini és essencial per garantir que els bancs es mantinguin sans. A més, com a mecanisme de transmissió per al sector públic, hem d'assegurar que els recursos públics s'assignen de forma justa i justificada, tenint en compte que estem concedint crèdits, no donant subvencions.
“De cara al futur, la màxima prioritat per als bancs serà gestionar el risc de forma prudent per mantenir sòlids els nostres balanços.”
En algun moment, quan sortim de la fase de confinament -espero que en un futur pròxim- el sector financer haurà de treballar conjuntament per revitalitzar l'economia i donar suport a les persones. Probablement serà un procés gradual, amb moltes decisions i desafiaments, en la mesura que alguns sectors i segments tornaran a treballar més ràpid que d’altres.
Estic convençut que l'estreta coordinació que hem mantingut fins al moment, amb els sectors privat i públic col·laborant estretament amb els mateixos objectius, serà crucial per tal que els bancs puguin acomplir amb el seu deure en la propera recuperació.
Artícle publicat a Views The EUROFI Magazine, abril 2020
Amb la col·laboració de:
