El Cercle d'Economia us ofereix quinzenalment lectures sobre temes de l'actualitat econòmica, política i social.
Entre la Moncloa i Maastricht
Als observadors i als analistes els comencen a faltar adjectius per qualificar l'impacte econòmic de la Covid-19. Els indicadors: atur, caiguda del PIB, índexs sectorials... han disparat les alarmes en el tancament de març, i els forecast d'abril són, evidentment, pitjors. Entre el desastre del present i la incertesa del futur, algunes veus reclamen aconseguir grans pactes que serveixin per unir forces davant unes dificultats inèdites en la història recent.
El Govern de Pedro Sánchez va llançar en aquest context la idea de reeditar els Pactes de la Moncloa que, el 1977, van donar l'estabilitat econòmica mínima per a permetre la transició democràtica. Aquest vídeo de Lola García, analista política de La Vanguardia, dissecciona el recorregut que pot tenir aquesta proposta. L'aparentment escàs entusiasme dels líders actuals no impedeix que s'alcin veus a favor d'aquests grans acords. Felipe González considera el consens com a imprescindible per conciliar la preservació de la salut dels ciutadans i del sistema productiu. Un consens que, per a Sandra León, hauria d'incloure també les autonomies.
Per la seva banda, Jordi Amat considera que, al segle XXI, un gran acord no hauria de reduir-se al perímetre d'Espanya, sinó que exigeix una dimensió europea amb pàtina democràtica per promoure una sortida de la crisi capaç de competir amb el colós xinès. En la mateixa línia, l'editorial del Financial Times considera fins i tot que s'hauria d'estendre a escala global, i lamenta que ja s'estigui arribant tard, mentre que Rafael Vilasanjuan assenyala que la principal frustració per donar resposta a un repte que afecta tothom és la manca de mecanismes globals per fer-hi front. El reportatge especial de Stephen Grey i Andrew MacAskill per a Reuters, per la seva banda, posa l'èmfasi en la importància de la sintonia entre científics i responsables polítics al Regne Unit, un cas concret absolutament exportable a nivell global.
Mentre no arriben els grans acords, cal resoldre les urgències del moment en un debat que s'ha polaritzat al voltant dels eurobons, amb clars partidaris, com ara Wolfgang Munchau, o escèptics, com Gideon Rachman.
Quan ens aclaparen els dubtes tendim a mirar els millors moments del passat i considerem que van arribar de la mà de grans pactes: Breton Woods, la Moncloa, Maastricht ... Però no oblidem que es van fer mirant al futur.
Amb la col·laboració de:
