En les seves paraules d'obertura a la sessió, Juan José Brugera, president del Cercle d'Economia, ha considerat que, després de les últimes conteses electorals, Pablo Iglesias i la seva formació estan cridats a tenir "un paper rellevant en la política espanyola i en les institucions europees" en els propers anys.
Conscient d'això, Brugera va voler compartir amb el ponent algunes reflexions d'una de les últimes Opinions del Cercle sobre els populismes, que apunta a Europa com a l'entitat supranacional des de la qual països com el nostre "podran respondre a l'enorme repte de 'governar la globalització', conduir la revolució tecnològica i reduir la desigualtat", que aposta per reforçar la UE i perquè aquesta abordi inquietuds ciutadanes "com la immigració, la seguretat o el medi ambient", i que incideix en què Espanya assumeixi "un paper més rellevant" en les seves institucions.
L'anàlisi del que ha passat en l'últim any en relació al conflicte català obliga el Cercle a reafirmar-se en la necessitat d'estimular el debat i demostrar que cap fatalisme ens condemna a un conflicte i una radicalització sense fi.
Juan José Brugera
La necessària conciliació de la sensibilitat social amb l'estabilitat política i la seguretat jurídica
El president del Cercle va titllar a continuació d '"inacceptables" l'actual xifra d'atur i "els nivells de precarietat i deteriorament generalitzat de les condicions laborals de determinats col·lectius al nostre país".
Però, més enllà que aquests problemes requereixin una actuació coordinada d'institucions i empreses, "els problemes de fons només poden abordar-se a nivell europeu" -per exemple "amb una política antitrust en el camp de les grans tecnològiques, o avançant en una harmonització fiscal per a tota la Unió".
Brugera també va instar Iglesias a combinar la sensibilitat social que requereixen aquestes i altres qüestions amb "el rigor macroeconòmic, la necessitat d'estimular la inversió empresarial, l'estabilitat política i la previsibilitat normativa".
Finalment, el presentador de la sessió va reivindicar que "l'empresariat va saber respondre a les exigències de la crisi", i que, ara, "es tracta de dotar-lo de les condicions necessàries per a perseverar en aquesta dinàmica" -cosa per a la que Brugera va considerar imperativa una "nova cultura política de la negociació i l'acord", que superi el bipartidisme imperfecte que ha caracteritzat fins ara al nostre sistema polític.
El projecte europeu de Podemos i la promiscuïtat postelectoral del PSOE
Va parlar a continuació Pablo Iglesias, Secretari General de Podemos, lamentant en primer lloc que, en la recent campanya electoral, "no s'hagi pogut parlar prou d'Europa", tenint en compte que "la sort d'Espanya es juga a la Unió" i que, per a la seva formació, resulta imprescindible que el nostre país sigui una referència alternativa a escala continental "del que representa avui Itàlia".
Que una economia com la italiana, amb un pes equivalent al nostre a Europa, tingui al capdavant algú com Salvini és la pitjor notícia per al futur de la Unió.
Pablo Iglesias
A continuació, el ponent va lamentar que a Espanya no siguem més exigents amb el compliment dels programes dels partits polítics als quals confiem el nostre vot, la qual cosa empara que algunes forces siguin víctima "de certes promiscuïtats".
En aquest sentit, Iglesias ha criticat directament al PSOE per oblidar en ocasions les grans coincidències econòmiques i socials del seu programa i el de Podemos, i ha considerat que, en base a les mateixes, "un govern de coalició amb aquests dos partits seria bo per a Espanya, per a les empreses i també per a Catalunya".
Les inversions verdes i morades de Podem
El ponent va afirmar que els anys de tranquil·litat que ens permetrà l'haver concentrat en tan poc temps tants processos electorals són un actiu preciós "per fer grans reformes que Espanya necessita". En matèria econòmica, aquestes han de passar per superar les "receptes fracassades de la crisi", que, "en el seu intent d'impulsar la productivitat, no han fet més que agreujar la desigualtat".
En canvi, Iglesias va instar a dur a terme una agenda reformista "de tall progressista, que és el que els espanyols han demanat a les urnes", ja que el seu èxit requereix que els partits d'àmbit estatal "incorporin el talent emprenedor dels subsistemes polítics basc i català".
A continuació, Iglesias va llistar algunes de les reformes que a Podemos li agradaria impulsar des d'un govern de coalició, "des de la consciència del nostre pes electoral modest" i sense ànim de limitar-se a "demanar butaques".
Espanya necessita inversions verdes per frenar el canvi climàtic i impulsar la transició ecològica, i morades per tendir a una major equitat, per exemple, entre homes i dones.
Pablo Iglesias
Iglesias es va referir en primer lloc a la "posada en marxa d'un programa d'inversions estratègiques" que asseguri la creació d'ocupació davant un context probable de desacceleració econòmica. Per això, el ponent va considerar necessàries "inversions verdes i morades", per repensar ara les prioritats en política fiscal "seguint l'estela dels Krugman, Stiglitz i Blanchard" i per deixar de obsessionar-nos per reduir uns dèficits públics "que ja estan sota control".
D'entre les mesures d'aquest primer color que suggereix Podemos, Iglesias va rescatar per exemple un pla "perquè el 100% del nostre consum energètic sigui renovable i el 100% dels nostres cotxes siguin elèctrics el 2040" i la creació d'"un banc d’inversió per a les transicions ecològica i tecnològica", d'un pla de rehabilitació d'edificis o d'un de mobilitat sostenible. En matèria morada, va instar a fomentar la inserció laboral de les dones mitjançant "permisos de paternitat i maternitat de 24 mesos, educació gratuïta dels 0 als 3 anys o un sistema universal d'atenció a la dependència".
Iglesias també va considerar imperatiu impulsar el procés de digitalització de la nostra economia, "augmentant el pressupost destinat a ciència i R + D fins al 3% del PIB", llançant "un centre nacional de robòtica aplicada", promovent "plans de formació i alfabetització digital" o legislant "de manera més equitativa "l'economia col·laborativa”.
Iglesias: "Les dues últimes reformes laborals de 2010 i 2012 no han servit ni per lluitar contra la temporalitat ni per generar ocupació"
El ponent va abordar a continuació un segon bloc de mesures econòmiques encaminades a "posar fi a la precarietat laboral a Espanya", que començarien per la derogació de les reformes laborals de 2010 i 2012 i per convertir, per exemple, "els contractes temporals en indefinits".
Espanya necessita reduir la desigualtat econòmica i social; per exemple, mitjançant una llei de suficiència d'ingressos basada en prestacions o reduint la jornada laboral ordinària a 34 hores setmanals sense abaixar els salaris.
Pablo Iglesias
Finalment, Iglesias va instar a llançar un últim paquet reformista encaminat a "la justícia fiscal", que el ponent va considerar que ha de passar per "una baixada de l'impost de societats del 25 al 23% per a pimes, per una pujada de l'IRPF a les rendes de més de 100.000 euros anuals, per nous impostos a la banca, a les transaccions financeres i a les grans tecnològiques, per una baixada de l'IVA reduït i per un impost a les grans fortunes".
Educació, Europa, Catalunya i el 'pare estat'
Repassada aquesta ambiciosa agenda reformista i ja en l'espai dedicat al debat, Iglesias ha considerat que "l'educació ha de ser un tema d'estat" i, per tant, que cal un acord educatiu de país que "prioritzi a l'educació pública".
En clau europea, Iglesias va considerar que la UE travessa "una situació molt greu" que va "més enllà del Brexit". Per superar-la, Europa ha d'entendre que el seu projecte es va basar en origen en garantir "llibertat, prosperitat i justícia social", i que és la traïció a aquesta tiple finalitat la que fa aflorar els "populismes d'extrema dreta".
Sobre el conflicte català, Iglesias ha manifestat que Podemos vol "que Catalunya segueixi dins d'Espanya", però que, com a demòcrates, consideren que un estat "no pot ignorar sistemàticament l'opinió de molts ciutadans catalans".
D'entre les solucions a aquest conflicte, el ponent es va mostrar favorable a l'apuntada per un membre del públic sobre una bicapitalitat Madrid-Barcelona, sota la convicció que "necessitem una Espanya policèntrica", per a la qual el Corredor Mediterrani, per exemple, "és fonamental, perquè ens permetrà superar un model radial de país emparat per les velles elits".
Finalment, i sobre els que critiquen que l'estat s'immisceixi massa en la vida de les persones, Iglesias ha afirmat que "és molt fàcil menysprear el pare estat quan es tenen recursos suficients per pagar una sanitat o educació privada per als nostres fills", però que l’acompliment de la Constitució passa per construir un estat al servei de tots: també els més desfavorits.
