El Cercle d'Economia us ofereix quinzenalment lectures sobre temes de l'actualitat econòmica, política i social.
Duel de titans
La magnitud, intensitat, extensió i letalitat de la pandèmia del coronavirus Covid-19 és tal que la quinzena se'ns omple de dades, mesures i experiències mai conegudes. Aquest duel entre la ciència i la natura, inèdit en l'últim segle i només comparable amb les grans confrontacions bèl·liques pel que fa a les seves conseqüències econòmiques, es lliura ara en l'epicentre de l'economia global: Europa i els Estats Units. De manera que ha desencadenat també un duel de titans, tant en l'anàlisi social com en l'anàlisi econòmica.
Tres pensadors han llançat la seva interpretació d'aquesta pandèmia i de les seves derivacions polítiques i socials. I cadascú ha dut l'aigua al seu molí, però també han centrat el debat global. Slavoj Zizek ha aprofitat la conjuntura per donar per mort el capitalisme, o almenys certa versió del capitalisme, i per anunciar -com propugna des de fa dècades- un nou adveniment del comunisme. El coreà resident a Berlín, Byung-Chul Han, ha evidenciat les diferències en la gestió de la crisi sanitària entre Àsia i Europa, en la qual destaca una certa fascinació per l'autoritarisme xinès, per acabar concloent que som cadascú individualment qui, abandonant els interessos particulars, hem de reformular el capitalisme destructiu per salvar l'economia i, de passada, el planeta. Des de la generositat i la cooperació. El tercer colós de la filosofia en pronunciar-se ha estat el professor Yuval Noah Harari, qui descriu al Financial Times el futur del planeta posterior al coronavirus, destacant que les decisions que prenguem en aquests moments d'urgències i incerteses seran decisives en la construcció d'aquest futur que ara no albirem.
També els titans de l'anàlisi econòmica han saltat a la palestra. Nouriel Roubini, el doctor catàstrofe des de 2008, augura una depressió econòmica de magnitud superior a la de la crisi financera que vam deixar enrere fa escassos anys, i comparable en intensitat al crac del 1929, però a una velocitat molt superior. En una línia no molt diferent, Mario Draghi propugna solucions heterodoxes que van des d'acceptar el creixement il·limitat del deute públic fins a la condonació del deute privat. En la mateixa línia de a grans mals, grans remeis, Jordi Galí proposa posar en marxa el que anomena els "diners helicòpter". Les dimensions del que estem vivint han fet florir de nou les idees de l'economista de la innovació Mariana Mazzucato, qui des de l'última crisi col·labora amb la Gran Bretanya, la Unió Europea i les Nacions Unides.
El confinament ens convida al recolliment, les lectures ens ajuden, encara que l'impacte emocional del moment no permet molta lucidesa.
Amb la col·laboració de:
