Juan José Brugera, president del Cercle d'Economia, va realitzar durant el començament de la sessió un balanç de la XXXV Reunió de l'entitat i va agrair i va presentar a l'encarregat de la seva cloenda: el President del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, de qui va destacar "el seu protagonisme en les negociacions per garantir l'estabilitat i governabilitat al Parlament Europeu" i a qui va agrair que exerceixi "la influència que ens correspon a la Unió Europea".
La visió del Cercle sobre el conflicte català, la nova cultura política del pacte, el malestar social i el paper d'Espanya a Europa
Brugera va voler realitzar a continuació una sèrie de consideracions "sobre les prioritats de la nostra agenda pública".
Sobre el conflicte català, el president del Cercle va afirmar que l'any transcorregut des de l'última Opinió de l'entitat a propòsit de l'autogovern de Catalunya i del model territorial d'Estat "no ha fet més que certificar la necessitat de progressar en l'orientació d'aquell document: la del diàleg, la transacció i l'acord".
L'actual fragmentació política ha enterrat aquell bipartidisme imperfecte que tant facilitava la governabilitat, però la més gran pluralitat del nou Parlament no pot constituir un obstacle insalvable per desenvolupar l'acció de govern.
Juan José Brugera
Referit a continuació a la crisi, Brugera ha afirmat que ha encoratjat "una temptació populista que amenaça els mateixos fonaments de les nostres democràcies liberals, enfrontades a l'extraordinari repte de governar la globalització, conduir la revolució tecnològica i reduir la desigualtat", i que aquesta tasca "només es pot respondre des de comunitats supranacionals com la Unió Europea".
Després de lamentar que el bon comportament macroeconòmic no hagi aconseguit que "la xifra d'atur o la precarietat de determinades activitats deixin de ser inacceptables", Brugera va instar els poders públics a "atendre aquests col·lectius tant des de la política com des de les empreses", i al fet que aquest esforç es compatibilitzi "amb l'estímul de l'activitat empresarial".
A continuació, i de nou en clau europea, el president del Cercle va deplorar que certes situacions hagin alimentat "un sentiment anti-europeista que estimula opcions de caràcter radical", però va reivindicar alhora que, simultàniament, la UE "ha assolit èxits que han alimentat un major compromís de la ciutadania amb el projecte europeu", com ara "la gestió de la crisi de l'euro o del Brexit".
La nova legislatura europea té un gran repte per endavant: donar sentit a un projecte que no ha estat a l'altura de les expectatives dels seus ciutadans. Per a això, s'hauria d'avançar en una doble direcció: reforçar el paper de la Unió per defensar els valors i interessos europeus en un context internacional, i donar resposta a aquelles inquietuds ciutadanes que no poden ser plenament abordades a nivell exclusivament nacional, com la immigració , la seguretat o el medi ambient.
Juan José Brugera
Finalment, Brugera es va mostrar convençut que Espanya té al davant la gran oportunitat "d'assumir un paper més rellevant en les institucions europees", i que Europa al seu torn necessita "veus com la nostra per assolir els seus objectius" I va compartir també amb els assistents que "en unes setmanes, es produirà un relleu en el lideratge del Cercle", i que amb ocasió del mateix es cedirà el testimoni "a una tercera generació a la qual li correspondrà contribuir a consolidar-nos en el nucli d'una Europa cada vegada més integrada".
La necessitat d'un avenç social amb justícia social
Va prendre la paraula a continuació Pedro Sánchez, President del Govern d'Espanya, que va afirmar que "portem anys parlant que el món ha canviat radicalment i que ens hi hem d'adaptar", quan en realitat el que hauríem de fer no és adaptar-nos-hi "sinó construir el món que volem".
En el món que jo vull treballarem menys perquè els robots assumiran les tasques més desagradables, dedicarem molt de temps a allò que els filòsofs anomenaven la vida bona, no emetrem CO2, curarem el càncer amb la facilitat amb la qual avui curem la tuberculosi i ningú no haurà de creuar continents per por dur una vida digna.
Pedro Sánchez
Després de referir-se al món que ambiciona com a un espai en què imperi "la llibertat de consciència, la democràcia, la igualtat de gènere o el respecte a la diversitat", Sánchez va negar que aquest fos un anhel distòpic, sinó alguna cosa a l'abast d'un projecte polític orientat "a l'avenç social amb justícia social" i que no tingui por a proclamar "que ve a canviar el món".
Compartir sobirania en lloc d'aixecar falsos murs és l'única forma de garantir el progrés i la prosperitat
Sánchez va dedicar el següent bloc de la seva intervenció a defensar que Espanya "és un gran país", recolzant-se en arguments com que "som el país més sociable per viure i el més segur per viatjar, comptem amb una de les majors esperances de vida del món gràcies a la dieta mediterrània i al nostre sistema públic de salut, i hem estat, a més, una referència en conquestes socials".
El president del Govern va reivindicar així mateix que la societat civil espanyola "es manifesta davant privatitzacions, crida contra l'homofòbia, demana la igualtat de gènere i està a l'avantguarda del turisme o les renovables".
Això no obsta que el nostre país "tingui també tasques pendents", d'entre les que Sánchez ha destacat el corredor mediterrani, al qual es va referir com a "un desafiament estratègic per al conjunt de la Unió Europa que culminarà una necessària connexió continental de nord a sud".
Espanya és una democràcia consolidada amb un poderós i exemplar estat de dret, que ha sabut descentralitzar, compartir sobirania i que ha comprès que no podem aixecar falsos murs i fronteres, i que compartir aquesta sobirania és l'única manera de garantir el progrés i la prosperitat.
Pedro Sánchez
Un nou temps per a la política
Sánchez es va referir a continuació al fet que Espanya acaba d'ingressar en "un nou temps polític" en el qual haurem de conjugar verbs "com anticipar, compartir, consensuar, ambicionar, avançar, i, per què no, somiar". I això no podem fer-ho tancant-nos en nosaltres mateixos, sinó reconeixent que "Europa és la nostra altra pàtria", i que compartim amb la resta d'europeus "una mateixa visió del món i uns mateixos valors i principis".
Per reivindicar que "Europa no és un actor secundari" de la geopolítica mundial, Sánchez ha afirmat que "Espanya està en disposició de donar un pas endavant en la protecció del projecte europeu".
L'agenda del canvi socialista
Sobre la situació política a Espanya després de les últimes cites electorals, el president del Govern va afirmar que els alts nivells de participació han llançat un missatge molt clar: que el nostre país "vol avançar, i que vol fer-ho amb justícia social".
Per això, Sánchez ha afirmat estar determinat a convocar "els representants polítics, les institucions públiques i la societat civil" per impulsar una gran agenda del canvi amb tres objectius: que la nostra sigui una economia "competitiva i sostenible"; amb unes institucions "netes i transparents"; i conduir-nos cap a una societat "plural i més justa".
La nostra agenda del canvi se centrarà en set grans línies: creixement inclusiu i sostenible, aposta per la formació del capital humà, transició ecològica i promoció de l'avenç científic i tecnològic, creació d'ocupació i avenços cap a un mercat laboral eficient i just, reducció de la desigualtat i protecció de l'estat del benestar, millora de la qualitat institucional, i aprendre a gastar millor en lloc de gastar més.
Pedro Sánchez
Sánchez es va aturar a continuació per declinar les set grans línies de treball d'aquesta agenda del canvi en accions concretes "per tal d'aconseguir la disciplina fiscal, una major cohesió social i territorial i l'aprovació de reformes estructurals que ens permetin seguir creixent".
El president va advertir a més que aquestes accions no estan plantejades com una reacció "als efectes adversos de l'automatització o del canvi climàtic", sinó sota la premissa de "mirar de cara al futur".
Sánchez va parlar també de la necessitat de "modernitzar els nostres sectors productius i de guanyar productivitat", no només canviant les polítiques actives d'ocupació i apostant per l'FP dual, sinó treballant de forma més intel·ligent amb el "foment d'ecosistemes d'intel·ligència artificial accessibles mitjançant infraestructures digitals que permetin intercanviar dades i coneixement", i l'aposta "tant per la indústria 4.0 com per la nova economia digital"
Tenim un entorn únic i talent a dojo, així que no creguem que el futur d'Espanya està fiat als treballs temporals o de baix valor afegit: no ens conformem.
Pedro Sánchez
En matèria de relacions laborals, Sánchez ha instat a "la redacció d'un nou estatut dels treballadors del segle XXI", a la "racionalització de l'horari laboral", a promoure "una regulació especifica per a startups" i a conjurar per "augmentar la dimensió de les nostres pimes".
El president del Govern es va referir així mateix a la necessària "transició ecològica" en un context en què "l'erosió del sòl s'està menjant més de 500 milions de tones de terreny a l'any al nostre país" i en el que "la desertificació avança a un ritme imparable".
En el camí que hem emprès és imprescindible la complicitat d'un sector empresarial dinàmic, al qual demano obertament el seu compromís.
Pedro Sánchez
En clau europea, Sánchez va mostrar la total sintonia del seu executiu amb les quatre grans prioritats de la UE en l'actualitat: "la protecció dels ciutadans i de les seves llibertats, el desenvolupament d'una base econòmica europea per tenir un model de futur, la construcció d'un futur més verd, just i inclusiu, i la promoció dels interessos i valors europeus al món".
Després de referir-se als conflictes comercials com a "guerres invisibles, però en els quals també hi ha víctimes", Sánchez va instar a superar les temptacions proteccionistes d'alguns països mitjançant la promoció "dels estàndards europeus".
A manera de tancament, el President del Govern va afirmar que "la societat espanyola està preparada per passar pàgina" i sortir de la rotonda "en què hem donat moltes voltes a problemes del segle XIX amb respostes del segle XX".
La unió bancària i el pressupost comú no poden ser desiderátums
A l'espai dedicat al debat, Sánchez ha considerat que el missatge llançat per la ciutadania el passat 26 de maig amb ocasió de les eleccions europees "va ser encoratjador" i que "enforteix al projecte europeu": per primera vegada en 20 anys, va augmentar la participació respecte l'anterior contesa electoral europea, i s'ha conformat a més un parlament que "necessitem més de dues famílies polítiques" per aconseguir majories.
D'entre els consensos als quals ha d'arribar Europa en els propers anys, el President del Govern va considerar imperatiu "culminar la unió econòmica i monetària, que la unió bancària no sigui un desideràtum, i que puguem avançar per fi cap a un pressupost comú per a la zona euro".
