El Cercle d'Economia us ofereix quinzenalment lectures sobre temes d'actualitat econòmica, política i social.
Pels pèls
La candidata dels Estats per dirigir la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha aconseguit l'aval del Parlament Europeu. Ho ha fet pels pèls: necessitava 374 vots i n'ha aconseguit 383. La votació ha estat secreta, però se sap que ha comptat amb el suport del seu partit, el PPE, de bona part dels liberals, d'alguns socialistes i d'alguns euroescèptics. La figura de l'exministra alemanya ha estat disseccionada per Wolfgang Münchau al Financial Times i per Alberto Alemano a El País. Va aconseguir la majoria amb un programa europeista basat en la lluita contra l'emergència climàtica, la creació d'un subsidi europeu d'atur i l'alleujament de l'austeritat dels últims anys. Una bona agenda.
La segona dona del nou team europeu, Christine Lagarde, ja ha presentat la dimissió a l'FMI. Mentrestant, no li falten idees per al seu mandat al Banc Central Europeu, al qual s'incorporarà al novembre. Ariell Reshef ha disseccionat la seva figura a Le Monde i considera que el seu perfil heterodox pot ser útil per afrontar els reptes del seu nou càrrec. Barry Eichengreen, assessor de l'FMI, es pronuncia en el mateix sentit. Sens dubte, el biaix polític de Lagarde pot resultar decisiu en el gran debat dels propers mesos, el futur de la zona euro, tal com indiquen Jean Pisani-Ferry i Jeromin Zettelmeyer i, com sempre, les opcions són més o menys Europa. La gran incògnita és si l'evolució de l'economia mundial permetrà afrontar reformes amb tranquil·litat o, per contra, una nova crisi financera ho entelarà tot. Michael Mackenzie considera que hi ha dades per veure el got mig ple o mig buit. El que sembla bastant clar a ulls de Joseph Stiglitz és que la principal amenaça, per ara, no és Libra, el projecte fallit de moneda digital de Facebook. En tot cas, com tot a Europa, l'euro se salvarà pels pèls.
