El Cercle d'Economia us ofereix quinzenalment lectures sobre temes d'actualitat econòmica, política i social.
Maduresa
L'arribada de la nova dècada servirà per determinar el grau de maduresa dels Estats i institucions del nostre entorn. En primer lloc, veurem en els propers mesos com de madura està la democràcia espanyola. El primer gran repte que apunta Josep Ramoneda a El País, és el funcionament quotidià del primer govern de coalició de la nostra democràcia moderna, que haurà de demostrar una gran maduresa en un aspecte que li ha quedat pendent històricament: el pacte. Altres problemes als quals s'enfrontarà Espanya són: l'emergència climàtica, la intel·ligència artificial o els nous productes financers. A la capacitat de sobreviure a aquests reptes dedica l'analista Daniel Innerarity el seu últim llibre, Una teoría de la democracia compleja (Galaxia Gutenberg, 2020), i també aquest article a El País.
Per la seva banda i per descomptat, la UE haurà de mostrar molta més maduresa de l'exhibida amb les negociacions post-brexit que han conduït a un acord comercial amb la Gran Bretanya molt més limitat del que hauria estat possible i desitjable, o al menys això afirma Wolfgang Münchau al Financial Times.
Qui sembla que ha demostrat amb escreix no tenir maduresa, sobretot en la seva agenda exterior, és l'administració Trump. L'última escalada de tensió amb l'Iran ha evidenciat, en boca de Javier Solana, que no té cap tipus d'estratègia per treure el cap al precipici iranià. Pals de cec des de la Casa Blanca que li han donat a l'Iran l'excusa perfecta per abandonar la via diplomàtica, o així ho entén l'analista David Gardner al Financial Times. L'últim gran desastre de "Trump l'Intimidador" com l'ha batejat Paul Krugman a The New York Times. Un incident que ha demostrat que, al seu parer, el president nord-americà no és més que "un pinxo amb deliris de grandesa". Encara que també hi ha qui, com Raghuram G. Rajan, intenta explicar el fenomen més enllà del personatge. L'exgovernador del Banc de l'Índia i autor de The third pillar, explica en aquest article com l'abandonament per part dels mercats i dels Estats de la dimensió territorial de la distribució de la riquesa explica les guerres comercials d'aquest moment.
