El Cercle d’Economia, conjuntament amb CaixaBank Research, us ofereix cada mes una breu anàlisi de la situació econòmica global.
Les tensions comercials desestabilitzen els mercats financers
- L'optimisme (moderat) va dominar l'ànim dels inversors durant els primers compassos de l'any gràcies a
l'aparent reconducció de les tensions comercials, el fre a l'enduriment de la
política monetària dels principals bancs centrals i unes dades econòmiques
globalment favorables.
- Però en les últimes setmanes s'ha tornat a produir un gir de 180º en els mercats financers. El detonant: l'anunci
per part de l'Administració Trump d'un nou augment dels aranzels sobre les
importacions xineses i la incorporació de Huawei a la llista d'empreses que
requereixen d’«autorització» governamental per a l'adquisició de components i
tecnologia dels EUA (encara que no de forma immediata). Xina va respondre amb
un nou augment dels aranzels a importacions procedents dels EUA i ha deixat
entreveure que podria limitar les exportacions de terres rares als EUA. En
paral·lel, a més, els EUA van amenaçar Mèxic amb pujar els aranzels fins al 25%
sinó millorava el control de les seves fronteres (encara que aquest front
sembla haver-se reconduït, finalment).
- El reajustament d'expectatives dels inversors ha estat molt destacable. Ara temen que les tensions
comercials persisteixin durant més temps i que puguin acabar tenint un impacte
notable sobre l'activitat econòmica. Aquest temor l'ha compartit públicament
l'FMI i diversos membres de la Fed i del BCE. Tot això s'ha traduït en un
repunt de l'aversió al risc i la volatilitat, la qual cosa ha augmentat la
preferència pels actius considerats refugi, com el deute sobirà dels EUA i
Alemanya, el dòlar i l'or, i ha comportat marcades correccions borsàries.
Inversió de la corba de tipus i risc de recessió
- L'increment de la demanda d'actius considerats més segurs ha empès els tipus d'interès sobirans a 10 anys
dels EUA i Alemanya a nivells mínims: el Bund se situa al voltant del -0,20% i
el 10 anys americà al voltant del 2,15%.
- A més, la corba sobirana nord-americana ha
tornat a invertir-se, amb un tipus d'interès a 10 anys clarament per sota
del tipus sobirà a 3 mesos, la qual cosa històricament ha ofert un senyal
anticipat de recessió (veieu el gràfic adjunt). Hi ha diversos factors que
matisen el senyal d'alarma que envia la inversió de la corba: part del
descens dels tipus a llarg termini es deu a la caiguda de la prima de risc
temporal; la inversió és menys intensa que en episodis anteriors; i la inversió
es deu, sobretot, a la reevaluació d'un risc geopolític (que pot tornar a
canviar de forma sobtada).
- Destaca que, en aquest context, la prima de risc espanyola ha continuat
descendint i se
situa al voltant dels 80 punts bàsics. La rendibilitat del bonus a 10 anys ,
que se situa en el 0,60%, ha assolit un mínim històric. En canvi, la prima de
risc italiana s'ha tornat a tensionar i se situa al voltant dels 260 punts
bàsics, després de les discrepàncies que han tornat a mostrar el Govern italià
i la Comissió Europea al voltant de la política fiscal a dur a terme.
Els propers passos dels bancs centrals, de nou, en el
punt de mira
- Fed: de la Greenspan put, a la Powell put. La reacció de la Fed davant el canvi d'escenari
no s'ha fet esperar i ha estat força clara: diversos membres del FOMC, i el
mateix J. Powell, han apuntat que baixarien els tipus d'interès si el conflicte
comercial posés en risc la continuïtat de l'expansió econòmica nord-americana.
Això ha produït un fort canvi d'expectatives sobre la futura actuació de la
Fed, i ara els mercats financers descompten que baixarà tipus d'interès entre 3
i 4 ocasions abans de desembre de 2020. Aquesta creença, segurament exagerada,
ha estat clau per frenar la caiguda de la borsa.
- Preocupació creixent per la quantitat i la qualitat del deute corporatiu a
EUA. L'entorn de baixos tipus
d'interès, juntament amb el creixement dels beneficis empresarials, ha
propiciat un fort augment del deute corporatiu, que ja es troba a prop dels
nivells de 2007, i que està anant acompanyat d'una presa de riscos més gran. De
moment, això no sembla que pugui ser el catalitzador d'un deteriorament de
l'economia dels EUA, però la fa menys resistent davant eventuals xocs. D'altra
banda, això pot limitar el gir expansiu de la política monetària, ja que podria
estimular encara més l'excessiva presa de riscos.
- La incertesa porta el BCE a realitzar ajustos en el seu escenari macro. El BCE manté una visió raonablement positiva de
l'escenari a mig termini i no ha modificat substancialment les seves previsions
econòmiques, però ha assenyalat que els indicadors continuen apuntant a ritmes
de creixement modestos en el curt termini i ha emfatitzat que les incerteses
que planegen sobre l'escenari (com les tensions geopolítiques) s'han perllongat
i fins i tot s'han intensificat, especialment en l'àmbit comercial.
- El BCE torna a reorientar la seva política monetària
en clau acomodatícia:
- Posposa
la data orientativa de la primera pujada de tipus fins a mitjans de 2020 (abans
la situava al desembre de 2019).
- Reitera
que seguirà reinvertint els venciments dels actius que manté en el seu balanç
per un llarg període de temps (més enllà de la primera pujada de tipus
d'interès).
- Apunta
que està preparat per actuar amb totes les eines necessàries en cas que
l'escenari ho requereixi (incloent reduccions del tipus de la facilitat de
dipòsits i noves compres d'actius).
- Concreta
unes condicions relativament favorables per a la nova ronda d'injeccions de
liquiditat (TLTRO): el cost oscil·larà entre el tipus refi + 10 p. b. i el
tipus depo + 10 p. b., segons es compleixin certs objectius de concessió de
crèdit.
Les claus económiques del mes. Juny 2019
Oriol Aspachs
pdf, 446 KB
Descàrrega“Les claus econòmiques del mes” és una publicació de CaixaBank Research i el Cercle d’Economia que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank i el Cercle d’Economia no es responsabilitzen en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i el Cercle d’Economia, i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.
Amb la col·laboració de:
